Lluny queden aquells anys on LucasArts ens oferien aventures gràfiques d’una qualitat excelsa, on teníem obres mestres com Monkey Island, Day of the Tentacle, Full Throttle o Sam & Max: Hit the Road, entre moltes d’altres. De fet, el joc que analitzem avui ens transmet records d’aquella època, però amb un regust amarg.

El videojoc que analitzarem avui ens arriba des d’un petit estudi australià anomenat Convict Games. Es tracta d’una aventura gràfica que pren clares referències de la saga de Sam & Max. Anomenada Stone, l’aventura intenta mesclar les novel·les Noir (negres) amb un toc d’humor com ja feien els seus predecessors de LucasArts, Sam i Max.

Al títol controlarem a un Koala que se’ns presentarà com a Stone, un investigador privat vingut a menys, on després d’una ressaca de cavall (o més aviat, de Koala), es despertarà descobrint que la seva parella, l’Alex, no hi és i que ha sigut segrestat. La premissa del videojoc serà, per tant, cercar informació per trobar l’Alex.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Ressaca a Las Vegas “made in Austràlia”

 

Mitjançant diferents zones del mapa podrem contactar amb altres personatges perquè ens proveeixin d’informació sobre l’Alex. Per tant, ens trobarem a l’Smiley, un cocodril que és el propietari de la discoteca Echo; la Cockie, la guacamai que treballa de barman al Possum Bar; la Devil, una dimoni de Tasmania que és investigadora de la policia; i en Les, un castor amic de l’Stone i fanàtic de les bitlles.

Tot i que la trama no està gens malament i es permet gestos de complicitat a pel·lícules com El Gran Lebowski o Lock & Stock, falla estrepitosament en altres apartats molt destacables. El disseny de personatges és sublim, recordant-nos a l’abans esmentat Sam & Max, però les vagues animacions dels personatges (on cap d’ells es mourà per la pantalla) i el disseny d’escenaris a mig cuinar, deixen un sabor a boca molt amarg.

La seva jugabilitat resulta quasi nul·la, on només podrem fumar i ballar (depenent de la zona), conversar i escollir opcions amb els gallets de la consola que no tindran massa rellevància més enllà de “l’script” de la conversa.

No tot és dolent a Stone i de fet s’han permès el luxe d’incloure 7 pel·lícules que podrem visionar senceres dins del cinema del videojoc, com ara La Nit dels Morts Vivents o El Gabinet del Dr.Calighari, entre altres. De mateixa manera, el videojoc disposa d’una banda sonora bastant àmplia on han contactat amb músics del panorama undergound australià, dotant el títol d’una riquesa extra.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Optimització que surt molt cara

 

També podrem “gaudir” d’una traducció paupèrrima amb subtítols en espanyol (mexicà) que ens acabarà posant a prova la paciència fins al punt que acabarem per canviar-la a l’anglès.

Cal dir que el joc en portàtil funciona amb els seus més i els seus menys però en pantalla no rendeix gens bé. Les textures estan molt mal optimitzades, fins el punt de veure les ombres recreades amb un efecte boirós bastant trist.

Stone consta de 5 actes dividits en 5 capítols, més un epíleg que funciona a manera de postgame. Amb tots aquests factors, tenim un joc amb una duració d’hora i mitja que farà que se’ns quedin curts els 14,99€ invertits de l’eShop. Cal esmentar que Stone no té cap factor rejugable, almenys a la versió de Nintendo Switch, que no compta amb assoliments o trofeus per tal d’allargar una mica la vida útil d’aquest extravagant títol.

En definitiva, Stone és el resultat multimèdia d’aquella nit de borratxera en la qual dius que mai més tornaràs a beure. Atreu pel seu gènere, història i disseny, però després et dóna vergonya aliena pels múltiples defectes que té. Un intent de recreació per fer un homenatge als mestres del gènere, però que al final resulta insuls i mediocre.

 

 

 

  • El disseny de personatges és sublim i amb nombroses referències de culte.
  • La seva trama de novel·la negra és prou interessant i capta l’atenció.
  • Que puguis veure pel·lícules al videojoc és innovador i li dóna un aire de credibilitat.

 

  • El disseny de nivells està a mig acabar i la sensació de buidor és exagerada.
  • Els NPC són estàtics i no disposen del dinamisme esperat en una aventura d’aquest gènere.
  • Podria estar més ben optimitzat. Funciona bé però es queda curt a estones.

 

Per acabar amb aquest anàlisi, us oferim un petit “gameplay” de l’aventura per tal que pugueu veure el joc en moviment i complementeu visualment la informació comentada amb anterioritat. En format “primeres impressions“, el podeu visualitzar al nostre canal oficial de Youtube. Esperem que us agradi!