[ANÀLISI] HORROR TALES: THE WINE (NINTENDO SWITCH)

Analitzar videojocs en una comunitat catalana com NintenhypeCat és sempre un autèntic plaer, però si a més combinem l’afició comunitària i la sensació de preservació cultural amb la possibilitat de parlar de videojocs creats a casa nostra i que han sortit a totes les plataformes de joc existents amb la llengua catalana disponible com a idioma seleccionable, el gaudi es multiplica fins a un nivell personal que costa descriure. Molts i moltes de les persones que esteu llegint aquestes línies i que estigueu mínimament al dia de la “scene” catalana a nivell de desenvolupament de videojocs, coneixereu al Carlos Coronado, la ment pensant darrere d’obres com MIND: Path to Thalamus, Infernium o Koral, aventures que ja vam analitzar al seu moment aquí a la web i que ens van descobrir tot un seguit de mons onírics amb una narrativa principal i secundària impressionant que, combinada amb una jugabilitat única per cada títol, ens van permetre entendre que cada videojoc d’aquest autor disposa de les característiques perfectes per convertir-se en potencials joies ocultes dins de tot el mar de nous jocs que cada dia assalten les botigues digitals i físiques de qualsevol plataforma. Ara, el seu llegat multimèdia es continua expandint amb la primera entrega de la trilogia Horror Tales, anomenada The Wine, videojoc que podem gaudir des del 30/07/2021 i que us passem a analitzar a continuació… si teniu la suficient sang freda com per endinsar-vos en l’absoluta foscor del terror.

Mirant directament als ulls de la foscor

Presentat en forma de ‘survival horror’ en primera persona, Horror Tales: The Wine ens explica “l’epopeia” d’en Martí Vermelló, encarregat, per compte propi, de trobar una cura molt concreta per una febre d’origen desconegut que està matant la gent d’una bellíssima zona mediterrània, incloent part la seva família. Segons els rumors, un prestigiós vi fabricat a la capital del territori pot ser el remei a dita malaltia, vulgarment anomenada “la Febre dels Diables“, però per algun motiu, quan el protagonista desembarca al moll dels cellers de la família Banydebosc (que ens servirà per visualitzar la direcció que haurem de prendre en l’aventura), les ampolles que anem trobant mentre ens ‘passegem’ pels escenaris han estat destruïdes i a primera vista ens resulta impossible poder complir el nostre objectiu de manera assequible. Per tant, la nostra missió serà trobar una ampolla plena d’aquest vi tant especial per poder curar la filla del protagonista. No serà missió fàcil, però: si bé a la capital no hi queda ningú, una fosca presència segueix atentament els nostres passos i, sembla ser que per pur gaudi, ens farà la vida impossible, ficant-nos traves molt complicades de superar i que posaran contínuament en perill l’èxit de la nostra missió… i la vida d’en Martí. Córrer, amagar-nos i intentar anteposar-nos a les accions d’aquesta fosca figura que ens desitja la mort seran les nostres úniques opcions per plantar-li una mica de cara. La situació no pinta bé… i menys encara a mesura que anem descobrint l’autèntica veritat dels esdeveniments que han iniciat i tancaran l’aventura.

A MIND: Path to Thalamus, el fil conductor de la història i, per tant, de l’acció, radicava en la metàfora i en l’acompanyament visual per potenciar les sensacions sentimentals que obtenia el/la jugador/a a l’establir una relació directa amb l’argument del joc; a Infernium, se’ns deixava sols/es davant del perill i de forma personal havíem d’anar establint què era el que se’ns volia explicar mentre descobríem els poders del o la protagonista, explorant en profunditat les zones del joc per obtenir les explicacions argumentals necessàries; a Koral, la història se’ns mostrava de forma lineal, gairebé com si es tractés d’un aprenentatge acadèmic sobre el fons marítim, per acabar desembocant en un final èpic i sorgit del desig comunitari; i a Horror Tales: The Wine, s’han deixat en un pla (mínimament) secundari les possibles interpretacions personals de l’argument per donar pas a una història directa i on el ‘lore’ se’ns deixa clar en tot moment gràcies als elements interns del joc, ja sigui a través d’objectes interactuables on cercar informació (on serà gairebé obligatori aturar-se donada la qualitat històrica del que se’ns explica), com a través de les pròpies línies de text donades al principi i al final dels capítols del joc.

És, possiblement, l’aventura multimèdia del desenvolupador on hi ha hagut el treball més excepcional a nivell argumental, i on s’ha detallat de forma ‘obsessiva’ tota la trama anterior, present i futura dels fets que anirem trobant a mesura que avançarem en l’aventura. Fins i tot s’hi ha trobat lloc per la reivindicació dels drets fonamentals i pels tocs d’humor polèmic característics dels jocs de l’autor, formant part de forma perfecta de la història i sense desvirtuar en cap moment el que es vol explicar. Per tant, si cerqueu un joc de terror que disposi d’un argument sòlid, amb sentit, i amb uns elements diferencials que el converteixen el quelcom únic, esteu davant del que busqueu.

A Horror Tales: The Wine tot té un sentit i disposa d’una definició concreta per tal de donar pes a la història argumental.

Implantant el terror a base de mecanismes i plataformes urbanes

La història disposa de cinc capítols (El Tast, El Maridatge, El Sommelier, El Celler i La Ressaca), que ens presentaran diversos reptes gràcies a la seva curiosa jugabilitat. Per ser un videojoc qualificat de ‘terror’, els espants provisionals i les sensacions psicològiques característiques d’aquest gènere s’han combinat amb la incorporació de trencaclosques i un sistema de moviments que ens recordaran sense filtres als clàssics jocs de plataformes. Aquesta fusió de gèneres fiquen pressió al/la jugador/a i el/la converteixen, fins i tot als moments de calma, en un blanc continu, i eviten que ens puguem ‘relaxar’ observant i gaudint dels diversos escenaris que se’ns ofereixen. Mai se sap en quin moment tindrem ‘el plaer’ de poder baixar la guàrdia, i tot i que sembli una característica que jugui en contra del joc, es converteix en un dels aspectes més interessants de l’aventura. A banda d’interactuar amb l’entorn, cada ‘pantalla’ del joc es pot englobar en tres pilars fonamentals que s’aniran repetint fins a la finalització de l’aventura, consistents en moure’s estratègicament pels escenaris, resoldre enigmes visuals (i encaixar-los en mecanismes escampats arreu de les diverses zones que visitarem), i posar a prova la nostra sang freda escapant de forma estratègica de les escomeses del principal enemic del protagonista. Per superar tots aquests ‘contratemps’, tindrem a la nostra disposició una sèrie de controls que es resumiran en moure el personatge (caminar, córrer i ajupir-se) i interactuar amb el nostre entorn. Pot resultar un ventall de moviments escàs i que ens impedeix situar-nos ‘realísticament’ dins de l’aventura, però dita senzillesa amaga una dificultat de domini molt notable i que ens obligarà a evolucionar constantment per no veure amb tanta regularitat el cartell de la mort del protagonista.

Totes aquestes accions, si les duem a terme correctament i amb relativa destresa, permetran superar els cinc capítols de l’aventura en unes 5 hores de base, podent-se ampliar fàcilment a 7 o 8 si ens dediquem a cercar els curiosos col·leccionables que se’ns ofereixen (amagats i situats expressament en localitzacions d’enrevessat accés) o si ens quedem encallats/des en alguna zona concreta, obligant-nos a repetir el que ens proposa dita fase fins que aconseguim realitzar a la perfecció els passos proposats pel joc. Els punts de guardat han estat calculats al mil·límetre per no haver de recórrer un llarg camí fins a les zones més complexes de superar (sobretot les persecucions), cosa que s’agraeix moltíssim. Dits punts de dificultat, si bé poden ser un aspecte que podria arribar a grinyolar bastant (afectant directament a la qualitat del resultat final), es converteixen ràpidament en un copet a l’esquena per part del desenvolupador, incitant-nos a superar les nostres habilitats i dominar els moviments oferts per obtenir una grandiosa sensació d’excel·lència personal a l’acabar el capítol. I, recordeu, que tot això ho haurem de fer mentre explorem i descobrim el ‘per què’ de tot plegat i ‘alguna cosa’ ens fica la pell de gallina. Se’ns gira feina…

La combinació de gèneres de l’aventura la converteixen en una opció obligatòria si cerqueu un joc de terror únic i original.

La bellesa de plantar cara als pitjors malsons

Durant més d’un any, Carlos Coronado ens ha anat oferint una sèrie de directes al seu Twitch personal on hem pogut observar la creació i el desenvolupament en solitari de tot el videojoc partint de zero. I, si heu arribat fins aquí visualitzant el tràiler del joc i les imatges que acompanyen els diversos paràgrafs de l’anàlisi, haureu observat que Horror Tales: The Wine destaca, sobretot, pel seu excel·lent nivell visual. Ja sabeu que uns gràfics espectaculars no asseguren una aventura exitosa (per això a NintenhypeCat acostumem a deixar els temes audiovisuals pel final dels anàlisis), però en aquest cas, si combinem la història, la jugabilitat i els gràfics, desemboquen en un joc que serà difícil de superar a nivell independent. A grans trets, i resumint molt ràpidament el concepte personal que s’extreu d’aquest paràmetre: serà molt costós que algun altre ‘indie’ arribi a aquest sostre de realisme gràfic i, per tant, exploti les capacitats de la Nintendo Switch d’una manera tant exquisida. Ja sabem que la nostra consola híbrida de Nintendo disposa d’unes característiques internes que arriben on arriben i en comparació d’altres plataformes, en termes tècnics clarament acaba perdent pistonada, però en aquest cas, és apassionant i esperançador observar com el desenvolupador ha jugat perfectament amb les característiques de la seva aventura i les ha sabut adaptar amb cura a cada plataforma, i que els/les jugadors/es de Switch puguem gaudir d’aquests gràfics hiperrealistes en mode portàtil (recordeu: provinents d’un joc independent i desenvolupat per una sola persona) és una sensació indescriptible i que, definitivament, heu de tastar. En alguns moments ens trobarem davant d’alguns petits ‘bugs’ visuals o alentiments d’FPS puntuals tenint en compte les condicions de ‘pèrdua de potència’ respecte el mode sobretaula, però en cap moment afecten al bon fer de l’aventura ni suposen un contratemps important com per poder-ho qualificar d’un aspecte relativament negatiu.

L’únic ‘però’ que se li pot retreure al joc és l’absència d’una banda sonora sòlida i que dóni un ‘plus’ de potència argumental a nivell auditiu al que se’ns mostra per pantalla. Si bé és cert que la història incita a la solitud i que els efectes de so prenen tot el protagonisme per acompanyar-nos fins al final del joc amb una sensació nerviosa i d’inquietud, en alguns moments clau (com, per exemple, a l’inici o final dels primers quatre capítols o a l’hora de superar algun contratemps de certa rellevància) es troba a faltar alguna melodia o banda sonora de rellevància que ens transporti cap als paratges específics de cada secció ‘important’. Tot i així, es pot entendre el per què de la decisió de no incorporar aquests extres al resultat final, i un cop ens capfiquem en l’acció, no tindrem temps de parar atenció a aquest element tant ‘secundari’ com el comentat.

Amb tot això, i fent una menció especial a les nombroses opcions d’accessibilitat de les que disposa l’aventura, Horror Tales: The Wine es converteix, des del seu llançament, en una obra multimèdia de referència del gènere del terror dins del món del desenvolupament independent i, el que és més important, en un dels videojocs que tindrà més pes dins la cultura audiovisual catalana. Sigueu fans o no del que ens ofereix, val la pena donar-hi suport d’alguna forma o altra per tot el que comporta i per tot el camí que s’ha recorregut per arribar fins al dia que aquesta aventura ha pogut veure la llum a totes les plataformes de joc actuals. Esperem que us espanti tant com a nosaltres!

Horror Tales: The Wine està disponible a Nintendo Switch des del 30/07/2021 i el podeu trobar en digital a la Nintendo eShop a canvi de 14,99 euros