No t’ha passat mai que tens moltíssimes ganes de provar una cosa que saps que t’agradarà i que, un cop la proves, et deixa d’interessar? Diguem que tens moltes ganes de veure una pel·lícula que s’acaba d’estrenar, però per algun motiu, el que sigui, no t’acaba de convèncer. El mateix pot passar amb llibres, música i qualsevol mitjà, fins i tot el món dels videojocs. De fet, això mateix m’ha passat amb el joc que avui us porto: The Padre. Realment tenia moltes ganes de poder gaudir tranquil·lament d’aquest joc de terror, ja que sempre m’han agradat les històries de por i volia assaborir una aventura com les clàssiques. Amb un estil únic i una trama remotament interessant.

Desenvolupat per Shotgun with Glitters i publicat per Feardemic, The Padre ens presenta la història d’un capellà que compagina la vida a l’església amb les seves missions d’exorcista com a caçador de dimonis. Al començament del joc, se’ns fa saber que un dels companys del protagonista, que havia anat a visitar una mansió, ha desaparegut misteriosament. En arribar-hi, serem testimonis de situacions paranormals de tota mena: acabem d’entrar en una mansió embruixada. La història pinta molt bé i crea una base prou interessant per a un joc més que decent per aquells nostàlgics d’aventures clàssiques com els primers Resident Evil o Clock Tower. Vés, fins i tot alguns fans d’entregues com Dementium o Eternal Darkness.

 

L’ambientació del joc està molt ben treballada

 

Una cosa sí que m’ha quedat clara i m’ha deixat molt satisfet: la genial ambientació del joc. La mansió està molt ben treballada. Cada habitació té el seu propi punt i, en general, la il·luminació del joc, amb llums càlides, dóna una sensació de confort tot i saber que una colla de monstres estan esperant ansiosament acabar amb tu. L’aspecte auditiu m’agrada moltíssim, ja que la banda sonora, tot i no ser res de l’altre món, és més que acceptable per a un joc d’aquesta índole. En la meva opinió, els efectes sonors s’emporten el premi, doncs estan molt ben treballats i reforcen aquesta genial ambientació. El doblatge no està del tot malament, tampoc. Una cosa que em fa tirar un pèl enrere, és la decisió d’haver triat un estil voxel per als gràfics. Podria entendre la decisió dels desenvolupadors si tingués un motiu clar, com ara que sigui un equip petit i el pressupost no donés per més detall, o que aquesta decisió s’ha pres per algun motiu més enllà del “perquè queda xulo“.

De moment tot pinta força bé, dins del que hi cap. Però… hi ha certes complicacions, almenys presents en el port de Nintendo Switch, que fan que no pugui gaudir plenament d’aquesta aventura. El frame-rate és horrible. M’agradaria poder saber exactament a quants FPS està funcionant el joc en cada moment, però calculo que menys de 15 segur. Hi ha moments on m’atreviria a dir que amb prou feines arriba als 10, de debò! Per si això no fóra suficient, ha de sumar-s’hi també un greu problema d’input delay. És a dir, quan prems un botó o mous la palanca per controlar el personatge, el joc triga uns mil·lisegons a reaccionar. Això és normal en molts jocs però a The Padre, en comparació, aquest retràs és força notori i molt molest, especialment si hi afegim els problemes de rendiment que ja he esmentat abans.

 

Hi ha certs moments on no saps ben bé què fer

 

Un altre greu problema del joc és que està replet de bugs, especialment pel que fa als objectes i els menús. Més d’una vegada m’he quedat enganxat en algun lloc i he hagut de tancar el joc completament. També, en alguna ocasió, he hagut de reiniciar la partida, havent així de començar el joc de nou. De manera inesperada també he patit un o dos crashes. Un altre problema, tot i que menor, és que la traducció del joc a l’espanyol sembla feta amb el traductor de Google, amb certes expressions mal traduïdes, frases sense sentit, i paraules amb significat diferents del que representen. Una veritable llàstima que un joc amb tant potencial hagi arribat a la consola híbrida de Nintendo d’aquesta manera tant pobre.

En definitiva, és una gran llàstima que The Padre s’hagi quedat en un port mediocre en la Nintendo Switch. Tenia moltes ganes de poder gaudir d’aquest joc, però veient el resultat i el seu funcionament, dubto molt que pugui fer-ho. En un principi, tenia intenció d’analitzar aquest joc com qualsevol altre, però els problemes constants i les poques ganes de seguir jugant-hi, han provocat que acabi decidint fer aquestes impressions. Tocarà esperar a veure si els desenvolupadors actualitzen tots aquests problemes però, sincerament, no en tinc massa esperances.