Alguns/es de nosaltres ens trobàvem orfes davant de l’exclusivitat de Fantasy Life 2 al mercat japonès, i que el títol no arribés a Occident a alguns/es de nosaltres ens va destrossar per dins. Per sort, o per desgràcia, finalment ens arriba la seva continuació espiritual anomenada Snack World: De Mazmorra en Mazmorra.

 

 

Barreja absoluta de gèneres i elements

 

Per començar m’agradaria dir que Snack World és el típic producte transmèdia al que ja ens té acostumats/des Level-5: primer fan el seu videojoc i si funciona prou bé tiren un anime basat en el videojoc homònim. De fet, aquest n’és un clar exemple. Snack World: De Mazmorra en Mazmorra és un remastered d’un joc que originalment va sortir per Nintendo 3DS l’any 2017, i aquest joc va ser remasteritzat en gràfics HD per Nintendo Switch l’any 2018 i dos anys després ha arribat a occident. Per aprofitar la tirada de l’aventura, el mateix any del llançament del joc per Nintendo 3DS van treure la sèrie d’anime i també el manga, repetint la mateixa fórmula de sempre.

Potser aquest li fet pesa molt, al videojoc. Resulta massa evident que el teu personatge té un pes contextual dins del títol i que tu ets allà perquè hi eres de passada… Com un bon avatar, el teu personatge resulta insuls, donant peu a contestacions en certs moments de l’aventura que no duen a cap banda i acompanyant als verdaders herois de la sèrie d’animació i manga.

La història succeeix a Snack World, un món de fantasia medieval però combinant-lo amb diversos objectes contemporanis (mòbils, tauletes, etc.). Dins d’aquest món, la gran majoria de vegades haurem d’anar complaent els capricis de la princesa Melonia, la filla del Rei Papaia, que serviran com a història principal, i disposarem de missions secundàries que ens aniran donant els vilatans del regne.

 

El Rei Papaia i la seva filla la Princesa Melonia

 

Això ja s’havia vist abans, no?

 

Snack World és un Rogue–like, però no a l’ús, ja que Level-5 ha fet un bon poti-poti de diferents estils fins a tenir el joc “idoni”. I dic idoni entre cometes perquè no ho és. Per iniciar una missió tenim un escenari semblant a la saga Monster Hunter o God Eater. Un cop acceptem una missió, tenim com a premissa eliminar certs monstres, trobar algun objecte, acabar amb un boss, etc. i en finalitzar haurem de tornar al nostre poblat (que no deixarà de ser un “hub”) amb un transportador. Un cop l’activem s’iniciarà un compte enrere que ens donarà temps per aconseguir els objectes o els drops dels enemics.

Quan acabin les missions se’ns donaran materials, items o armes. Els materials són molt importants, ja que els utilitzarem per millorar les nostres armes o per les nostres armadures, convertint el farmeig en un punt de partida molt important. Cal dir que la roba té unes etiquetes (Pop, esport, casual, etc.) que ens donarà unes bonificacions si anem vestits de l’estil que toca aquell dia (i és que estar a la moda és molt important, en aquest joc).

Tindrem les Jares, una espècie de clauer on tindrem fins a 6 compartiments per portar 6 armes diferents i dos extres per objectes. Aquestes armes esgoten l’estamina del personatge quan lluitem amb elles i un cop s’ha cansat d’atacar amb aquella arma podrem o recuperar-nos amb una tònica o be canviar d’arma i lluitar amb un altra.

També tindrem els Persona, perdoneu, els Snack, que no deixen de ser com aquells enemics que aconseguim i després es converteixen en els nostres ajudants, és a dir com la saga Shin Megami Tensei. Però això si, aquest cop en tenim un de suport que ens acompanyarà i dos més a la butxaca.

Finalment quan arribem a les masmorres de final de capítol estarem davant d’un Mystery Dungeon, on anirem descobrint el camí mentre hi passegem i baixant nivells, com si es tractés del Azure Dreams o d’un Diablo mateix, fins a arribar al boss del capítol.

 

Kechú el verdader heroi del joc

 

Molt de tot i poc de res

 

Un dels punts forts és poder comptar amb l’ajuda dels nostres amics/es, com ja passava amb Fantasy Life, podent formar un equip de fins a quatre jugadors/es a la mateixa partida. A Fantasy Life va ser un dels punts més forts i aquest en principi també ho sembla.

No seria Level-5 sense tenir el seu particular disseny de personatges. I és que el disseny dels Snacks semblen sortits del Yo–Kai Watch, on a vegades semblarà que estarem jugant a Yo–Kai Watch Blasters.

L’estil del joc no deixa de ser un A-RPG on el personatge anirà pujant de nivell i nosaltres podrem assignar els punts d’experiència a diferents dels trets característics que a priori més enllà de donar-nos certs beneficis a les estadístiques no aportaran res a la història o a la manera d’actuar del nostre avatar.

Un dels problemes que ens hem trobat és que els elements tenen una col·lisió de físiques estranyes, on a vegades aconsegueixes tocar-los i no succeïx res, tal i com passava amb Secret of Mana 2 per PlayStation 4 o la seva primera part per iOS o Android. De vegades el mateix personatge fa un focus a un enemic situat a l’altra banda atacant aquell en comptes del que tens davant i resulta bastant imprecís.

Resta poc més a dir. Sincerament passades les més de 10 hores que porto jugades al títol he de dir que resulta entretingut, però la seva fórmula acaba cansant per la reiteració dels escenaris, missions, etc. Un joc que amb companyia dóna molt de sí, però que en solitari pot acabar avorrint. Us deixo amb el gameplay de les primeres impressions que acompanya el present text. Recordeu a seguir-nos a les diverses xarxes socials: Twitter, Instagram i també podeu visitar el nostre YouTube!