[ESPECIAL] 30 anys de Mother, la saga més fosca de Nintendo

Atenció: l’article conté alguns spoilers sobre la trama de Mother 1, 2 i 3

 

Corria l’any 86, quan un reconegut redactor japonès va acudir a Nintendo. Juntament amb una agència de publicitat, havia de presentar la seva proposta per a un anunci de la saga Mario Bros. Aprofitant la seva visita, el curiós redactor va poder reunir-se amb un jove Shigeru Miyamoto, qui recentment s’havia fet famós arreu del món per les seves últimes creacions. Aprofitant l’ocasió, li va presentar la seva idea: un videojoc de rol ambientat en l’època contemporània, on els protagonistes serien un grup de nens amb poders màgics. Tot i mostrar-se interessat, Miyamoto no estava convençut de com podria dur a terme la proposta, i no estava segur de si podria treballar amb una celebritat. Tot i això, després de la negativa inicial, Miyamoto va decidir manar-li deures al nostre redactor i va demanar-li que concretés la seva proposta per tal que fos més fàcil realitzar-la i, de pas, comprovar si es podria prendre amb serietat el projecte. Després de molts viatges i molt de rumiar-s’ho, el nostre reconegut redactor japonès, Shigesato Itoi, va començar a treballar en la que es convertiria en una de les seves obres més conegudes: Mother.

Poc temps després, Itoi va aparcar la seva feina principal per tal de poder-se centrar en el seu nou projecte. Així doncs, Miyamoto va formar un equip de desenvolupadors per fer de Mother una realitat. Shigesato Itoi havia expressat que volia que el seu equip treballés en un apartament i es sentís com un club extracurricular. Quan tot es va decidir, la producció va començar a Ichikawa, Chiba. Sent el redactor i el director del videojoc, Shigesato Itoi va ser l’encarregat d’escriure el guió. Moltes vegades, havia de conduir des de Tòquio fins a Ichikawa. Itoi recorda que aquest procés era força esgotant, però el motivava cada cop més a seguir endavant. Tot i que Shigeru Miyamoto reclamava constantment a Itoi que s’involucrés més en el desenvolupament del videojoc, va rebre crítiques per permetre que una celebritat liderés el projecte i fora el guionista. Encara i així, Miyamoto va seguir confiant en Itoi i va continuar amb la creació de Mother per a la Famicom, que finalment sortiria a la venda a les tendes japoneses el 27 de juliol de 1989.

 

 

Una història per recordar

 

Produït per Nintendo i presentat per Shigesato Itoi, Mother ens introdueix la història de Ninten, un noi de 12 anys que gaudeix d’una vida tranquil·la als afores de Podunk, un petit poble situat en una Nord Amèrica fictícia. Cert dia, Ninten és víctima d’un atac paranormal quan una làmpada s’abalança volant contra ell. Després de descobrir els estudis que el seu avi havia realitzat sobre els poders psíquics i la imminent amenaça d’una força extraterrestre, Ninten decideix aventurar-se per tal de descobrir el misteri d’aquests atacs i parar els peus al culpable. Vivint aventures arreu del territori i visitant tota mena de localitats, Ninten coneix tres persones que l’ajuden en la seva aventura: Ana, una de les seves veïnes, que disposa de tota mena d’habilitats psíquiques; Lloyd, un geni intel·lectual d’11 anys que pateix abús a l’escola i, finalment, Teddy, un jove delinqüent que lidera la Banda Bla-Bla.

Durant la seva investigació, Ninten descobreix que la culpa de tot la té una raça invasora d’aliens i és tele-transportat a Magicant, un territori màgic replet de criatures estranyes. Allí coneixerà a la reina Mary, qui pateix amnèsia i demana a Ninten i companyia que busquin les Vuit Melodies que conformen una cançó que necessita recordar de manera urgent. Després de viure mil i una aventures i buscar les melodies per tot arreu, els nostres protagonistes retornen a Magicant per tal de cantar la cançó davant de la reina Mary, qui acaba recuperant la seva memòria: el seu nom és Maria i és l’esposa d’en George, amb qui va adoptar un petit alienígena el qual van nomenar Giygas.

 

 

Maria recorda que les Vuit Melodies conformen una nana que li cantava a Giygas quan era jove, i expressa a Ninten i els seus amics que demanin a Giygas que deixi d’atacar el seu planeta. Poc després de recordar qui és, Maria mor i Magicant desapareix, revelant que era part del seu subconscient. Durant la batalla final, a la Muntanya Itoi, Ninten i el seu grup canten la nana a Giygas, provocant així un mar de sentiments tan fort que forcen la seva retirada. Abans de marxar, però, Giygas amenaça amb una revenja. Finalment, totes les persones i éssers vius poden viure tranquil·lament i cadascú pot tornar a la seva vida. La pau no durarà gaire, ja que el pare de Ninten el truca per comunicar-li notícies urgents, doncs sembla que ha sorgit un nou problema…

Mother va ser rebut amb bons ulls per la premsa. La reconeguda Famitsu li va atorgar una puntuació de 31 sobre 40 i va destacar la seva semblança amb la saga Dragon Quest. Els crítics consideraven que Mother és una agradable sàtira dels convencionalismes del gènere RPG amb una ambientació única. La majoria d’analistes, però, criticaven que Mother era un joc massa complicat i requeria moltíssimes hores de grinding. No seria fins a l’any 2015, que Mother sortitia del Japó. Sota el nom Earthbound Beginnings, va arribar a orient gràcies el sistema de Consola Virtual de la Wii U.

 

 

Una nova generació

 

Poc abans del llançament de Mother, Shigesato Itoi va fundar la companyia Ape Inc. i es va llençar de cap en la creació de la seqüela: Mother 2. Els desenvolupadors del joc original van tornar per col·laborar en aquest nou projecte, amb Itoi inclòs com a director i guionista. Aquest nou videojoc comptaria amb un gran nombre de compositors nous, com ara Keiichi Suzuki i Hirokazu Tanaka, que incorporarien moltíssimes cançons amb estils de tota mena. Mother 2 estaria disponible a la nova consola de Nintendo: la Super Famicom (o SNES). Amb una nova generació de consoles, s’incorporà un nou equip de desenvolupadors, els quals òbviament, no tenien experiència en el joc original.

Estava previst que Mother 2 sortís al mercat japonès l’any 1993. Les constants complicacions i el petit equip de treball van provocar un alt nombre de problemes de programació i retards constants. En més d’una ocasió, Shigesato Itoi i el seu equip donaven el joc per perdut. Quan s’apropava la data de llançament i la producció del joc no havia avançat, Itoi i els desenvolupadors es temien la cancel·lació del projecte. Però per sorpresa de tots, Nintendo no el cancel·laria. De fet, va demanar que una nova companyia s’unís per tal d’ajudar amb el desenvolupament. Així doncs, HAL Laboratory s’incorporà a Ape Inc. i un jove Satoru Iwata va prendre el rol de productor i director de programació.

 

 

Satoru Iwata va explicar a Itoi que si volia que Mother 2 es materialitzés, havien de començar el desenvolupament del joc des de zero. Només d’aquesta manera seria possible tenir-lo enllestit i en un estat jugable a temps. Shigesato Itoi va acceptar les condicions d’Iwata. D’aquesta manera, Ape Inc. i HAL Laboratory tenien com a nova data de llançament del joc l’any 1994, deixant poc més d’un any per refer gran part del projecte. Els dos equips es van distribuir la feina: l’equip de HAL, liderat per Iwata, s’encarregaria de la programació del joc; mentre que l’equip d’Ape, amb Kouji Malta al capdavant, s’ocuparia de feines més variades, com el disseny dels escenaris i de transcriure el guió d’Itoi. Els dos equips es reunien cada cert temps a les oficines de HAL Laboratory, amb vistes del Mont Fuji.

Shigesato Itoi va tenir un gran nombre d’idees per Mother 2 i, fins i tot, invitava als desenvolupadors a què exposessin les seves. Volia que Mother 2 fora un joc amb un estil còmic únic i que contingués un gran nombre de moments peculiars. Itoi també va voler canviar el sistema de combat i fer que destaqués per sobre dels altres RPGs. Una de les seves primeres idees va ser extreta de les màquines pachinko, on una sèrie de boletes van caient i depenent d’on aterrissin, el resultat és diferent. Donat a limitacions de programació, finalment va decidir prendre inspiració d’un altre apartat de les pachinko: els números en compte enrere pels punts de vida. Aquesta mecànica s’acabaria convertint en un dels aspectes més únics de la saga. Finalment, després d’una gran feinada, Mother 2 arribaria a les tendes del Japó el 27 d’agost de 1994. Un any més tard, seria localitzat a l’anglès i es llançaria a Nord Amèrica el 5 de juny de 1995 sota el nom d’EarthBound.

 

 

La guerra contra Giygas!

 

L’any és 199X. És de nit, quan a Onett, una petita ciutat d’Eagleland, els veïns es veuen sorpresos per la col·lisió d’un meteorit a una de les muntanyes dels afores. El nostre jove i intrèpid protagonista, juntament amb els seus veïns, es disposen d’investigar el misteriós meteorit. Ningú s’esperaria que de dins del meteorit sortís una abella provinent del futur. En aquest mateix instant, el destí del nostre protagonista canviaria radicalment, doncs ha de salvar el món d’una amenaça alienígena: Giygas ha tornat per dur a terme la seva venjança. Només tres nens i una nena poden parar-li els peus. Entre ells, Ness.

La influència maligna de Giygas s’està imposant. Els animals, algunes persones i fins i tot objectes inanimats han sucumbit i s’han tornat violents. En Ness, però, té molt clar el seu objectiu: descobrir als seus santuaris. Vuit zones repartides arreu del món on obtindrà cada vegada més i més poder. En cada un d’aquests santuaris, Ness recorda part d’una antiga melodia que el fa recordar parts de la seva infantessa. Des dels afores d’Onett, fins a l’interior d’un volcà, tot passant per un desert i un mar de núvols, Ness es va fent cada vegada més fort a la vegada que descobreix més coses sobre ell i el món en el que viu. Al llarg de la seva aventura, Ness aconsegueix el suport de la Paula, una noia de la ciutat veïna de Twoson; Jeff, un noi sense pares que viu en un orfenat del nord, a la freda regió de Winters; i, finalment, Poo, un jove príncep de Dalaam, Chommo.

 

 

PK Fire! Els poders PSI tornen per facilitar les coses als nostres joves protagonistes. També comptaran amb els suports de diferents personatges secundaris de tota mena. Podria destacar-ne tres: els Runaway Five, una banda de músics que constantment es troba en problemes financers; el pare biológic d’en Jeff, el professor Andonuts, que ajudarà a Ness i companyia al llarg de les seves aventures; i, per descomptar, els estranys éssers anomenats Mr. Saturn. Segons el mateix Itoi, els Mr. Saturn representen el bé i la innocència, sent el complet oposat de Giygas, que representa l’odi i la maldat absoluta.

A Mother 2, l’influencia maligna de Giygas té representació física: l’estàtua Mani Mani. Descoberta a les afores d’Onnet per Lier X. Agerate, un veí de Ness i Porky. Poc després l’estatua és comprada per Carpainter, el lider de la secta Happy Happy, que basa la seva creença en el color blau. L’estàtua Mani Mani provoca que Carpainter segresti a Paula i els ciutadans de la vila Happy Happy s’uneixin a la secta. Després de que Ness derroti a Carpainter i rescati a Paula, la maligna estàtua és robada per Everdred, un lladre professional. Més tard, l’alcalde de Fourside, el senyor Monotoli, roba l’estàtua a Everdred amb l’obectiu d’augmentar el seu poder. Finalment, Ness i companyia recuperen l’estatua, i en un combat psicològic, aconsegueixin destruir-la.

El món de Magicant retorna a Mother 2, sent aquesta vegada la representació de la ment de Ness. Aquí, lluitarà de nou amb l’estàtua Mani Mani, la qual simbolitza la part maligna de la psique del nostre protagonista. Un cop derrotada, el poder de Ness augmentarà considerablement. És a mitjans del joc quan se’ns revela que el nostre arrogant veí, en Porky, és la mà dreta de Giygas i és el responsable de totes les accions terribles al llarg de l’aventura. La seva missió és aniquilar la humanitat i ser l’únic supervivent gràcies a la seva màquina del temps. Finalment, gràcies al poder de l’amistat, Ness, Paula, Jeff i Poo aconsegueixen derrotar d’una vegada per totes a Giygas. Per desgràcia, però, Porky aconsegueix escapar. Els nostres petits herois decideixen doncs, tornar cadascú a casa seva, donant per acabada l’èpica aventura que és Mother 2, més coneguda com a EarthBound.

 

 

Un fenomen retro

 

La banda sonora de Mother 2 inclou diverses referències a música clàssica i cançons folklòriques. Els compositors també van utilitzar elements de cançons contemporànies com a part de les seves composicions. Com a curiositat, la mateixa saga de Mother rep el seu nom d’una cançó de John Lennon. Shigesato Itoi va quedar marcat per aquesta cançó del membre dels Beatles, i va ficar-li aquest nom a la seva sèrie de videojocs perquè pretenia abocar els mateixos sentiments als jugadors. Itoi va quedar molt satisfet amb el resultat musical del joc i dels tons més jazzístics d’aquest.

La localització a l’anglès va començar amb el canvi de nom del joc. Donat que Mother 1 no va arribar a occident, Nintendo of America va decidir canviar el nom perquè els usuaris no es confonguessin. Es va decidir pel nom EarthBound. Nintendo va permetre total llibertat als traductors, ja que considerava que un joc que mostrava una visió satírica dels Estats Units, havia de ser més americà i no una traducció directa. Certes expressions havien de ser canviades radicalment i algunes referències més directes es van incloure. També, l’equip de traductors va treballar amb els desenvolupadors japonesos per tal de canviar alguns gràfics que podrien donar problemes, com marques registrades i referències religioses.

 

 

Mother 2 arribaria a les tendes japoneses el 27 d’agost de 1994. Va ser rebut millor que el seu antecessor. Famitsu li va atorgar un 34 sobre 40. Un any més tard, el 5 de juny de 1995, Mother 2 arriba als Estats Units sota el nom EarthBound. Allà, la nefasta campanya de publicitat, amb frases iròniques com “Aquest joc apesta!” van provocar que el joc vengués molt malament. En aquella època, els analistes creien que la seva estètica i simplicitat infantil no es podien comparar amb altres jocs recents com Final Fantasy i Secret of Mana. Això sí, la majoria estaven d’acord a dir que el joc conté un humor adult excel·lent i una banda sonora de luxe.

Amb el pas del temps, EarthBound es convertiria en un joc de culte. Gran part d’aquest fet es deu a la inclusió de Ness a la saga Super Smash Bros. Avui en dia, les anàlisis en retrospectiva consideren un EarthBound un joc gairebé perfecte. S’ha arribat a considerar un dels jocs de rol més surrealistes i únics, tot sent una excel·lent paròdia d’Amèrica. Fins i tot, EarthBound inspiraria fenòmens com South Park i Undertale. La comunitat de fans d’EarthBound és considerada una de les més creatives d’internet, amb tones d’art, vídeos, tributs, i videojocs, tots inspirats per la creació de Shigesato Itoi. Una de les més importants és Starmen.net, la qual ha dut a terme diferents campanyes per tal que Nintendo reconegui la importància de la saga Mother i dur a terme un documental sobre tal saga, entre altres accions.

 

 

Molt recentment, Yasuyuki Honne, director de Baten Kaitos i àntic desenvolupador de Namco, que ara treballa a Monolith Software, ha compartit en el seu compte de Twitter informació molt especial sobre EarthBound. Yasuyuki Honne ha donat petits detalls del nou llibre de Hobonichi, que explica la vida de Satoru Iwata, qui fou president de Nintendo abans de morir l’any 2015 a causa d’una malaltia. Honne explica que Namco es va adreçar a Nintendo per presentar el que seria una nova entrega de la saga Mother, en aquest cas per la GameCube. Tot això va succeir l’any 2003, any en què per exemple sortia al mercat Kirby Air Ride, Mario Kart: Double Dash i Wario World.

Una traducció aproximada del Tweet seria:

“Espero amb interès el proper llibre sobre Iwata-san. Em vaig trobar amb Iwata-san i Itoi-san al mateix temps: era l’any 2003 quan hi va haver converses entre Namco i Nintendo sobre una versió de GameCube de Mother. Vaig estar molt orgullós de presentar un concepte visual i, quan vaig anar a Aoyama, Iwata-san també estava present. Itoi-san no semblava gaire interessat; pensava que era una mica estrany, i no obstant això continuàvem parlant. Itoi-san va dir: “Em pregunto si Iwata–kun té idees?” Semblava sorprès, com si pensés “Ai mare…”. Al final no va sorgir res, però Itoi-san va gaudir de les recreacions d’Amèrica dels anys 80 que havien sorgit. Aquí teniu algunes imatges que no crec que es mostrin mai més. Ah, records de l’estiu del 2003.”

 

続き→糸井さん『どうせ岩田くんが話仕組んだんでしょ』。一同ポカーン。岩田さん、アチャーな表情。結局話は流れちゃったけど、私が持ち込んだフェルトテイストで80年代米国を再現する絵回りのアイデアは糸井さんも面白がってくれた。二度と表に出ないと思う絵がこれ。2003年夏の思い出。 pic.twitter.com/AzvFgqNGoi

— 本根　康之 (@honnesan) July 10, 2019

 

Benginvuts al món 3D!

 

Gràcies al succés de Mother 2 al Japó, Nintendo ràpidament va començar a treballar en el desenvolupament de la tercera part de la saga, que es coneixeria com a Mother 3. La idea era que el joc aparegués de nou a la Super Famicom (SNES). Shigeru Miyamoto, productor de Mother 3 va admetre que inicialment, la idea de crear Moher 3 era purament comercial. En una entrevista, Itoi va revelar que la seva idea era que el joc fos com una pel·lícula de Hollywood i que abandonaria la Famicom per estrenar-se a la propera generació de consoles: la Nintendo 64. En meitat del desenvolupament, donades les limitacions de hardware, l’equip de creadors va decidir adaptar el joc al nou sistema 64DD, un perifèric per la Nintendo 64 que permetria més potencia i espai d’emmagatzematge gràcies un lector de CDs. Donat el fracàs comercial del 64DD, es van veure obligats a tornar a l’antic sistema de cartutxos.

Nintendo of America confirmaria que Mother 3 arribaria als prestatges americans sota el nom EarthBound 64. Fins i tot, Nintendo mostraria una demo del joc a la conferència sobre videojoc Space World de l’any 1999. Mitjans com IGN consideraven que el joc estava a mitges i la data de llançament es faria esperar. L’any vinent, a l’Electronic Entertainment Expo (E3) de l’any 2000, Nintendo no va mostrar res del joc. A finals d’agost d’aquest mateix any, Satoru Iwata i Shigesato Itoi confirmarien que EarthBound 64 havia estat cancel·lat, però la saga de Mother rebria un joc nou eventualment.

 

 

Poca cosa es coneix d’EarthBound 64, més enllà de la demo, un tràiler i algunes pàgines promocionals a revistes especialitzades en videojocs. Itoi temia que la història que volia explicar quedés en res i només els desenvolupadors la recordarien. Shigeru Miyamoto, però, estava disposat a arriscar-ho tot per tal que Mother 3 veiés la llum del dia. En un principi es va considerar portar el joc a la propera generació de consoles de sobretaula, ja que Nintendo estava treballant en el Projecte Dolphin, que a posteriori es coneixeria com a Nintendo GameCube. Finalment, Satoru Iwata i Miyamoto es van decantar per la nova portàtil de Nintendo: la Game Boy Advance.

Shigesato Itoi havia decidit que Mother 3 fora un joc molt més fosc que els seus predecessors i l’acció es desenvolupés en un escenari concret que evolucionés juntament amb els personatges. Tot i que a història va derivar una mica fins a la que coneixem avui en dia, molts dels escenaris, personatges i idees base es mantenen intactes. Miyamoto i Itoi consideraven Mother 3 el Majora‘s Mask de la saga. Els analistes que van provar la demo consideraven que era un dels jocs més impressionants tot i tenir un sistema de combat que provocava confusió. La interessant història el va col·locar com un dels jocs més anticipats de 1999, tot i que poc després, amb el canvi al hardware de la Game Boy Advance, les coses canviarien. Iwata es preguntava perquè necessitaven impressionants gràfics 3D, quan el punt fort de la saga sempre ha estat la narrativa.

 

 

Tonda Gossa!

 

Tres anys després de la cancel·lació d’EarthBound 64 i la decisió del fet que Mother 3 arribés a la Gameboy Advance, Nintendo va rellançar Mother 1 i 2 en un sol cartutx per aquesta consola portàtil. En la publicitat televisiva d’aquest paquet, s’anunciava que, després de tot aquest temps, Mother 3 finalment arribaria a la Gameboy Advance. Shigesato Itoi sentia molta pressió, però entenia que havia de seguir amb el seu projecte per respecte a les peticions dels fans. Més enllà de l’apartat gràfic, el joc es mantindria intacte.

Itoi va decidir mantenir el mateix estil artístic que es va fer tan característic d’EarthBound. Itoi va descriure que el món de Mother 3 seria masclista i amoral, sense constatar allò que està bé i el que està malament. De fet, l’antagonista principal, Porky, que retornaria de Mother 2, simbolitzaria aquesta amoralitat amb el seu caràcter malvat, amb “bromes” que podrien considerar-se “crims”. De fet, Itoi considerava a Porky com la “representació de la humanitat”. Itoi també va comparar l’evolució dels poders psíquics dels protagonistes amb l’etapa menstrual femenina. Segons Itoi, “quan un ésser humà es desenvolupa, el seu cos pateix”, i “quan una persona és víctima d’un problema molt gran, no li queda altre que ser fort i afrontar-ho”.

 

 

Mother 3 per la Game Boy Advance seria desenvolupat per la companyia nintendera Brownie Brown Inc., ara coneguda com a 1-Up Studio. Quan Itoi es va veure obligat a llençar el joc en una consola menys potent, va decidir decantar-se per uns gràfics similars als jocs previs, amb un estil pixelat característic. Segons Itoi, els gràfics fets per ordinador (CG) van ser descartats des d’un principi, ja que creu que són ordinaris i no s’haurien d’associar amb les allò “bonic”. Volia un estil que anés a joc amb la saga i abandonés les convencions de l’època. Shigesato Itoi també pensava que el llançament de la Game Boy Micro era un gran punt a favor.

La intenció d’Itoi era que el joc comptés amb 12 capítols diferents amb variades mecàniques de joc i canvis constants de personatges. Durant el procés de desenvolupament, el nombre de capítols s’acabà reduint a 8 i moltes d’aquestes mecàniques i canvis es van veure suspesos donades complicacions de programació. El rol d’Itoi dins l’equip de desenvolupament es va veure reduït. Ell es veia com un membre més i es centrava a treballar en el guió. Considerava que havia de fer un joc que ell mateix volgués gaudir i fer alguna cosa única que la mateixa Nintendo no pogués. El 20 d’abril del 2006, els japonesos podrien gaudir, finalment, de Mother 3, desprès d’una dècada d’espera.

 

 

L’amor,  tema principal

 

La trama de Mother 3 ens situa a Nowhere Island (Illes d’En cap lloc), uns anys després del final de Mother 2. La història comença amb el nostre protagonista principal, en Lucas, que juntament amb el seu germà bessó, en Claus, i la seva mare, la Hinawa, visiten a l’avi de la família, l’Alec. El pare, Flint, es quedaria a casa. Durant la seva visita, el caos es produeix en el petit poble d’en Lucas, Tazmilly, després d’una invasió de l’exèrcit Pigmask i el seu líder, Porky Minch, qui va aconseguir escapar del final de Mother 2. Porky i els seus construeixen a poc a poc un estat policial de caràcter neoliberal, mentre experimenten amb la flora i la fauna del territori tot creant criatures grotesques anomenades Mechas. També introdueixen noves tecnologies i infraestructures a les illes, provocant un canvi radical en l’ambient i en la vida de les persones.

Fidel al lema del joc, “Estrany, Divertit i Commovedor”, Mother 3 presenta una història molt més fosca, començant amb la mort de la mare de Lucas i la desaparició del seu germà. Al llarg de la història, Lucas coneixerà diferents personatges que s’uniran a ell per tal de salvar el món: Duster, un jove lladre amb grans habilitats i un gran nombre de gadgets; i Kumatora, una princesa que té una gran relació amb els magypsies, uns éssers màgics ancestrals amb una aparença humana que serviran com a mentors al llarg del joc. Lucas també podrà comptar amb l’ajuda de Boney, el seu fidel gos. Tots quatre viuran una gran aventura per tal de salvar el món i alliberar-lo de l’exèrcit de Porky.

 

 

No és fins a la meitat del joc que els magypises expliquen que a l’interior del planeta terra hi dorm un drac gegant. Per despertar-lo, s’han de localitzar i arrencar set agulles gegants que estan repartides pel territori, una per cada magypsi. Només aquells elegits poden arrancar-les, i depenent del seu cor, el drac destruirà el món o el salvarà. Lucas és un dels elegits, sent l’altre un misteriós personatge emmascarat controlat per Porky. Els protagonistes es veuran en una esbojarrada aventura a contra-rellotge per tal de localitzar els magypsies i les seves agulles corresponents.

Gràcies a la màquina del temps que el Dr. Andonuts va crear per Porky durant Mother 2, aquest aconsegueix viatjar fins a l’època de Lucas. Segons Shigesato Itoi, Porky continua sent un nen. Tot i estar influenciat per la maldat de Giygas, només busca passar-s’ho bé i fer nous amics. Itoi fins i tot arriba a qualificar a Porky de poema. El poder de Giygas i el seu propi carisma, el porten a coronar-se com a Rei P i a formar l’exercit Pigarmy. Al cap dels anys, Porky acabarà formant un estat propi amb gran presència militar, on ell seria tractar com a gran líder. El seu caràcter infantil el portara també a realitzar experiments horribles amb els animals i fer fusions estranyes amb éssers vius i armament militar.

 

 

El compositor de Mother 3 va ser Shogo Sakai, qui prèviament havia treballat en Kirby Air Ride i Super Smash Bros. Melee, dos jocs de GameCube. Itoi va explicar que s’havia decantat per ell donat el seu coneixement de la història i de la saga Mother en general. Shogo Sakai havia pres força inspiració de les bandes sonores dels dos jocs previs. En un començament, la cançó principal del joc era “Pigmask Army“. Durant cert punt del desenvolupament, s’estava creant una certa cinemàtica, i es va encarregar a Sakai que compongués una cançó que impactés al jugador durant aquell moment. Sakai tenia moltes ganes de crear aquesta cançó, i tenia el repte del fet que es pogués tocar en piano amb un sol dit. D’aquesta manera, els nens la podrien tocar als col·legis. Ràpidament, Shogo Sakai va compondre “Love Theme“, i esdevingué la cançó principal del joc.

Mother 3 va estrenar-se al mercat japonès el 20 d’abril de 2006 i rapidament esdevingué un best-seller, venent unes 200.000 unitats durant la primera setmana. Abans del seu llançament, Mother 3 encapçalava la llista de Famitsu de jocs més anticipats i batia rècords de reserves. Una edició especial també va arribar al mercat nipó, amb una Game Boy Micro de color vermell i un pin amb forma de medalla Franklin. Com a curiositat, l’antiga empresa pública japonesa Japan Post va arribar a utilitzar durant cert punt Love Theme com a música d’espera per les trucades. Mother 3 va rebre un anunci televisiu on l’actriu japonesa Kō Shibasaki explica, gairebé entre llàgrimes, els seus sentiments envers el joc. Itoi va afirmar que la reacció de l’actriu no formava part d’un guió i va sorgir de forma natural. Anys més tard, el 17 de desembre de 2015, el joc es rellançaria a la Wii U gràcies a la Consola Virtual. De nou, però, seria només al Japó.

 

 

Els analistes de Famitsu li van atorgar un 35 sobre 40. Apreciaven l’alt nivell de detall, la impressionant història, l’estil artístic i les mecàniques del joc. El nou sistema de combat els va semblar útil i complicat a la vegada. En general, els crítics estaven d’acord en el fet que el punt més fort del joc és la història, tot i que l’apartat gràfic i sonor és excel·lent. Molts consideraven també que el sistema de combat estava una mica desfasat i era propi de jocs de rol de les anteriors generacions. Les comparatives amb Mother 2 també serien ocurrents, especialment pel que fa a l’apartat gràfic. D’altra banda, anys més tard, els analistes anglesos detallarien el llarg període de desenvolupament i la dedicació dels fans, fins al punt de produir una traducció pròpia. Per diferents motius, Mother 3 s’acabaria convertint en un joc de culte, principalment, de nou, gràcies a la seva trista història i la satírica representació del món.

Fa més de 12 anys que els seguidors de la saga esperen que Nintendo localitzi Mother 3 i el llenci a la venda a occident. Segons Imran Khan, editor de Game Informer, Nintendo va planejar localitzar el joc a l’anglès per tal de treure’l al mercat occidental. Finalment, Nintendo va decidir cancel·lar el procés per por de generar controversia donada la història del joc i les seves temàtiques. Cansats d’esperar, el 17 d’octubre de 2008, els usuaris de Starmen.net van publicar la primera rom amb traducció a l’anglès, completament fet per fans. Reid Young, cofundador de Starmen.net, va explicar que una vegada es van adonar que Nintendo no estava per la labor, van decidir ficar-se mans a l’obra per tal de permetre que tothom pogués gaudir del joc en anglès. El projecte comptava amb un equip d’unes 12 persones, incloent-hi al traductor Clyde “Tomato“ Mandelin com a director. La traducció portaria milers d’hores que comportarien dos anys de feina. S’estima que, si s’haguessin de pagar als voluntaris, la traducció hagués costat uns 30.000 dòlars.

 

 

El procés de traducció incloïa la revisió i traducció d’unes 1000 pàgines de text. També es requeria coneixement de ROM hacking per tal d’editar el joc amb la finalitat que mostrés el text nou i no donés cap problema. Els traductors van haver de localitzar certs noms de llocs i personatges, i adaptar acudits per tal que s’entenguessin millor. L’equip de traducció va explicar que alts dirigents de Nintendo estaven al corrent de la seva feina, però no van intervenir. No estaven gaire segurs de la legalitat del projecte, principalment donat que la traducció es jugaria en emuladors. Els traductors van afirmar, també, que si Nintendo anunciava una traducció oficial, cancel·larien el projecte immediatament. En la primera setmana del llançament, la traducció a l’anglès va ser descarregada més de 100.000 vegades.

Tot i això, Mother 3 s’ha convertit en un joc de culte, amb una comunitat dedicada i disposada, tal com la de Mother 2 (EarthBound). Diferents analistes el consideren el millor joc de rol de la Game Boy Advance, i molts aplaudeixen la seva magnífica història. Habitualment s’escolten crítiques a Nintendo per la seva decisió de no localitzar i llençar el joc fora del Japó. Nintendo sembla estar alerta de les peticions dels fans i assegura que els escolta. No treu, però, que els enamorats de Mother considerin que Nintendo els hi dóna a esquena. Shigesato Itoi ja ha explicat en diferents ocasions, que dóna per acabada la trilogia de Mother i no té gens d’interès en un nou joc.

 

 

30 anys inoblidables

 

El llegat de Mother es pot resumir com una de les sagues més estimades pels japonesos, i tots els membres de la seva comunitat de fans, que tot i el pas del temps, segueixen rendint-li culte. Avui en dia, els crítics consideren Mother com una saga clàssica que tothom ha de jugar, sobretot la segona part, EarthBound, que omple les llistes dels millors jocs disponibles per la SNES. Els crítics també consideren Mother 3 com un joc de culte, tot i la falta de localització i les dificultats per jugar-hi. La comunitat de fans han realitzat diferents accions per tal de recordar la saga i reivindicar-la, com ara un esdeveniment en directe per celebrar els 25 anys, que va comptar amb el llançament d’un rom hack de Mother 1 que actualitzava el joc lleugerament per tal de fer-lo més accessible per als nous fans. Sense cap mena de dubte, Mother té una comunitat al darrere digne d’admirar.

Avui en dia, molts recorden i d’altres coneixen Mother mitjançant Super Smash Bros., doncs els protagonistes de la segona i tercera entrada són personatges jugables. Ness va fer la seva aparició al Smash Bros original, tot i que en un principi, Masahiro Sakurai, director de la saga, va considerar a Lucas com a lluitador abans que Ness. Per culpa dels problemes d’EarthBound 64, finalment es va decantar per Ness. No seria fins al llançament de Smash Bros. Brawl a la Wii, que Lucas no esdevindria un personatge jugable. Entre els lluitadors, escenaris, música, trofeus i altres, moltes persones han conegut la saga d’aquesta manera. Personalment, gràcies a Smash Bros. Melee vaig conèixer a Ness i EarthBound, i ràpidament em vaig interessar pel personatge i la seva història. Uns anys més tard, el mateix va passar amb en Lucas i Mother 3. No seria fins anys més tard, que finalment completaria tots dos jocs, convertint-me en un humil fan més.

 

 

Nascuda a la ment d’un incansable Shigesato Itoi, ja fa 30 anys des del naixement de Mother. Els fans continuen duent a terme actes per tal de recordar la saga, que va rebre el seu últim joc l’any 2006. Al llarg de tota la seva interessant història, la saga de Mother s’ha anat obrant el seu lloc al cor de milers i milers de fans arreu del món. La que va començar amb molts problemes, s’ha acabat convertint en una saga de culte, apreciada pels analistes i estimada per molts més. Cada vegada, sembla que Nintendo l’ha deixat més de banda. Veurem si aquest 2019, aprofita el 30è aniversari d’aquesta particular sèrie de videojocs per retre-li l’homenatge que es mereix.

Durant els últims anys, han estat centenars el nombre de rumors que han circulat per Internet sobre la localització de Mother 3, la remasterització dels jocs, el rellançament a la Nintendo Switch i, fins i tot, la inclusió d’un nou personatge al Smash Bros, com ara l’antagonista principal de la saga: Porky Minch. Haurem d’esperar i veure, però som molts els que no tenim cap esperança. Però amb els canvis recents a la companyia, com ara els de presidència, qui sap què pot passar?

Al cap i a la fi, 2019 és l’any del porc, també… Spankety, spankety, spankety!

 

 

Per acabar, simplement dir que per a mi, la saga Mother, especialment EarthBound i Mother 3, m’han canviat la visió del món dels videojocs. Per la seva trama, que tan obertament invita a la imaginació. Els seus personatges i situacions. Els seus finals tan sentimentals que tant m’han fet reflexionar. Totes aquelles experiències que, també al Smash Bros., he pogut viure. Tant de bó, algun dia Nintendo reconegui aquesta saga que tants estimem. De moment, podem gaudir de jocs inspirats per tal obra mestra.

Moltíssimes gràcies a les següents pàgines web per tota la informació, que tant he gaudit investigant:

• Wikipedia
• Yomuka!
• EarthBound Central
• Starmen.net
• The MOTHER 3 Fan Translation
• Edge Online (arxiu)
• Ars Technica

 

I també, moltíssimes gràcies a tu, per haver-me acompanyat durant aquest esbojarrat article.

Tonda Gossa!