Mirant-ho amb retrospectiva, i encara més quan ens trobem a l’espera de noves propostes de llançaments d’enguany, podem afirmar ara i aquí que l’any 2019 ens va deixar magnífics videojocs que van resultar un gran èxit per la nostra consola híbrida o portàtil de Nintendo. I no estem parlant precisament del factor de vendes i mercat.

Si de tots els jocs n’haguéssim de destacar algun, probablement ho hauríem de fer ni més ni menys que del port de Dragon Quest XI, un dels millors RPGs i el més complet que hem jugat mai d’aquesta nova generació, i l’onzè joc d’una saga de la qual es troba infravalorada i poc coneguda al món occidental.

Després d’haver fet un repàs del recorregut de la saga principal en la data de la seva estrena, ens toca analitzar ara l’edició especial per la Nintendo Switch anomenada DRAGON QUEST XI S: Ecos de un pasado perdido – Edició definitiva desenvolupada per Square Enix.

 

 

Una epopeia èpica

 

Ens encarnarem en el Lluminari, l’elegit d’Yggdrasil que amb l’ajuda dels seus companys/es haurà de derrotar les forces del mal per tal de salvar el món d’Erdrea. La trama se’ns explica com en un conte clàssic i típic dins la mateixa saga. Darrere la seva aparent senzillesa, Dragon Quest XI es mou entre els marges dels qui li van donar el seu nom per explicar en petites històries que comprenen des de la tragèdia a la superació, amb nombrosos i apassionats girs que et fan mantenir l’interès, i que intercalat amb una acurada dosi de comèdia donaran consistència a l’obra final.

Un aspecte clau que cal mencionar són els personatges: cada qual disposa de la seva senzillesa i trets caricaturescs que a mesura que avança la història no s’escaparan de tenir el seu moment de profunditat. Per exemple, podem posar el cas de Verónica, una bruixa enèrgica i intel·ligent, o en Servando, un noi vívid amb un gran somni. De tots/s i cada un d’ells/es se’ns mostrarà la seva història particular (algunes resulten més tràgiques que altres, i altres tenen una relació més propera amb la història de l’heroi), molt més detallada en la versió de Nintendo Switch, ja que ens ofereix capítols extra on haurem de controlar els personatges secundaris per separat i que no s’incorporava a la versió de PS4 i PC.

 

 

Per tal de seguir amb el fil de comparacions, cal esmentar que la qualitat gràfica pateix una reducció considerable en comparació amb les altres versions, però cal destacar que tota l’aventura es desenvolupa en un món gran, vistós i amb molt d’encant. Com és tradicional en la saga de videojocs de Dragon Quest, el joc es centra en l’exploració i l’estratègia dels combats per torns com ho fa el rol clàssic: els nostres personatges visitaran els diferents pobles, ciutats, masmorres i haurem de millorar-los pujant de nivell, canviant l’equipació i millorant les seves habilitats de combat mitjançant punts d’habilitat. Les ciutats, els pobles i les masmorres presenten un gran equilibri entre un laberint i un disseny ordenat, i se’ns oferirà la possibilitat de poder explorar diferents nivells, tot obrint cases alienes, trencant gerros i llegint llibres en estanteries de desconeguts amb “l’únic” objectiu de perdre’ns per un món extens i acabar descobrint un tresor.

Hem esmentat quelcom dels combats i hem de dir que lluny de quedar-se enrere en una generació passada resulta un gran estímul la forma com està implementada dintre del joc. Com ho van fer amb la reedició de Dragon Quest VIII “El periplo del rey maldito” per la 3DS, els combats aleatoris que caracteritzaven altres entregues deixen pas a uns monstres que apareixen al mapa i que nosaltres decidim quan i amb qui lluitem. És destacable tant la manera de progressar al principi amb un petit tutorial i com ens introdueixen posteriorment les inspiracions, els conjurs i les habilitats en moments precisos, així com el disposar d’un entretingut arbre d’habilitats per cada un dels nostres personatges, el qual anirem desbloquejant i personalitzant segons l’estil de lluita que vulguem utilitzar.

En pocs termes, la nostra missió serà la següent: haurem d’anar pel món buscant tresors i recol·lectant material, disposarem d’una farga on podrem millorar i crear la nostra armadura, armes i els objectes, i a mesura que avancem en la història principal anirem desbloquejant més missions secundàries que, tot i la curta durada d’aquestes, ja que resulten ser petits encàrrecs que ajuden a descobrir illes desertes o coves abastades de monstres, però ens resultaran entretingudes (i, per desgràcia, prescindibles) per gaudir del joc plenament.

 

 

Hem dit que era una epopeia, oi? Un punt a favor, o en contra (depenent del temps que disponguem), és la seva durada. Un títol tan llarg no podia ser millor per una història d’aquesta envergadura. La història principal la podrem completar en 80 hores, però si volem obtenir totes les recompenses i realitzar totes les missions secundàries és possible que la partida se’ns pugui allargar fins a les 120 hores. Per molt que espanti aquest número per la idea que pugui resultar feixuc i tediós, no us preocupeu, no ho és pas i, és més, al disposar de més missions secundàries i una ampliació de la història principal en la versió de Switch, les hores que es necessiten de farmeig per arribar al nivell màxim es veuen considerablement reduïdes i, per tant, és possible que per molts/es ens pugui fer sentir que invertim el nostre temps d’una manera més interessant.

Si parlem de la dificultat, el joc en general és un joc fàcil, per la qual cosa si ens estanquem amb algun enemic poderós, només caldrà que ens dediquem a pujar alguns nivells més als nostres personatges i prestar atenció a l’estratègia. Ho és inclús més que anteriors entregues de la saga per així facilitar una mica la feina als jugadors/es més novells/es, però espereu, ja que només iniciar la partida disposarem de la funció de missió draconiana, una opció de dificultat extra que ens permetrà jugar amb una sèrie de restriccions que ens faran la vida una mica més complicada. Tot i que això es tria a l’inici de la partida, sempre tens l’opció de treure les restriccions en una església en qualsevol moment del joc. Això si, un cop les desactives, no podràs tornar a activar-les de nou.

 

 

“Quina versió és més completa i perquè la de Nintendo Switch?”

 

Una edició “S” d’especial

Com hem esmentat anteriorment la versió que disposarem per la Nintendo Switch incorpora diversos aspectes que no trobarem en cap altra versió i pot tenir un paper fonamental per molta gent que, al disposar de diferents plataformes, dubti per quina versió decantar-se.

  • El mode retro: podrem elegir fer la nostra travessia o bé en tres dimensions o bé en una aparença més clàssica de dues dimensions de 16 bits al més pur estil retro i partint del seu enfocament Top-Down en ciutats i mapes, utilitzant un pixelart ben cuidat que envairà de nostàlgia aquells/es jugadors/es més veterans/es. Però no només es tracta d’un canvi gràfic, també canvia el mode de jugar, ja que si elegim aquest últim tornarem a gaudir de combats aleatoris (no veurem els enemics al mapa) i en la gestió dels torns durant els enfrontaments ens veurem obligats/des a escollir cada ronda les accions de tot el grup abans que aquests comencin a posar-les en pràctica. El millor de tot això és que podem alternar aquests dos modes de joc a l’anar dins una església.
  • Una banda sonora única i l’idioma de les veus a elecció: Disposarem de les veus de doblatge tant de l’anglès com en japonès, i a més sentirem ara per primer cop en el videojoc la versió simfònica orquestral de la música de Koichi Sugiyama de forma predefinida, tot i que també podem escollir escoltar la de Dragon Quest VIII i la versió sintetitzada de les altres plataformes. Cal destacar que tot i ser composicions musicals magnifiques, nostàlgiques i que acaben transmetent les intenses emocions que se’ns mostren durant el transcurs de la trama, també trobem una falta de creativitat en el fet que la majoria d’elles pertanyen a entregues anteriors.
  • El viatge a Horense: disposarem per primer cop a occident de l’opció de viatjar a Horense que ja existia a la versió de Nintendo 3DS (no va sortir del Japó). Horense és un món habitat per Cronolinos i on podem accedir als mons de les anteriors entregues de la saga de Dragon Quest per així resoldre problemes que s’esdevenen de cada un d’ells, a vegades havent de donar un objecte d’un altre món o resoldre una masmorra i derrotar a un enemic. Això es tradueix en més missions secundàries i més hores de joc que ens serviran com excusa per conèixer o tornar a veure a personatges emblemàtics d’anteriors entregues de Dragon Quest. Per poder accedir a cada un dels portals haurem de fer una recerca exhaustiva en cada poble i racó del món d’Erdrea per trobar a cada un dels Cronolinos de colors.
  • Més històries i profunditat: com hem esmentat anteriorment en la versió per a la nostra consola híbrida s’afegeixen missions i una història principal més llarga. En alguns casos ens veurem obligats a controlar alguns dels personatges secundaris de l’aventura, en uns capítols en els quals ens resoldran petits buits argumentals que no s’han pogut explicar abans.
  • Més millores a tenir en compte: entre aquestes millores es troba el Mode Foto i poder realitzar captures al nostre grup, la de poder utilitzar la farga directament quan vulguem en l’opció de menú, així com aspectes de roba exclusiva i la muntura de Dents de Sabre. Però també se’ns pot passar per alt alguna cosa que pot resultar crucial per als/les jugadors/es més romàntics (AVÍS: ara mateix esmentaré un petit espòiler i si no vols llegir-lo seria millor que passessis al següent paràgraf). Com ja he avisat, ho diré: i és que en un moment del joc podrem triar amb qui passar la resta de la nostra vida, tindrem una cinemàtica i interaccions exclusives amb el personatge elegit. No caldrà que ens unim algú en concret de forma predefinida com ja passa en altres versions.

 

 

L’apartat tècnic

 

Si comparem aquesta versió de Switch amb les altres edicions que ja existeixen veurem que Dragon Quest XI S flaqueja en qüestió de resolució i detalls. En termes de rendiment funciona a 30fps estables i presenta una resolució dinàmica i que varia entre 1280×720, 1408×792 i 1440×810 en mode TV, mentre que en mode portàtil la resolució és de 540p de mitjana. Els arbustos i la resta de vegetació pateixen de popping i els escenaris d’una distància de dibuixat més reduïda.

No llueix exactament igual que el que pot oferir la potència d’una gran consola o d’un ordinador potent, tot i això en moviment és un joc que gaudeix de gran fluïdesa i que no presenta sacrificis pel que fa al disseny, ambició i jugabilitat. Pot sorprendre bastant la qualitat visual, els efectes de llum i els dissenys dels monstres de Toriyama que, aquests últims, queden meravellosament espectaculars en la nostra híbrida. En general, és un joc que tot i les restriccions de potència de la Nintendo Switch segueix mantenint la grandesa que el caracteritza.

 

 

  • Una història inoblidable amb personatges ben cuidats i entranyables.
  • Un món extens per explorar amb una qualitat exquisida.
  • Una gran quantitat de novetats i millores en aquesta edició.
  • Una banda sonora orquestrada preciosa.

 

 

  • La versió de Nintendo Switch presenta menys resolució i detalls gràfics que les altres consoles