No pensis, dispara! Aquesta seria la premisa bàsica d’State of anarchy, el joc de Sometimes you (agraint des d’ara mateix que ens hagin cedit el joc per aquesta anàlisi) i Lapovich Games que segons la propia descripció de la eShop és “un joc divertídissim de trets que et farà somriure d’orella a orella. Ets un habitant normal i corrent d’un poble petit… que s’està cremant! La gent ha perdut el control i està robant a les cases mentre uns alienígenes solquen el cel amb ànsies destructores. Corre tot el que puguis! Dispara a tot el que es mogui! Trepitja ben a fons l’accelerador! L’anarquia mai ha estat tan divertida!” I realment és així? Anem a veure que ofereix. 

 

 

Premissa bàsica però efectiva

 

En primer lloc haig de dir que el que sistema de joc m’ha agradat força. Estem davant d’un dual stick shooter amb vista zenital que em recorda a alguns dels meus jocs preferits, com Nuclear Throne o Enter the Gungeon. Ara bé, State of Anarchy no té res més que el gameplay. Portem un personatge que movem amb l’stick esquerra i que dispara amb l’stick dret, segons on enfoquem. No tenim cap tipus de limitació de bales. Amb L podem disparar l’arma secundària i amb A pugem als vehicles. Res més necessitem saber per entrar a l’anarquia a matar. De fet em recorda en certa manera als primers Grand Theft Auto, per com es veu, més que als que he dit abans. Haig de dir que en alguns moments he tingut problemes a l’hora de disparar. No sé si faig alguna cosa malament però he notat com que l‘stick per disparar no responia sempre i a vegades em deixava venut, cosa que no hauria de passar, i et treu una mica del joc.

L’únic que hem de fer és disparar a tot el que es mogui. Matar, matar i matar, sense que hi hagi ningú a salvar, ni cap història a darrere. Ens donen una arma i hem de matar a tots els enemics, que és tothom. Perquè encara que la descripció digui que la gent ha perdut el control i està robant les cases, i tot i que es parla d’anarquia, aquí tothom va contra tu, i ningú roba cases. Crec que podria haver-se explotat més el tema. A més, l’aparició d’alienígenes ja fa que vegis que el joc té un caire molt distès i si anaves buscant alguna cosa més profunda, pots girar cua. Destacable la varietat gran d’armes. A cada fase que passes te’n donen una de nova que poden canviar les mecàniques i estils de joc.

 

El caos s’ha apoderat dels carrers però tothom està contra el protagonista…

 

Estem davant d’un run and gun divit en 48 fases. A cada fase hem de trobar un mini-boss que haurem de matar i que generalment estarà amagat dins d’un banc. Fins a arribar a ell, ens atacaran multitud d’enemics, podent fer servir cotxes per protegir-nos i atropellar-los. Cal dir que té dos nivells de dificultat, normal i difícil, però l’única diferència apreciable que m’ha semblat trobar és en el nombre d’enemics. Quan entrem al banc a matar el mini-boss ens seguiran apareixent més enemics que intentaran destrossar-nos. Així mateix també tenim fases contra alienígenes, que o bé anem per l’espai amb una nau, o bé ens trobem a un planeta on tots els extraterrestres venen per nosaltres. Aquestes últimes són com estar a la ciutat amb una altra “skin”. Tot i que si que s’aprecia en algun moment alguna diferència entre fases, en la majoria d’elles notes com si fessis més del mateix, i això en determinats moments, m’ha avorrit. I en un joc força curt com és aquest, té bastant mèrit. A mesura que vas avançant es fa pesat.

 

Els alienígenes no s’escaparan de la matança.

 

“Interessant mínima” varietat audiovisual

 

Un altre aspecte a valorar és l’apartat sonor. En primer lloc la música, a part de repetitiva, que podria no ser tampoc un problema, crec que no està massa bé escollida. En alguns moments sembla que no encaixi bé amb el que està passant en pantalla, i això fa que encara tinguis més sensació d’estar jugant a un joc fet amb massa poca cura. Però sí que hi ha un aspecte que m’ha agradat i que demostra que realment se li ha posat una mica d’afecte al joc, i és que els efectes especials estan fets amb la boca, cosa que fa que el caràcter divertit que té el joc encara s’accentuï més. M’ha semblat un detall interessant i que mereix destacar-se.

També és destacable per bé, l’aspecte visual del joc. L’estil artístic em sembla brutal, i molt original. Aquest dibuix que sembla que tingui força inspiració del doodle art, fa que et doni la sensació d’estar jugant sobre un paper dibuixat a retolador. Crec que li dóna un toc molt personal i a mi m’ha agradat. M’agrada que els estudis indies busquin formes alternatives als gràfics hiperrealistes, i que de tant en tant apareguin jocs com aquest, que entren molt i molt bé pels ulls tot i no semblar que estigui veient una pel·lícula en 4k.

 

Els” boss” fan trencar una mica la rutina del joc i ajuden a que no sigui tan repetitiu.

 

Qüestionable adaptació a la consola

 

Respecte a rendiment, cal dir que li he trobat un problema que des de el meu punt de vista és important i a mi em molesta molt. I són els temps de càrrega. M’han semblat eterns per un joc curt i que les fases duren poc. A més he notat alguna ralentització, però res preocupant o que pugui afectar massa al gameplay. Cal dir que he trobat també un error en les traduccions de les pantalles de càrrega, en les que passes més temps del desitjat. De tant en tant canvia l’idioma, però res que no es pugui arreglar amb una actualització. Tot i això, el joc funciona força bé tant en portàtil com en sobretaula, i jo no he tingut problemes d’aturades, com he llegit d’algú que sí que n’ha tingut.

En definitiva i per anar acabant, crec que al preu al qual està, 7,99 euros a l’eshop avui, és un joc aprofitable, però no espereu massa més profunditat. La dificultat augmenta de manera una mica injusta en alguns moments, però sí que et té entretingut algun temps. Això si, si comparem el preu d’steam, no hi ha color. Potser esperar una rebaixa és la millor de les opcions. Voldria, per últim, agrair de nou a Sometimes you  per haver facilitat a Nintenhype el joc per poder-lo analitzar. Moltes gràcies!

 

  • Joc entretingut, amb un bon gameplay, sense complicacions.
  • Acció en tot moment.
  • Força varietat d’armes.
  • Apartat visual encantador i diferent.
  • Efectes sonors fets amb la boca.

 

  • Entretingut, si, però només una estona. A la llarga es fa pesat.
  • Temps de càrrega massa llargs.
  • Problemes a l’hora de disparar, l’stick dret no respon.
  • La música encaixa poc i repetitiva.
  • Errors en la traducció.