N’han passat molts, d’anys, des que la Nintendo Switch va arribar a les nostres vides (i va néixer NintenhypeCat, de pas). A poc a poc, el seu final de vida públic està arribant, lògicament, al seu final, i amb l’anunci, llançament i distribució imminent de la Nintendo Switch 2, arribem al que serà un dels últims informes fiscals de la present generació de la companyia nipona de sang vermella que tantes alegries (i disgustos, no ho negarem) ens ha donat al llarg de gairebé una dècada. Un informe fiscal que, com ja es preveia, seria poc ambiciós, estancat i amb unes xifres poc sorprenents que transmeten una passivitat actual que donarà lloc, esperem, a un impuls espectacular d’aquí uns quants mesos. Endinsem-nos als documents i investiguem si en podem salvar alguna cosa per molt Alarmo que soni; per moltes proves que es facin al Playtest Program, per molta música celestial que ens arribi a les oïdes o per moltes (i desitjades) remasteritzacions que ens arribin.

La consola en si ja ha distribuït 146,04 milions d’unitats, mentre que la xifra de videojocs s’enfila als 1306,10 milions. Si donem una ullada a l’anterior quart fiscal aquesta xifra era de 143,92 milions d’unitats de consoles distribuïdes i, de videojocs, 1266,46 milions. Destaca, doncs, aquesta incisió de Nintendo en expandir-se a través dels videojocs davant d’un estancament dràstic, però comprensible, en les vendes de la consola. A les portes de la successora, i sent conscients de la realitat, no és arriscat afirmar que la Nintendo Switch es tractarà definitivament de la tercera consola més venuda de la història, just per darrere de la Nintendo DS (154,02) i la PlayStation 2 (158,70), totalment inexpugnables, en aquest punt. A més, en anteriors anàlisis de quarts fiscals parlàvem de l’augment de vendes de la PlayStation 5, i de com li estava traient percentatge de mercat a la Switch. La tendència s’ha mantingut, però l’híbrida de Nintendo continua al capdavant amb un 60,9% de dominància global (la PS5, amb un 26,3%, i la Xbox Series X/S, amb un 12,8%, es queden en segona i tercera posició). Moviments de percentatges purament unitaris.

I, com ja és clàssic en aquests últims informes (tant, que ens podem permetre el luxe de copiar i enganxar el llistat des de fa massa temps, i fins i tot el text en si, cosa que s’agraeix), el ‘top 10’ de les aventures exclusives més venudes de la plataforma gairebé no s’ha mogut. Tots els títols del podi han augmentat els seus números de distribució, però el llançament del Super Mario Party Jamboree ha provocat una desacceleració de les vendes del Super Mario Party, cosa que ha permès que el The Legend of Zelda: Tears of the Kingdom passi a ser, a partir d’avui, el vuitè títol exclusiu més venut de la Nintendo Switch (en anteriors quarts fiscals era el novè). Continuen sorprenent, encara ara, els milions d’unitats que aconsegueix distribuir el Mario Kart 8 Deluxe, amb un augment de 2,31 milions respecte a l’anterior quart fiscal. Interessant observar, també, els bons números de títols «menors» com The Legend of Zelda: Echoes of Wisdom (2,58 milions d’unitats), el Paper Mario: la Porta Mil·lenària (1,94) o el Luigi’s Mansion 2 HD (1,57), que tot i estar llançats en un moment complicat dins la vida «útil» de la consola, defensen molt bé el poder de la companyia nipona.

 

  • Mario Kart 8 Deluxe – 64,27 (anterior quart fiscal: 62,90 milions d’unitats)
  • Animal Crossing: New Horizons – 46,45 (anterior quart fiscal: 45,85 milions d’unitats)
  • Super Smash Bros. Ultimate – 35,14 (anterior quart fiscal: 34,66 milions d’unitats)
  • The Legend of Zelda: Breath of the Wild – 32,29 (anterior quart fiscal: 32,05 milions d’unitats)
  • Super Mario Odyssey – 28,50 (anterior quart fiscal: 28,21 milions d’unitats)
  • Pokémon Espasa / Escut – 26,44 (anterior quart fiscal: 26,35 milions d’unitats)
  • Pokémon Escarlata / Porpra – 25,69 (anterior quart fiscal: 25,29 milions d’unitats)
  • The Legend of Zelda: Tears of the Kingdom – 21,04 (anterior quart fiscal: 20,80 milions d’unitats)
  • Super Mario Party – 20,98 (anterior quart fiscal: 20,84 milions d’unitats)
  • New Super Mario Bros. U Deluxe – 17,77 (anterior quart fiscal: 17,61 milions d’unitats)

 

 

Tres blocs informatius en un de sol: la decadència informativa?

 

Si per casualitat heu anat seguint els nostres resums dels resultats fiscals oferts per Nintendo, sabreu que acostumem a dividir les pàgines en cinc blocs: introducció general; secció dedicada a fons als videojocs i als percentatges diferencials de les versions de la consola; investigació de la balança entre el sector digital i les distribucions físiques; resum de l’economia de Nintendo, i conclusió de l’article amb les futures novetats de la companyia. Aquí, però, ens trobem que Nintendo ens ho ha unit i resumit tot de tal manera que ho podem agrupar tot en només tres seccions. Obvi, perquè tampoc hi ha gran cosa a dir, però denota molt la necessitat d’un canvi de paradigma i la pressió constant de tot el sector. Pel que fa a les vendes de la consola en si, si es comparen els dos primers quarts d’aquest FY25 amb els dos primers quarts fiscals de l’FY24, observem que la Nintendo Switch ha disminuït la seva distribució un 31% i, els videojocs, un 27,6%. L’únic raig d’esperança, per molt estrany que ens sembli, és la Nintendo Switch Lite, que ha augmentat un 7,5%, però no ajuda a compensar el còmput negatiu general (tot i que és molt possible que la Nintendo Switch Lite: Hyrule Edition hagi ajudat al seu manteniment). A part dels títols «secundaris» comentats a la introducció d’aquest informe, al llarg d’aquest FY25 nou títols han arribat al milió d’unitats distribuïdes (o n’han distribuït un milió més): sis exclusius de la Nintendo Switch i tres de companyies alienes que han llançat el seu joc a la plataforma de Nintendo. No sabem a quins tres de fora de la mateixa empresa fan referència, però a part dels comentats, l’Animal Crossing: New Horizons i el Nintendo Switch Sports completen el sextet d’exclusius milionaris.

Males notícies, també, pels amants del format físic: en aquest quart fiscal, la proporció entre digital i físic decanta la balança molt a favor del format digital, la proporció amb més distància des de fa molts informes. Tot i que les vendes dels continguts digitals hagin disminuït un 26,5% respecte del mateix quart fiscal del FY24, l’augment proporcional ha augmentat 6,1 punts, i ara mateix, el format digital representa el 56,3% de les vendes de videojocs de Nintendo, per la qual cosa el format físic es queda en un «trist» 43,7%. És obvi que caminem cap a un futur on el format «no palpable» cada cop tindrà més presència, però que aquesta nostra companyia, un dels últims bastions del respecte cap al format físic, comenci a mostrar aquesta tendència cap digitalitzada, ens augura un futur, com a mínim curiós. Això, si ho sumem amb un final d’era molt just en l’àmbit dels llançaments exclusius, i a l’equació hi incorporem un 2025 de llançaments indeterminats, on Xenoblade Chronicles X: Definitive Edition, Pokémon Legends: Z-A o Metroid Prime 4: Beyond dominen l’esperança de ressorgiment de la plataforma, resulta impossible estructurar unes bases de moviments lògiques des d’una perspectiva purament comunitària, per la qual cosa tot plegat són pures especulacions… i intensifiquen, encara més, la necessitat gairebé urgent de requerir informació oficial de la plataforma que haurà de defensar el llegat de l’encara present Nintendo Switch.

 

 

La vella confiable del marxandatge amb el logotip empresarial

 

Les dades anteriors no auguraven, doncs, uns resultats econòmics empresarials a l’alça, però els informes ens confirmen aquesta tendència negativa. Si comparem la primera meitat del FY24 amb la primera meitat del FY25, observem com absolutament tots els paràmetres econòmics han disminuït dràsticament, amb punts que arriben fins a més d’un 56% negatiu. És innegable que continuen sent molts milions de iens en moviment, però una disminució de vendes d’un 34,3%, per exemple, és un cop de realitat bastant revelador. Si el còmput general no és positiu, doncs, si anem al detall queda clar que tampoc ho seran. La suma de consoles i videojocs en format físic i digital han disminuït un 34,1% respecte del mateix període de l’anterior any fiscal, i totes les coses relatives als dispositius mòbils han seguit la mateixa sort, però amb un impacte negatiu d’un 43,3%. Ara bé, Nintendo és expertíssima en esprémer al màxim el seu propi nom, i l’única nota discordant d’aquesta foscor és el marxandatge, que només fa que augmentar les seves vendes: ha augmentat un 53,9% respecte dels dos primers quarts del FY24. Òbviament, l’obertura a Tòquio de la botiga de productes de Nintendo, seu de pelegrinatge obligatòria per tot el culte «nintendaire», així com d’altres edificacions distribuïdes arreu del globus plenes de tota mena d’elements de l’empresa roja, han ajudat a consolidar aquesta opció com a punt de pivot molt ferm de cara a extreure una conclusió no tant pessimista d’aquests últims quarts fiscals. Era lògic, doncs, preveure que Nintendo rebaixaria el pronòstic de vendes unitàries per a l’any fiscal, disminuint la distribució de consoles de 13,5 milions a 12,5 milions d’unitats i, els videojocs, de 165 milions a 160 milions d’unitats. Com a nota final de l’article, sempre és curiós observar les proporcions de vendes dels diversos continents. Mentre que la terra japonesa representa un 25,3% de les vendes de la mateixa companyia nipona, Europa li representa, a Nintendo, el 22,4% de les seves vendes, mentre que ambdues Amèriques en representen el 44,6%. Tot això, sumat a altres territoris, fan que el 74,7% de les vendes de Nintendo provinguin de fora de la seva terra. Moltes gràcies per arribar fins aquí i ens veiem, si tot va bé, al pròxim quart fiscal amb la Nintendo Switch 2 ja presentada!