Ha arribat el moment que molta gent no volia però que, per desgràcia, havia d’ocórrer en algun moment o altre de la història de Nintendo: el tancament dels serveis en línia de la Nintendo 3DS i de la Nintendo Wii U. Mitjançant un sistema de tancament gradual que finalitzarà al març del 2023, a partir del 29 d’agost del 2022 no podrem afegir diners de cap manera per tal d’adquirir programes o videjocs, i fins i tot les targetes de prepagament deixaran de tenir cap mena de sentit en aquestes dues consoles (o família de consoles). La Gran N, com si emulés l’obra “Saturn devorant a un fill”, ha dictat sentència contra les seves pròpies creacions, i això està provocant un huracà de reaccions dels usuaris/es per un motiu comú molt concret i comprensible: què passarà, amb els elements exclusius en digital i que semblen estar destinats a la desaparició forçada? El portal VGC News parla, aproximadament, de més de 1000 títols exclusius en digital que semblen estar condemnats a l’extinció un cop es tanquin aquestes dues “eShops”, una xifra que s’eleva a gairebé 2000 si tenim en compte que n’hi ha de digitals que tenen versió física. L’estudi d’aquesta plataforma parla de la perillosa situació de 450 jocs digitals de WiiU; 600 jocs digitals de 3DS; 100 jocs de WiiU que també tenen versió física; 300 jocs de 3DS també amb versió ‘palpable’; i 530 jocs de la Consola Virtual (retro, vaja), dels quals 350 no estan disponibles al Nintendo Switch Online. Una bogeria sense sentit.

I per què tota aquesta introducció? Perquè encara que sembli impossible i, molt possiblement, es perdran molts bons jocs quan aquesta catàstrofe digital arribi al cim de la realitat, encara hi ha un bri d’esperança, i fent una mica de pressió recuperant i donant a conèixer alguns elements totalment desconeguts pel públic generalista occidental, potser més gent es comença a interessar per alguns videojocs considerats ‘joies ocultes’ i es provoca un petit canvi que retardi o, almenys, pal·liï aquesta ‘massacre multimèdia’ sense precedents. I, per tant, avui iniciem aquesta incursió en aquest món parlant de dos recopilatoris desconeguts al nostre territori: Guild 01 i Guild 02.

 

 

Història, situació i jocs del Guild 01 i el Guild 02

 

La sèrie ‘Guild’ està formada per uns recopilatoris de jocs de la Nintendo 3DS produïts per l’empresa Level-5 (ja els coneixeu, els pares/mares del Professor Layton, de la franquícia Inazuma Eleven i Yo-Kai Watch, i un llarg etcètera) en col·laboració amb alguns dissenyadors/es de videojocs. El primer recopilatori es diu “Guild 01” (no s’hi van matar massa, tampoc, amb els noms) i inclou quatre jocs que, a Occident, van arribar a l’eShop de 3DS entre els anys 2012 i 2014 en format individual i separats de forma independent. El segon recopilatori, anomenat, per suposadíssim, com a “Guild 02“, incloïa tres jocs dissenyats Keiji Inafune, Kazuya Asano, Takemaru Abiko i Kaz Ayabe, i van veure la llum arreu del món l’any 2013, als països occidentals també de forma individual i separada. Observem-los en profunditat i comentem què té d’especial, sobretot, el primer dels recopilatoris.

 

 

GUILD 01: La primera recopilació de la “franquícia” i la més especial de totes. Level-5 com a productora, publicadora i desenvolupadora; i Goichi Suda, Yoot Saito, Yasumi Matsuno i Yoshiyuki Hirai com a dissenyadors de videojocs, es van treure de la màniga quatre títols absolutament memorables però molt desconeguts pel públic generalista. El tret característic del Guild 01 és que va arribar a sortir en format físic per la Nintendo 3DS el 31 de maig del 2012 (només al Japó, clar, i tenint bloqueig regional, no el podem gaudir -legalment- a les nostres consoles europees), mentre que a Europa i a Amèrica només ens els van portar en digital a través de l’eShop, arribant a poc a poc entre els anys 2012 i 2014. Quins títols s’incloïen, doncs, en aquesta petita meravella audiovisual? Doncs ni més ni menys que Liberation Maiden (Goichi Suda), Aero Porter (Yooit Saito), Crimson Shroud (Yasumi Matsuno) i Weapon Shop de Omasse (Yoshiyuki Hirai), a part d’una ‘demo’ del Time Travelers.

 

 

GUILD 02: Es pot arribar a pensar que la segona recopilació de videojocs de la ‘franquícia’ no va ser tan memorable com la primera pel fet que només va incloure tres videojocs i es va llançar a nivell mundial exclusivament en format digital, però si us diem que hi van participar Keiji Inafune, Kazuya Asano, Takemaru Abiko i Kaz Ayabe, la cosa ja canvia bastant, no? Arribant al març del 2013 al Japó, i entre el maig i el juny a Europa i Amèrica, inclou títols memorables com Attack of the Friday Monsters! A Tokyo Tale (Kaz Ayabe), Bugs vs. Tanks (Keiji Inafune) i The Starship Damrey (Kazuya Asano, Takemaru Abiko).