Moltes vegades no cal un joc complex o amb una gran trama per tal de passar una bona estona. Una jugabilitat entretinguda i una presentació interessant i fins i tot única poden generar un interessantíssim resultat que ens permeten, simplement, divertir-nos, objectiu màxim i total d’aquest sector que tant ens apassiona. És per això que, en molts casos, els jocs independents resulten ser tan atractius, i aconsegueixen arribar al gran públic i guanyar-se el seu respecte tot i que el seu desenvolupament sigui humil en comparació amb els titans de la indústria. Aquest és el cas d’un gran nombre de jocs indie i, com no pot ser d’una altra manera, del videojoc que us presentem avui: POST VOID. Desenvolupat per l’estudi independent Y/CJ/Y, fundat per Cale Bradbury i Julian Glander, ambdós artistes van unir les seves habilitats en art i programació per crear l’aventura en menys d’un any, havent de superar molts obstacles al ser un equip de dues persones, però demostrant una gran habilitat en la creació d’un joc frenètic i emocionant amb una estètica visual única. Cale Bradbury i Julian Glander van haver de fer tot el treball ‘en solitari’, des de la creació de nivells fins a la programació i la música. Tot i això, el resultat final, com podeu comprovar al tràiler de l’aventura, és impressionant i molt cridaner. El joc ha estat ben rebut per la crítica i el públic, estant fins i tot nominat en dues ocasions als Game Maker Awards. Observem-ne, ràpidament, les seves característiques principals!

 

 

Argument? Agafa les armes i a gaudir!

 

Tenint en compte que no tenim una història ni un argument com a tal, el principal aspecte a destacar és, sense cap mena de dubte, la jugabilitat. POST VOID es caracteritza per ser ràpid, intens i desafiador, valorant la velocitat de moviments per sobre de tot. El joc és un shooter en primera persona (FPS) amb una mecànica senzilla, però altament addictiva, dividint-se en una sèrie de nivells amb una estructura laberíntica plena de contratemps. Els jugadors i les jugadores han de navegar a través dels escenaris matant a tots els enemics que es creuin pel nostre davant per tal de no només augmentar la puntuació, sinó també per mantenir el nostre artefacte replet de líquid. Si rebem massa mal o no matem enemics, l’artefacte que duem a la mà es quedarà completament sec, finalitzant la partida. Per aquest motiu, és indispensable recórrer els escenaris de manera ràpida i efectiva, aniquilant el nombre més gran d’éssers possibles. Per complementar, entre nivells, podrem seleccionar un potenciador des d’una llista aleatòria, així com diferents armes. Combinant la generació aleatòria de nivells i els potenciadors ens trobem davant, doncs, d’un roguelite amb una rejugabilitat més que assegurada i molt adeqüada al preu base del joc, pel que la satisfacció dels usuaris/àries, en aquest sentit, està més que coberta. Si tenim prou habilitat, superarem l’aventura en poc més de 10 minuts, però l’aleatorietat i les desenes de possibles formes i combinacions a l’hora de superar l’aventura inciten a explorar totes o la gran majoria d’opcions que tenim al nostre abast.

Tot i que POST VOID disposi d’un sistema de controls prou fàcil de comprendre i executar, sent molt responsius i precisos donades les condicions dels seus propis requeriments jugables, la seva dificultat s’incrementa a cada nivell i de forma molt directa, pel que un plantejament inicial gairebé absurd i senzill es convertirà, ràpidament, en tot un repte que ens incitarà contínuament (però sense forçar res ni de forma antinatural) a repetir les nostres accions fins assolir la perfecció. Una de les característiques més destacades de POST VOID és la seva velocitat i la forma en com pressiona directament al jugador/a a moure’s amb fluïdesa pels escenaris. El joc es mou a un ritme frenètic, i qui es vulgui enfrontar al repte que ens proposa, haurà de ser capaç de reaccionar ràpidament i de forma gairebé intuïtiva als canvis del joc per tal de sobreviure. Això fa que l’aventura sigui emocionant i intensa, i és una de les seves principals atraccions que ens mantindrà ben enganxats/des a la pantalla, sent ideal, a més, per estones de joc curtes però dinàmiques. La precisió personal i complementar els nostres reflexos amb una bona combinació d’armes i habilitats seran factors claus i necessaris, ja que dit conjunt serà l’únic mètode realista d’evitar els obstacles mentre se’ns emplena la pantalla de bèsties a derrotar i encaminem (o intentem encaminar) el nostre pas cap al final de l’aventura.

 

 

Un apartat audiovisual d’autèntic escàndol

 

Més enllà d’una senzilla però profunda jugabilitat, el que més impressiona de POST VOID, és, sense cap mena de dubte, la seva presentació i l’apartat gràfic, sent una de les seves principals fortaleses pel fet de crear una experiència audiovisual impactant combinant els elements plans amb la profunditat en tres dimensions. Pel que fa als gràfics, el joc és certament minimalista, amb dissenys simples però efectius. Els nivells estan formats per formes geomètriques bàsiques com cercles i quadrats, que són utilitzades de manera creativa i amb una forta presència del píxel art per tal de crear laberints complexos i interessants. A més, les parets, els obstacles, els enemics i les figures dels nivells estan il·luminades amb colors vibrants, creant una estètica visual psicodèlica i futurista, amb una sensació de moviment i velocitat que sembla que s’entrabanqui per la falta d’FPS entre accions, però que desemboca en un resultat d’estètica i jugabilitat retro molt interessant. L’il·luminació intermitent, a més, complementa aquesta sensació d’estar davant d’un viatge psicotròpic, donant sentit al que se’ns planteja incialment. No és res que no haguem vist abans donat l’abast del món dels videojocs indie, però la suma de petits elements li donen aquesta única presència.

La música de POST VOID també és un punt fort del joc. La música techno, frenètica, i els efectes de so, estan dissenyats per crear una atmosfera de tensió i adrenalina. La banda sonora de pura música electrònica, amb ritmes intensos i accelerats, s’ajusta perfectament al ritme natural (o antinatural, depenent de com es miri) que ens demana la pròpia aventura. Cada nivell disposa d’un tema específic per la pròpia zona, cosa que ens dona una sensació total de progrés a mesura que superem cada element. A més, la música juga un paper fonamental en la jugabilitat, ja que seguir el ritme ens permetrà ser conscients dels canvis que apareguin per pantalla i així anticipar-nos als moviments i atacs dels enemics, per exemple. No arriba a ser tan dràstic com per categoritzar el joc dins de quelcom rítmic, però és la cirereta del pastís a tot un conjunt que funciona d’una forma molt sòlida tot i la ‘humiltat’ que sembla tenir cara al públic.

Pel que fa al rendiment, POST VOID funciona perfectament bé en la majoria dels sistemes, Nintendo Switch inclosa, ja que els requisits són molt modestos. Està dissenyat per ser lleuger i ràpid, pel que no requereix molta potència gràfica. S’ha de donar molt valor al treball de l’equip de desenvolupament a l’hora d’optimitzar el joc per a un rendiment òptim, tasca que s’agraeix per la naturalesa frenètica del títol. Sense tenir cap queixa del rendiment ni en mode sobretaula ni en mode portàtil, el joc no té temps de càrrega excessius (inexistents, podríem dir), i els temps de resposta dels controls són immediats, la qual cosa significa que els jugadors i les jugadores es poden centrar totalment en la jugabilitat i en gaudir del joc sense interrupcions tècniques.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Des del 16 de març de 2023, POST VOID es troba disponible a Nintendo Switch en format digital a través de la Nintendo eShop per un preu base de 5,49 euros.