[ESPECIAL] Hamtaro i les seves grans aventures portàtils

 

Avui en dia a molts ens sona el nom AlphaDream. Una desenvolupadora que mantenia una magnífica relació amb Nintendo, abans d’anunciar la seva bancarrota el 2019. Molts la coneixien pels seus genials RPG de la saga Mario & Luigi. Alguns, també la coneixíem per una sèrie de jocs que van llençar a la Game Boy Advance. Una altra companyia que va mantenir una excel·lent relació amb Nintendo durant els anys 90 va ser Pax Softnica, una desenvolupadora que va col·laborar amb la gran N per dur a terme una sèrie de projectes de gran importància.

Aquestes dues companyies tenen en comú una ‘franquícia’ en concret, de la qual van sorgir una sèrie de jocs força similars entre si. Em refereixo a Hamtaro, el famós manga que narra les aventures d’un grup de hàmsters. Amb el pas del temps, també es faria una sèrie d’animació japonesa (anime). Tant Pax Softnica com AlphaDream, van ajudar Nintendo en la producció d’uns videojocs relacionats amb les creacions de la mangaka Ritsuko Kawai, que tan populars van ser durant els finals dels anys 90 i als inicis dels 2000.

 

 

Tot va començar a principis dels anys 2000, quan Pax Softonica va rebre la comanda de Nintendo de desenvolupar un parell de jocs inspirats en el famós anime. Tots dos jocs es llençarien a la Gameboy Color, i explotarien al màxim les funcions de color de la portàtil de Nintendo. El primer dels dos jocs seria Tottoko Hamtaro: Tomodachi Daisakusen Dechu, un joc exclusiu del Japó en el qual el jugador ha de cuidar de Hamtaro. A diferència dels pròxims jocs, aquest inclou dins del cartutx una memòria interna que registra l’hora en temps real. Tomodachi Daisakusen va aconseguir col·locar-se entre el top dels deu millors jocs de la consola en els rànquings japonesos, venent unes 350.000 unitats.

El segon joc de Hamtaro que rebria la Gameboy Color seria Hamtaro: Ham-Hams Unite!, i en aquest cas, sí que arribaria a occident, tot i que amb un parell d’anys de retràs. En aquest joc prenem control de Hamtaro, el qual es veu embarcat en una missió per tal d’aconseguir que els teus amics retornin a la base, on el Jefe ha preparat una sorpresa per a tots. Ham-Hams Unite utilitza un sistema de ‘paraules hàmster’ amb les quals ens podem relacionar amb altres hàmsters i interactuar amb l’entorn. A mesura que anem avançant en el joc, anirem desblocant més d’aquestes paraules.

 

 

Tots dos jocs utilitzen un estil gràfic semblant, amb un pixelart molt ben detallat tenint en compte l’època. Els crítics van reivindicar aquest fet, argumentant que la transició del manga i l’anime a la portàtil de Nintendo va estar molt ben realitzada. Pel que fa a l’apartat sonor, no és res de l’altre món. El primer dels dos jocs amb prou feina utilitzava música. S’ha de destacar, però, la gran evolució que va viure la franquícia amb la segona entrega. El pròxim cop que veuríem a Hamtaro i companyia en una consola de Nintendo seria un any més tard, a Game Boy Advance.

Recentment, s’han publicat una sèrie de filtracions d’arxius i prototips extrets dels servidors de Nintendo, amb tota mena d’informació de l’época de la SNES, N64 i Game Boy. Entre la confirmació de Luigi a Super Mario 64, diferents assets d’Ocarina of Time, els dissenys originals de Yoshi i altres personatges mítics, també s’hi amaga una versió de japonesa de Ham-Hams Unite amb mode debug inclòs.

 

 

El diable trenca-cors

 

La primera de les dues grans aventures de Hamtaro i els seus amics en arribar a la GBA, va ser Hamtaro: Ham-Ham Heartbreak. Desenvolupat per Pax Softonica l’any 2001, Ham-Ham Heartbreak comença amb el nostre protagonista, en Hamtaro, passejant pel bosc per tal de rescatar la seva amiga que s’havia perdut. Quan decideixen anar a passar el dia al parc d’atraccions, es troben un hàmster disfressat de diable que es dedica a trencar totes les parelles que es troba en el seu camí. Serà l’objectiu d’en Hamtaro parar-li els peus a aquest misteriós hàmster i aconseguir que totes les parelles facin les paus.

Per tal de dur a terme tal tasca, haurem d’investigar els diferents territoris amb l’ajuda del nostre diccionari de ‘paraules hàmster’, que ens permetrà relacionar-nos amb els altres hàmsters per tal que cooperin amb nosaltres. Per això, haurem de buscar paraules i aprendre el seu significat. Conèixer noves paraules i fer-les servir amb els diferents hàmsters és un dels punts clau del joc i la seva exploració. A més a més, el joc també compta amb alguns minijocs per fer la nostra aventura més amena. Un dels extres és la recol·lecció de pedres precioses que podem polir per tal d’aconseguir col·leccionables.

 

 

Hamtaro: Ham-Ham Heartbreak utilitza, com és d’esperar d’un joc de GBA, un estil pixelart molt ben fet. Els dissenys del mateix anime han estat adaptats de meravella en la pantalla petita. No és que el joc utilitzi gaires efectes visuals, i es nota que el pressupost era un xic limitat, com acostuma a ser en els videojocs que utilitzen llicencies. La banda sonora no és res de l’altre món, tot i tenir algunes cançons força icòniques. A més, els efectes sonors, com les veus dels hàmsters, són força bufones. Els controls del joc són d’allò més simples. Podem controlar en Hamtaro amb la creueta, i interactuar amb objectes i altres hàmsters amb els botons A i B. Al cap i a la fi, el joc es tracta d’una petita aventura pensada per ser gaudida pels més petits de la casa. Més enllà de moure’ns i interactuar amb l’entorn, no haurem de fer gaire cosa més.

Ham-Ham Heartbreak va aconseguir bones crítiques, especialment per aconseguir representar de manera correcta el que és l’anime. Les decents vendes van aconseguir que Nintendo es decantés per dur a terme una segona entrega partint de la base establerta per l’original. A més, aquest seria l’últim joc que Pax Softnica desenvoluparia. El cas d’aquesta companyia és ben estrany, ja que per molt que intenti buscar informació, no aconsegueixo trobar res. Sembla ser, que poc després d’acabar aquest joc, van decidir canviar de feina i es van dedicar a fer cursos de programació per empreses a la Xina. Des de fa ja un parell d’anys, però, que no se’n sap res més.

 

 

Hàmsters al rescat!

 

Poc després del llançament del primer joc, Nintendo va decidir començar a treballar en una segona part que tingués l’original com a base. Deguda la incapacitat de Pax Softnica de dur a terme el projecte, Nintendo va demanar a AlphaDream, els pares de la saga Mario & Luigi, que duguessin a terme el projecte. Com era d’esperar, AlphaDream va acceptar de bon grat. Així doncs, va començar el desenvolupament de la segona part, Hamtaro: Rainbow Rescue.

Rainbow Rescue estaria altament inspirat en la primera part, des de l’apartat gràfic, fins a pràcticament la jugabilitat. Tot i això, sí que aprofitaria per millorar en tots els factors, i oferir al jugador una mica més de varietat. Al cap i a la fi, AlphaDream no disponia de gaire temps per desenvolupar el joc.

 

En aquesta ocasió, la trama es centra en Po, un hàmster màgic que descendeix d’un arc de Sant Martí. En Po necessita l’ajuda de Hamtaro i companyia per tal de poder recuperar tots els colors del Sant Martí, i així poder tornar al seu món. La trama és força diferent de l’anterior, i aquest canvi ens permet, sobretot, explorar moltes localitzacions molt diferents entre si. Cada un d’aquests llocs està realment ben dissenyats i replets de personalitat.

El sistema de jugabilitat és força similar, tot i que Rainbow Rescue inclou molts més minijocs que l’anterior entrega, i aquests es converteixen en la manera principal d’avançar en la trama i en el joc. A diferència de col·leccionar paraules i omplir un diccionari, en aquesta entrega haurem de reclutar diferents hàmsters, cadascun amb una habilitat única que ens serà útil tant en els minijocs com en el propi overworld.

 

 

L’apartat artístic de Rainbow Rescue és molt similar al de Ham-Ham Heartbreak, ja que utilitza el mateix estil pels personatges. Òbviament, amb més experiència amb el hardware, es van poder dur a terme una sèrie de millores pel que respecta a l’anterior joc. Per exemple, el nivell de detalls dels escenaris ha augmentat i els mateixos nivells que podem explorar s’han expandit considerablement, permetent així més llibertat a l’hora d’explorar i, com és d’esperar, molts més secrets per descobrir.

La banda sonora segueix sent bona. Res de l’altre món, igual que la de Ham-Ham Heartbreak. Algunes cançons són més memorables que d’altres, tot i que totes escauen perfectament al joc i l’ànima del manga i l’anime.

 

 

Hamtaro: Rainbow Rescue va rebre crítiques molt positives, a l’igual que l’anterior entrega. La seva bonica estètica i el seu gran nombre de minijocs, van portar al fet que els analistes recomanessin el joc pels més petits de la casa. Alguns, també van apuntar que moltes parts de la jugabilitat acabarien influint a la saga de Mario & Luigi. El llançament del joc es va veure enraderit a Europa degut a temes d’actualitat de l’època i altres llançaments. A més, per algun motiu, es va cancel·lar la versió americana del joc, segurament per a poc interés en el mercat nordamericà, doncs a Europa va tenir una tirada molt limitada i tot i així les ventes van ser poques.

Després de Rainbow Rescue, un joc aclamat pels crítics que no va acabar de vendre l’esperat, Alphadream seguiria amb un altre joc de Hamtaro per la Gameboy Advance: Ham-Ham Games.

 

 

Tot i seguir la mateixa línia artística dels anteriors, Ham-Ham Games és un joc totalment diferent. En aquesta ocasió, per celebrar les olimpíades del 2004 a Grècia, Hamtaro i companyia abandonen les aventures i l’exploració, per centrar-se exclusivament en els minijocs i la competició. Així doncs, els hàmsters organitzen una mena de jocs olímpics, amb una sèrie de proves tant estranyes com divertides. Alguns dels minijocs, fins i tot, van servir com a punt de partida pel sistema de combat de Mario & Luigi: Superstar Saga. L’estructura del joc està centrada en una setmana, on cada dia haurem de participar en una sèrie de competicions, i aprofitar alguns moments per explorar els voltants, buscar secrets i xerrar amb altres personatges.

 

 

Visualment, el joc utilitza l’estil pixelart que tan acostumats ens té, amb una presentació neta i simple, on la jugabilitat pren el rol principal. Hamtaro: Ham-Ham Games seria l’últim joc de la saga que s’estrenaria a la Gameboy Advance, i també seria l’últim joc de Hamtaro que publicaria Nintendo. Les dues següents entregues, fetes també per AlphaDream, arribarien a la Nintendo DS de la mà de Marvelous.

 

Un petit acomiadament

 

El primer joc, Tottoko Hamtaro: Nazo Nazo Q Kumonoue no ? Jou, seria exclusiu del Japó. Els gràfics del joc tornarien a evolucionar, sense deixar de banda el pixelart tant característic dels anteriors. El canvi principal és el disseny dels personatges, que acompanya els nous dissenys que va presentar l’anime. La jugabilitat és semblant als anteriors jocs, també. Controlem a Hamtaro i hem d’interactuar amb diferents hàmsters per recaptar informació per després respondre uns qüestionaris, i així seguir avançant. El joc va rebre crítiques positives degut al canvi en la fórmula, l’exploració i el nivell de personalització.

Per acabar la franquícia, AlphaDream desenvoluparia Hi! Hamtaro: Ham-Ham Challenge, una col·lecció de minijocs. Marvelous publicaria el joc al Japó, Natsume als Estats Units i 505 Games a les regions PAL. El joc és relativament simple. El jugador controla a Hamtaro per tal d’interactuar amb altres personatges de la sèrie i participar en un seguit de minijocs educatius. El joc va rebre una acceptació decent. Els principals analistes van destacar que era una bona proposta educativa pels més petits de la casa, tot i no oferir res més.

 

Tal com he comentat, poc després del 2008, la franquícia de Hamtaro va anar perdent interès per part del públic japonès. L’adaptació anime va acabar poc després del 2006, i les aventures de Hamtaro i companyia ja havien arribat al seu final. Continuar desenvolupant videojocs per una franquícia ja considerada acabada, no tenia gaire sentit. És per això que AlphaDream va poder centrar-se exclusivament en la saga Mario & Luigi, i van desenvolupar l’entrega que molts consideren el punt àlgid de la saga: Bowser‘s Inside Story.

Uns anys després, amb el salt a la Nintendo 3DS, AlphaDream va continuar col·laborant amb Nintendo per desenvolupar dues entregues noves de Mario & Luigi, i dues remasteritzacions. Finalment, però, donades les baixes vendes dels jocs, que només arribaven a la 3DS, fins i tot quan la Nintendo Switch ja s’havia estrenat, van provocar que AlphaDream acabés declarant bancarrota l’octubre del 2019, el mateix any que sortia a la venda el seu últim joc: la remasterització de Bowser‘s Inside Story. Des de llavors, no s’ha sentit a parlar res més, ni de la mateixa companyia, ni de Mario & Luigi, ni amb prou feines, de les aventures portàtils de Hamtaro.