[ANÀLISI] The Stanley Parable: Ultra Deluxe (Nintendo Switch)

Quan ens fiquem davant de qualsevol plataforma de joc per passar una estona, tothom ho fa amb uns objectius ben diferenciats. Hi ha persones que busquen una experiència “hardcore”, amb una dificultat o una exigència altíssima per tal de rememorar les partides de les màquines recreatives del seu moment; hi ha gent que ben al contrari, el que busquen és passar una estona tranquil·la davant de la pantalla per poder gaudir dels mons tecnològics que ens proposen algunes aventures de caire més ‘casual’; hi ha persones que cerquen una experiència totalment diferent, embarcant-se en jocs molt més metafòrics o plens de paral·lelismes; i un llarg etcètera que és impossible de llistar donades les grans quantitats de jugadors i jugadores d’aquest sector i les seves úniques característiques personals. Tal com hi ha un món de diferència entre persones, també hi ha un univers de diferència entre formes d’explicar què ens podem trobar a l’enfrontar-nos a les seves característiques multimèdia. I, definitivament, hi ha anàlisis, per molt extensos o reduïts que siguin, que no saps com enfocar. Personalment, m’ha passat poques vegades. I que hagi hagut de venir “l’ampliació” d’un “joc” del 2013 a provocar-me la paranoia de no saber ben bé què escriure ni com definir-lo suficientment bé, la veritat, em toca bastant la pera. A The Stanley Parable: Ultra Deluxe jugareu com a Stanley, i no jugareu com a Stanley. Haureu de prendre una decisió, i les vostres decisions us seran arrabassades. El joc s’acabarà, i el joc mai s’acabarà. Les contradiccions segueixen les contradiccions, les regles de com funcionen els jocs es trencaran, i després es tornaran a trencar. No sou aquí per guanyar. The Stanley Parable és un joc que juga amb tu. Voleu continuar llegint, o ja sabeu per on va, la cosa? Sí? Segur, que sabeu de què va, tot plegat?

Ser… o no ser? Aquesta és la qüestió…

A poc que us agradi el món de l’entreteniment multimèdia, ja coneixereu el joc en si i tot el que ofereix de base, ja que és una de les aventures més famoses del sector o, al menys, un element que va suposar un punt d’inflexió dins de l’àmbit. Personalment, doncs, no m’atreveixo a qualificar The Stanley Parable: Ultra Deluxe com un joc a l’ús, si no com una experiència digital, gairebé a mode de pel·lícula interactiva, però sense arribar al punt de no retorn que suposaria deixar de banda tot el món del videojoc i dels seus punts claus per no poder-se definir com a tal. L’aventura ens proposa ficar-nos a la pell de l’Stanley, una persona (suposem que és un ésser viu, ja que no el veurem mai, tot i ser un joc en tercera persona) que, de bones i primeres, segons la veu en off que ens guiarà des de l’inici fins al “final” del desenvolupament, és metòdica, treballadora, i amb un gran sentit del deure i la responsabilitat. Un succés inesperat al seu lloc de feina habitual li capgirarà, o no, aquests valors que se’ns intenten transmetre d’aquesta ‘persona aliena’, ja que ens costarà molt poc personificar-nos amb l’Stanley i ser un/a amb aquest personatge digital, sobretot gràcies a l’excel·lent treball del trencament directe i sense escrúpols de la quarta paret dut a terme pels desenvolupadors del joc i, especialment, per la impecable actuació de veu de Kevan Brighting (en perfecte anglès). Només haurem de sortir del nostre cubicle de feina habitual per començar-nos a qüestionar tot el món que ens envolta, i serà decisió nostra seguir el camí que ens obliga a fer “la veu” o si, per contra, ens plantegem coses com “què passa, si en comptes d’anar per la porta de la dreta, tal i com se m’està intentant obligar, tiro per la porta de l’esquerra?“. Fem el que fem, ja estarem atrapats/des dins la magnífica paranoia que és The Stanley Parable. I és una experiència indescriptible perdre’s per aquest laberint. Tot s’adaptarà al nostre voltant amb una facilitat indescriptible, natural, zero per cert forçada, i ni que la “paràbola” es reiniciï des d’un mateix origen, sempre hi haurà el moviment que ho trastocarà tot. Qualsevol petit detall a expressar a nivell argumental (a part que no hi ha una sola “línia temporal” a explorar i explotar, com ja s’ha comentat) seria embarcar-nos en un món inabastable i que us trencaria tota mena de sensacions positives (i gairebé cap de negativa, ja que tot està bastant ben lligat) respecte el joc. Ara en farem quatre pinzellades parlant-ne de l’apartat jugable, però, a veure si us compensa gastar-vos 22 euros amb el joc digital sense ofertes ni res, perquè tot el que recordeu del joc ha estat reconstruït, però d’alguna manera, és diferent.

Aquesta imatge serà una de les que se us quedaran enregistrades al cap per sempre més.

El monarca dels walking simulators?

The Stanley Parable: Ultra Deluxe és una reimaginació expandida de l’aclamat i premiat joc indie del 2013, The Stanley Parable. Si ja vau jugar al joc base, tot el que estava l’Stanley Parable original ho trobareu aquí, conservat tal i com estava el 2013. Però The Stanley Parable: Ultra Deluxe també expandeix el món del joc original amb nous continguts, noves decisions i nous secrets per descobrir. Sí, el laberint s’ha tornat més gran, per sort i per desgràcia. “Per sort” perquè tindrem una quantitat inhumana de noves rutes a seguir i, per tant, més llibertat a l’hora de prendre decisions i camins històrics i argumentals a perseguir per acabar desembocant en elements molt més surrealistes que els anteriors, cosa que significa més duració i, per tant, unes suficients 10 horetes per veure absolutament tot el que ens ofereix. “Per desgràcia” perquè són tants finals, i de vegades, el canvi entre una ruta i una altra és tan dissimulat i tant fi, que molt possiblement repetirem alguna ruta sense ser-ne conscients, i com que no podem saltar cap conversació ni cap ‘animació’, de vegades se’ns pot fer pesat el fet de tornar a començar i recordar en quin punt exacte hem de variar la nostra línia de ‘pensament’ per desembocar en un final (on en un principi) diferent. En tot cas, no deixa de ser un detall davant de la grandesa del títol, que aconsegueix transmetre’ns una gran quantitat de boníssimes sensacions amb un “gameplay” tan ‘variat’ com és l’anar caminant d’un costat cap a un altre (amb algun petit canvi puntual amb l’únic objectiu de riure-se’n del jugador/a, inclosos els ‘assoliments’ que trobarem a la pantalla d’inici) i amb un gènere que deixa poca opció a l’explotació a nivell de jugabilitat com són els walking simulators. Aquí l’acció radica en la màgia de la veu del narrador, en l’adaptació d’aquesta a les nostres decisions, i en la incomptable quantitat d’easter eggs que trobarem durant el desenvolupament de cada línia argumental. De cop i volta passarem d’estar a una oficina a les portes del Forn de la Primera Flama del Dark Souls, o passarem d’un bosc oníric cap un món governat per les crítiques negatives del joc que la gent ha anat deixat a Steam durant els anys. Sí, tot és possible. I és una sensació meravellosa, el fet de perdre’s durant hores per aquestes línies temporals. “Ja he estat aquí abans, no és així? L’Stanley és el mateix que era abans? O soc jo, qui ha canviat?”

L’oficina de l’Stanley, el punt de partida de l’aventura (o aventures) on aprendrem tot el que ens cal saber per gaudir del joc.

La màgina de la narració procedural

“Fora” del que és la meravella auditiva (no dels efectes de so ni de la banda sonora, vagi per davant, només de la veu del narrador, ja que els altres dos temes són purament anecdòtics), de la màgia argumental, i d’una jugabilitat plana però efectiva, no se us ocorri pensar que disposarem d’una qualitat gràfica que ens deixi clavats i clavades a la cadira, bàsicament perquè no li cal, ni li fa falta, ni ho necessita, al tenir un notable alt i excel·lent en la resta de categories i al ser un producte que no s’ha creat especialment per entrar pels ulls, si no que el tema gràfic actua com a complement gairebé secundari de tot plegat. El joc ha estat actualitzat visualment per incorporar tecnologies modernes, però conservant fidelment el to del joc original. A nivell visual es noten, les zones desenvolupades pel joc original de les que s’han desenvolupat per donar peu a la versió Ultra Deluxe, i fa molta gràcia observar com al 2022 s’han adaptat els gràfics als dels d’una dècada endarrere per oferir un producte amb una concordança absoluta fins i tot en un aspecte dins del qual no li fa cap mena de falta brillar ni destacar. Amb un motor com Source, els elements de fantasia visual eren certament limitats, però fins i tot amb dites modèsties de potència, s’ha trobat un equilibri precís entre tot allò que s’observa per pantalla, el seu acompanyament amb la veu del narrador i les (poques) opcions a nivell jugabilitat que se’ns ofereixen als jugadors i jugadores. Transmet tot el que ha de transmetre, audiovisualment, i no se li pot exigir més. Com a comentari extra, en aquesta versió s’han afegit al joc funcions d’accessibilitat, com ara la localització dels textos dels elements que trobarem pels escenaris (molt necessari per si volem ampliar coneixements personals a nivell històric depenent del “fil argumental” que ens estigui tocant viure en aquell moment), opcions per a daltònics, i uns advertiments sobre continguts sensible que, senzillament, li feien poca falta donada la naturalesa del joc, però que sempre s’agraeix que pensin en totes les persones que es puguin enfrontar a la bogeria de The Stanley Parable: Ultra Deluxe.

The Stanley Parable: Ultra Deluxe està disponible a Nintendo Switch des del 27/04/2022 a un preu base de 21,99 euros. De moment, només disponible en format digital a través de la Nintendo eShop.