Hi ha moltíssima gent que es considera apassionada per les aventures gràfiques i tot el que contenen: personatges memorables, històries interessants, i situacions excepcionalment especials. Doncs bé, jo mai he estat realment interessat per aquest gènere de videojocs. Fins fa ben poc, mai he provat cap joc que es pogués acreditar plenament com aventura gràfica. Si més no, ara que sóc més gran sí que tendeixo a gaudir d’històries molt més que quan era petit, i de tant en tant, m’agrada descansar de tanta acció, i relaxar-me amb un joc tranquil i que m’entretingui.

Avui us presento MechaNika, de la catalana Mango Protocol. En aquesta boja aventura, la qual està disponible en català, coneixerem la Nika, una noia força especial amb una important missió: exterminar la humanitat. Sí. La missió de la Nika és crear un mecha i aniquilar la humanitat, començant per venjar-se d’aquelles persones que li cauen malament. D’aquesta esbojarrada premissa surt el nom del joc: MechaNika, en el qual seguirem a la nostra protagonista a través de diferents llocs del seu dia a dia, mentre busca objectes per tal de dur a terme els seus plans. MechaNika és la primera part de Psychotic Adventures, sent Agatha Knife la seva continuació.

 

L’habitació de la Nika serà la base d’operacions

 

Per pixar-se a sobre

 

MechaNika és un espectacle humorístic constant. Serà que sempre m’ha agradat l’humor negre –sense passar-se, és clar–, però renoi, m’he fet un fart de riure amb situacions totalment curioses. No us faré spoiler, però us he de dir que us prepareu mentalment. No és res cruel o de mal gust, però si que conté temàtiques força úniques i que segurament us donaran una bona riallada. L’estil artístic del joc, amb uns gràfics fets a mà que semblen dibuixos animats, estan molt bé, i són super cute. Fins i tot provoquen encara més rialla, amb el tipus d’humor del videojoc. També s’inclouen diferents memes i referències a la cultura freak de les últimes dècades.

Mango Protocol s’ha esforçat molt a crear un món que sembla prou real, i que a la vegada dona una sensació de ficció, especialment gràcies a l’imaginari de la Nika. Ens trobarem tota mena de personatges que semblen trets de la nostra realitat, tot i que gaudeixen d’una caracterització peculiar que els hi atorga una personalitat única la mar de divertida. Des de l’estrambòtica família de la Nika, fins als seus companys de classe i docents. Coneixerem també tota la barriada, i algunes de les persones més estranyes que ens puguem imaginar. Alguns, fins i tot, seran personatges claus en la continuació.

 

El fi de la humanitat!

 

Ja està bé! La Nika ja en té prou i vol posar fi a la humanitat. Cansada de les misèries de la gent, decideix posar la seva intel·ligència i els seus dons tecnològics a la pràctica, i construir un robot que li permeti arrasar amb la humanitat. Permetent sobreviure aquelles persones que ella estimi i les que li siguin útils, és clar!  Per aixó, necessitarà una sèrie d’instruments i objectes que haurà d’aconseguir mitjançant la gent més propera a ella. Fent favors, intercanvis i resolent puzles, la Nika aconseguirà tota classe d’instruments. Més o menys…

 

L’humor del joc és realment bo, i conté moments boníssims

 

Perfecte per a la Switch

 

La Nintendo Switch és la consola perfecta per a MechaNika. Els seus gràfics, semblants a dibuixos animats, es veuen de manera fenomenal, tant en la pantalla petita de la mateixa consola, com a la televisió. Personatges únics i amb aparences totalment diferents i aconseguides, queden genial amb els colorits i vius fons de tota la barriada per la qual seguirem a la Nika. Des de l’escola, fins als carrers principals, amb les seves cases i tendes, passant pels afores. Tot el joc gaudeix d’un estil que dóna sensació de vida, especialment per la música entretinguda i còmica que ens acompanya en tot moment.

Com a tota aventura gràfica, els controls es resumeixen molt fàcilment: podem controlar a la Nika i fer-la interactuar amb objectes i altres personatges per tal d’aconseguir nous ítems, resoldre puzles i obtenir nova informació. Una de les coses que no m’esperava era l’opció de poder controlar a la Nika amb la pantalla tàctil, ja que no és una opció que molts jocs utilitzin. Des dels menús, fins al propi controls de la nostra protagonista i poder interactuar amb el món que l’envolta. Així doncs, podem completar el joc, de principi a fi, totalment de manera tàctil.

El videojoc no és massa llarg. A mi, per exemple, em va portar un parell d’hores gairebé tres, quedant-me aturat uns instants en un parell de situacions. Pel que fa a la dificultat, el joc és facilet, tot i que en certes situacions sí que he hagut de buscar solucions una mica rebuscades. En general, però, el joc gaudeix de puzles divertits, interessants i amb una dificultat més que acceptable. La relació preu/duració em sembla correcte, i això que en general sempre tinc una mentalitat molt dolenta en aquest apartat. No em sembla gens malament el preu de 5 €, donat les 2/3 hores d’humor constant que m’ha donat el joc.

 

 

En definitiva, MechaNika és una petita aventura gràfica catalana, amb un humor que la fa prou única. Un estil visual que denota vida, i unes situacions que podrien ser gairebé reals, tot barrejat amb un humor que rosa el negre. Perfecte per a jugar en curtes sessions, o jugar-lo d’una seguda i gaudir-lo com si fóra una pel·lícula d’animació. Sincerament, tinc moltes ganes de poder gaudir de les dues seqüeles a la Nintendo Switch.

 

  • Un humor que et farà plorar de riure.
  • Gràficament és una cucada.
  • Controls perfectament adaptats per a Nintendo Switch.

 

  • A vegades els puzles poden ser una mica simples.