Quan som petits, i no coneixem ben bé el món i com funciona, sovint ens preguntem com serà la nostra vida en un futur i somiem en convertir-nos en adults per tal de poder fer tot allò que vulguem sense cap impediment. És un cop que ens convertim en adults que percebem el món d’una altra manera. Si bé és cert que la infància i els fets viscuts poden canviar entre persona, una cosa és certa: l’ésser humà varia quan deixa enrere la seva infància, i la seva mentalitat canvia. És gairebé com si ens adonéssim de com és la realitat de, bé; real. Sempre he trobat irònic que, un cop som adults, desitgem tornar enrere a una edat més simple, sense preocupacions. Dolça innocència, que n’ets de mentidera… I necessària.

 

 

Mosaic, desenvolupat per Krillbite Studio i publicat per Raw Fury, és una petita experiència que ens farà reflexionar molt. La trama del joc és molt simple, tot i que amaga un rerefons fosc replet de simbolismes. Des d’un començament controlarem un home que, només llevar-se, rep diferents notificacions al seu mòbil. Res de l’altre món. Notificacions mundanes tal com publicitat, invitacions per jugar a un joc, o una alerta de la seva empresa sobre la seva baixada de rendiment. Des d’un inici podem veure que al nostre ‘protagonista’ no li van gaire bé les coses. Li costa llevar-se del llit, i les seves primeres passes són lentes. Les demés persones fan com si no existissim. Un cop arribem a la feina, se’ns presenta un minijoc que consisteix a fer circular uns punts fins a un determinat espai, per tal d’aconseguir arribar a certa quota. La jugabilitat del joc en si, es podria catalogar dins del gènere point and click, encara que en determinats moments ens faci pensar en el terme walking simulator.

Gràficament el joc és realment simple. Utilitza un estil que es podria catalogar, fins a cert punt, de low–poly. El fet que Krillbite hagi optat per no utilitzar pràcticament textures, i es decantés per un estil cell-shaded, aporta un extra molt generós a l’estil visual minimalista que intenta mostrar-nos. No cal un gran apartat visual per explicar-nos una història o fer-nos sentir certes emocions. L’estètica del joc, acompanyada per una música que, tot i escaure prou bé en el que es mostra en pantalla, pot resultar clixé en certs moments. També cal destacar que, per desgràcia, la versió de Nintendo Switch sofreix problemes ocasionals de rendiment. En certs moments de la partida, el joc es queda congelat durant un parell de segons. No és un fet gaire comú, però pot ser una mica molest.

 

 

El punt fort de Mosaic és la seva exploració. Com dia rere dia, tot i la rutina que tanta por causa al nostre protagonista, aconseguim trobar, si busquem prou, alguna cosa que ens permeti escapar, ni que sigui per uns instants. La gràcia del joc és interactuar amb les diferents opcions i veure les reaccions del protagonista, algunes fins i tot provocant resultats molt interessants i que deriven en petits minijocs. També és cert que, tot i haver-hi interaccions molt positives, també n’hi ha que provoquen sentiments negatius al protagonista, com els constants intents de suïcidi. Al cap i a la fi, Mosaic ens explica la vida d’un home que es veu atrapat en una rutina.

En definitiva, mitjançant un punt de vista fosc i un xic de sàtira, Mosaic ens mostra la vida d’un home atrapat en la rutina moderna. Una crítica a la societat que, tot i ser encertada i estar molt ben formulada, no ofereix cap jugabilitat real. És un videojoc com podria ser una novel·la o una pel·lícula. No és cap punt negatiu, ni de bon tros, però això provoca que el seu públic pugui ser realment limitat. Si t’interessen les novel·les visuals o similars, pots trobar en Mosaic una experiència que, potser, et faci reflexionar.

Mosaic ja està disponible per a Nintendo Switch i es pot descarregar a la eShop a un preu de 17,99 €.