Algun cop has sentit la imperiosa necessitat d’abandonar tot allò que estàs fent i viatjar lluny? Deixar la teva família i amics i dedicar-te al camp? Probablement molt pocs de nosaltres seríem capaços de fer un canvi tan radical en les nostres vides. No sabem què és el que ens atrau dels jocs que simulen una vida rural, tranquil·la i apartada de l’atabalada civilització. Potser els documentals sobre transgènics i la cultura ecologista han calat tan profundament dins la nostra ànima que ens sentim avocats a voler sentir allò que van viure els nostres avis, això sí, amb una perspectiva nova: la que ens ofereix un videojoc.

Se’ns fa difícil no comparar My Time At Portia amb jocs com Stardew Valley o Harvest Moon,  sobretot tractant-se d’un gènere com és el de la simulació de granja. Però què fa de My Time At Portia un joc especial, i què és el que el fa destacar d’anteriors títols similars? My time at Portia se’ns presenta per part de Pathea Games com un joc en 3D de simulació amb tocs de RPG en món obert. La simulació de granja, que comprèn la gran part del joc, es centra en l’artesania, que va des de la recol·lecció de matèries primeres fins a construir mobles per a la llar o les grans construccions de ponts, cotxes i molins. Tanmateix presenta pinzellades pròpies dels RPG com ho són el fet d’avançar per nivells, els punts d’habilitat per millorar el personatge o les masmorres. Però anem pas a pas…

 

 

L’EDICIÓ DEL PERSONATGE

 

Abans d’arribar a Portia primer haurem de crear el protagonista de la història. El sistema d’edició de personatge ens permet crear el/la nostre/a protagonista a gust. Després de fer l’elecció del sexe, podrem triar entre vuit estils de cabell i cinc estils de rostre amb la possibilitat de fer-hi lleus canvis: bé tallant o allargant els cabells, fent més grans els ulls o bé més primes les celles, entre altres funcions. Tindrem a més al nostre abast una àmplia paleta de colors per poder personalitzar el protagonista, malgrat que d’entrada l’eina ens resultarà difícilment manejable i molt poc intuïtiva. Així doncs, és possible que ens entretinguem uns quants minuts per crear el nostre personatge.

 

 

L’ARRIBADA A PORTIA

 

La història transcorre en un món postapocalíptic sorgit arran d’un error de la ciència d’antany, que va col·lapsar i destruir l’entorn existent. Anys després la humanitat ha tornat a prosperar i ara es presenten dos fronts: els partidaris de la Ciència que investiguen les causes de l’esdeveniment, i l’Església de la Llum que ens demanarà components de tecnologia antiga per destruir-la i evitar que l’ésser humà es torni a autodestruir. Aquesta idea inicial d’haver d’elegir un dels dos bàndols hauria pogut resultar interessant, de no ser per què ens trobem amb una dicotomia fictícia: irremeiablement i per poder progressar dins la història, haurem de donar la tecnologia a la Ciència.

Però continuem… El nostre viatge començarà amb un jove constructor arribant amb un vaixell al Port de Portia. Un cop allà, ens esperarà un home que se’ns presenta com en Presley, el president del gremi de constructors, que ens donarà la benvinguda i ens atansarà una carta. La carta és del nostre pare que ens informarà que se n’ha hagut d’anar de forma sobtada de viatge i que haurem de fer-nos càrrec del seu taller.  La petita cabana on iniciarem la nostra aventura se situa a les portes de la muralla de Portia, entre turons verds, camps de conreu i animals salvatges. Es tracta d’un poble acollidor situat al vessant d’una muntanya, els habitants del qual ens rebran, en general, amb els braços oberts. Però no us entretingueu, ja que un cop registrem el nostre taller al gremi de comerciants entrarem en una competició amb altres grangers de la zona. Haurem d’espavilar-nos ràpidament i crear les nostres eines principals: una destral, un pic i una espasa. Poc a poc anirem descobrint la quantitat de coses que podem arribar a fer: pescar, tenir cites amb els diferents vilatans, participar en mini-jocs i festivals. Unes activitats que dotaran a Portia d’una dinàmica molt atractiva.

 

EL SISTEMA DE JOC

 

El nostre personatge tindrà una motxilla on anar guardant els materials recollits durant les nostres exploracions, però caldrà que tinguem cura doncs d’entrada tindrem poques caselles desbloquejades i, en alguna ocasió, haurem de fer lloc prescindint de coses que probablement no necessitem. Les missions seran el motor principal del joc. N’hi ha de dos tipus: principals i secundàries. Les principals faran avançar la història principal del joc i a més ens donaran recompenses. Les secundàries ens serviran per tenir recompenses extra, ens ajudarà a obtindre més Golds, experiència i amistat amb els vilatans. Les missions o bé les obtindrem de forma espontània d’algun vilatà, o mitjançant una cinemàtica, o bé les haurem d’anar a buscar nosaltres mateixos al tauler d’anuncis del Gremi de Comerciants. Les missions, en general, són molt variades tant pel tipus (recol·lecció, construcció, lluita, etc…) com per la seva dificultat, que podrem en alguns casos fins i tot triar.

A mesura que realitzem missions, cavem, lluitem, o fem qualsevol acció genèrica gastarem punts d’energia i ens obsequiaran amb punts d’experiència. Amb aquesta experiència pujarem de nivell, i a cada nivell obtindrem punts d’habilitat. Les habilitats seran atributs que podrem donar-li al nostre personatge per millorar competències concretes, com és el fet que tingui més vitalitat o gasti menys punts d’energia en utilitzar el pic. En el menú de personatge ens les trobarem diferenciades en tres columnes que són: Combat, que tenen a veure amb la millora dels estats de lluita i la recol·lecció del botí; Recol·lectar, que reuneix en tot el seu conjunt la simulació de granja com és la recol·lecció, la tala d’arbres, la pesca, la mineria, l’artesania i el tracte amb els animals de granja; i, finalment, la Vida Social, que es refereix tant a les interaccions amb la gent com a l’intercanvi comercial.

No només millorarem el nostre personatge amb nivell i habilitats, també ho farem amb complements de roba i joies, de manera puntual mitjançant plats de cuina, i també ho farem instal·lant mobles i decoracions a la nostra cabana.

 

Durant el joc ens trobarem problemes en la traducció.

 

UNA QUANTITAT ENORME DE COSES PER A FER

 

A poc a poc la nostra granja anirà creixent i s’omplirà de diferents tipus de forns, unes quantes capses per emmagatzemar, i eines per tractar cada material, doncs l’objectiu del jugador serà convertir la matèria primera en materials refinats i objectes o construccions que ajudaran a millorar la vida del poble i ampliar els nostres horitzons. Cal tenir en compte que gairebé qualsevol cosa a fabricar tindrà un temps d’espera que haurem d’aprofitar per dormir o dedicar a qualsevol altra cosa. Aquests temps d’espera poden resultar força pesats i, en cert punt, comparables amb el jocs de mòbil gratuïts (tot i que òbviament no se’ns presenta l’opció de pagament per poder avançar més ràpidament).

Les receptes s’aniran complicant, al mateix temps que ens obligaran a obtenir matèria primera cada cop més estranya. Per aquest motiu haurem de dirigir-nos a les ruïnes (una especie de mines o pedreres), que es desbloquejaran segons guanyem experiència, reputació o avancem en la història, de manera que aconseguirem minerals, relíquies, discs i altres tecnologies antigues. Serà dins els túnels de les ruïnes on ens trobarem amb els grans problemes que comporta el 3D: atès que tindrem problemes en posicionar bé la càmera serà habitual que ens desorientem i ens perdem, així com també possiblement arribem a bloquejar-nos per algun bug. Sort que tindrem una via ràpida de sortir mitjançant el mapa.

De forma progressiva el joc requerirà que anem incorporant i millorant els diferents components que conformen la granja, pagant pel procés una suma substanciosa de Golds (amb tota la laboriositat que comporta arraulir-la). Si pagar per les millores pot resultar comprensible, aquí hem de sumar-hi també el fet d’haver de pagar per setmana cada una de les mines que vulguem utilitzar, i també cadascuna de les ampliacions de terreny de la nostra Granja.

Per últim, la ramaderia, l’agricultura i la pesca passen a segon terme, sent una forma d’entreteniment més per omplir missions, útil a vegades per a guanyar diners, però que no necessàriament resulta indispensable. En aquest sentit My Time At Portia és un joc que requereix molta paciència, constància i hores de joc per sentir una progressió real.

 

El nostre bestiar anirà creixent. Haurem d’alimentar-los i acaronar-los cada dia.

 

Certament, les masmorres aporten un extra d’aire fresc al joc, i serà a través de la història principal que en podrem descobrir la primera. Estaran dividides per nivells i seran sovint la posada a prova de les nostres habilitats de lluita i reflexos. Pel que fa al sistema de combat, el nostre personatge tindrà una barra de salut i una altra d’energia, la barra de salut es reduirà amb el mal que rebem i l’energia es reduirà a cada acció que fem. Tindrem una barra de resistència que baixarà en evadir o esprintar, però que es restablirà amb el temps. D’aquesta manera i junt amb la millora dels estats del jugador que hem esmentat anteriorment, les masmorres conformen una miscel·lània molt ben equilibrada i encertada.

 

 

Un dels punts forts del joc és el calendari, el sistema horari que canvia la il·luminació de dia i nit, les estacions que modifiquen el nostre escenari i els festivals. Els festivals són esdeveniments que duren d’un a dos dies, es troben repartits en els mesos de l’any, i poden ser d’allò més variats: un torneig d’arts marcials, unes curses de cavalls o una batalla amb boles de neu. També haurem de consultar més d’una vegada el calendari per veure quin dels nostres vilatans fa anys aquell dia i fer-li un regal que li sigui de bon grat, a la vegada que haurem de tenir en compte els horaris dels establiments i les rutes que realitzen els vilatans depenent de l’estació i dia de la setmana.

Respecte d’aquests últims, tindrem una cinquantena d’habitants dels quals podrem fer-nos amics i d’entre aquests aproximadament una trentena amb la possibilitat de casar-nos. Les interaccions poden acabar resultant força estrambòtiques: algunes consisteixen en parlar i donar regals, d’altres en jugar al pedra-paper-tisora o al cinc en ratlla. Fins i tot podrem trobar-nos amb la possibilitat de reptar a combats a vilatans que lluny d’enfadar-se, acabaran concedint-nos algun punt d’amistat. A mesura que s’acumulen aquests punts a la barra d’amistat del vilatà, començarem a desbloquejar interaccions noves (com les cites) i a rebre missions i avantatges únics (descomptes, regals per correu i/o ajuda en les feines de la llar). No només ens farem amics dels humans, també podem fer-nos amic d’un gat rosa anomenat Pinky, un gos anomenat Scraps i un porquet anomenat QQ. Un cop la nostra amistat sigui prou elevada, tant el gos com el gat els podrem adoptar i endur-nos-els a casa, mentre que el porquet, si el volem aconseguir, necessàriament haurem de casar-nos amb el seu amo, Gust.

 

Haurem d’establir hora/lloc, i durant les cites jugarem a mini-jocs i anar a sopar. Els nostres encerts/desencerts es veuran reflectits en una barra.

 

L’APARTAT TÈCNIC

 

El concepte visual de My Time At Portia està inspirat en la màgia de l’estudi Ghibli, concretament de la sèrie animada de Conan, el niño del futuro. L’ambientació procura abrigar-nos en tot moment amb una càlida energia positiva. Els colors crema i els personatges amb cossos petits i caps engrandits procuraran despertar en nosaltres una sensació de pau i tranquil·litat, i a la vegada facilitarà que ens n’enamorem.

Tot i la seva estètica adorable no és un joc a infravalorar, doncs darrere s’hi amaga una extensa aventura amb una llista inacabable de tasques a fer i un ventall de personatges complexes, cadascun amb la seva història individual. Altrament és difícil no comparar la qualitat gràfica que té el My Time At Portia de Nintendo Switch amb la resta de plataformes. La presència de dents de serra en tot moment en el mode portàtil així com de textures pobres, se sumen a l’absència d’una gespa propera a l’estil de “Breath of the Wild” que hagués enriquit l’aspecte general del joc . És cert que probablement no ens generarà un impacte visual gaire alt, i és importat subratllar que My Time At Portia de bon principi no es defensa per les seves virtuts gràfiques.

No obstant, el problema principal que té el joc és el rendiment, el més d’un minut de càrrega en iniciar una partida i les caigudes de fotogrames al realitzar certes accions. Tanmateix no és un aspecte que enteli l’experiència de joc, però pot resultar molest en determinats moments on hi ha canvis successius de pantalla.

En relació a l’apartat sonor My Time At Portia no es caracteritza per tenir una música gaire destacable en el bon sentit de la paraula. És alegre, pausada i molt, molt repetitiva. No fa justícia a l’aspecte visual de la resta del joc, que llevat dels problemes esmentats a la Nintendo Switch, ofereix una bellesa visual bastant correcta.

Cal fer un esment especial als errors de traducció, com es el cas d’algun diàleg que salta de forma espontània a l’italià, i als errors de tipus “Google traductor” que es mantenen en les diferents plataformes, com els spring traduïts com a primavera en espanyol en comptes de com a muelle (molla en català).

 

LA MEVA OPINIÓ PERSONAL

 

Tenint en compte que és una anàlisi i no un article d’opinió, potser no sigui gaire adequat fer-ne una valoració tant personal com la que faré a continuació: Per introduir-vos amb el que us vull explicar posaré l’exemple de la primera vegada que vaig jugar al primer The Legend of Zelda. Suposo que recordeu l’espasa que et donen al principi del joc, i segurament la vostra primera mort va ser amb el primer enemic que us vau trobar. Desprès de la primera mort vaig tornar a ressuscitar un cop i un altre, i seguidament un altre cop. No sé quants cops vaig morir d’entrada, però a cada tanda sobrevivia molt més temps dins la partida. És a dir, que a canvi dels meus errors anava aprenent i descobrint la mecànica del videojoc. Però no vull parlar de la corba d’aprenentatge, sinó del que fa que un videojoc sigui llarg precisament per la seva dificultat. No queden lluny aquells videojocs que per defecte de la tecnologia de l’època es veien obligats a incrementar la dificultat del joc per augmentar-ne la seva vida útil, per bé de les maquines recreatives i dels nens que estalviaven durant setmanes i durant mesos o esperaven a que fos el seu aniversari, la desil·lusió i l’interès s’haguessin esfumat, i inclús considerat una enganyifa, si haguessin estat massa fàcils. Actualment, tenim clars exemples com Sekiro del que és un joc difícil, però ara no ens movem per limitacions de tecnologia sinó per l’experiència satisfactòria final desprès d’haver dedicat temps i esforç a resoldre un escenari tremendament desafiant.

No considero a My Time At Portia sigui un joc difícil, és a dir, no cal tenir molta tècnica o habilitats però si cal dedicar-li molt de temps (és difícil per ser laboriós). És un joc llarg per ser temps-depenent, necessites temps real del videojoc per fabricar la major part de components que necessites, has d’esperar a que el mineral es fongui, després d’haver fos el material has d’esperar per afilar-lo i convertir-lo en unes plaques. Has de recollir el material que necessites, però també cal tenir cura del combustible, ja que pràcticament tot funciona amb algun tipus de combustible, sigui fusta o una pedra d’energia.  No vull repetir el que ja he comentat en anteriors paràgrafs, el que vull destacar en aquest punt és que seria prou normal haver passat quaranta o vuitanta hores jugant al videojoc i haver descobert només una part del seu total, per un moment les ganes d’avançar i d’explorar, es veuen eclipsades i, m’atreviria a dir, esfondrades per la dificultat fictícia i limitant que comporten els temps de fabricació/espera.

En definitiva, My Time At Portia el podem jugar de dues maneres diferents: bé forçant-nos a jugar hores i hores seguides per intentar abastar els nostres anhelats objectius finals, o bé utilitzar al nostre favor la portabilitat que ens ofereix Nintendo Switch i anar progressant una estona cada dia amb objectius petits i assolibles.

 

 

 

  • La gran quantitat d’activitats que podem fer.
  • La mescla de simulació de granja i RPG fan una combinació addictiva.
  • Genera ganes de seguir progressant i descobrint.
  • Ofereix moltes hores de joc.

 

 

  • Una banda sonora molt repetitiva.
  • El ritme lent del joc pot acabar frustrant-nos.
  • El mal rendiment del port per a la nostra consola híbrida.
  • Els errors de traducció dels textos.