Continuem amb la tercera entrega de la saga de l’alter ego d’en Mario, que s’inicià amb l’aventura Wario Land: Super Mario Land 3 i que va continuar amb grans canvis amb l’entrega Wario Land II, després de tenir una enveja terrible dels èxits aconseguits pel Mario a Super Mario Land i Super Mario Land 2: 6 Golden Coins. En aquesta ocasió, l’antiheroi més avariciós i simpàtic s’enfronta a noves aventures després de patir un accident amb la seva avioneta que el fa quedar atrapat enmig d’un bosc. Allà es troba amb una caixeta de música i, com no podia ser d’una altra manera l’obre i queda atrapat apareixent en un món desconegut. De sobte, una estranya figura ens desperta i ens demana ajuda: per recuperar els seus poders necessita que l’ajudem a recuperar les 5 caixes de música. Ah, i ens retornarà al nostre món amb l’afegit que ens podrem quedar amb tots aquells tresors que trobem.

 

 

TRESORS, TRESORS…

 

Ja sabem que en Wario només vol fer-se ric, però en aquesta ocasió tots els tresors que anirà aconseguint seran objectes que l’ajudaran a avançar en la seva aventura, és a dir, tindran una utilitat per a la història. En aquest sentit, aquest joc planteja un canvi de paradigma. En cada escenari hi ha un total de quatre cofres, cada un d’un color que només es podrà obrir amb la clau del color corresponent. La gràcia del joc és que no podrem accedir a aquests cofres des del principi, ja que hi haurà moltes àrees dins de cada nivell que només seran accessibles a mesura que anem desbloquejant noves habilitats.

Wario Land 3 té la característica –que a alguns/es agradarà i altres potser no tant- que en moltes ocasions haurem de repetir els nivells per aconseguir un determinat objecte si volem continuar la nostra aventura. Per no tornar-nos bojos/es, quan finalitzem cada nivell, se’ns indica quines són les següents fases que podem visitar ja sigui perquè hi ha un objecte important o perquè ara podem accedir a algun punt que fins ara no podíem. En cas que no recordem quina és la següent fase , sempre podrem anar a consultar-li a l’estranya figura del temple. Vaja, que aquesta “figura” és com un guia turístic.

 

 

VARIAT I EXTENS

 

No us faci por haver llegit que haurem de repetir cada nivell més d’un cop (mínim quatre per aconseguir els tresors), ja que hi ha molts indrets a descobrir dins de cada nivell i moltes coses a fer. Fins i tot ens haurem d’enfrontar a petits trencaclosques per poder avançar o moments que exigiran que tinguem l’habilitat a punt si no volem haver de repetir-ho una i altra vegada.

El mateix passa amb els enemics finals: no podrem morir –mai- però haurem de ser hàbils a l’hora de derrotar-los. De ben segur que en més d’una ocasió us hi haureu d’enfrontar més d’una vegada. I dues. I tres.

En altres ocasions, serà necessari haver avançat suficientment en l’aventura per haver desbloquejat noves habilitats que ens permetran accedir a paratges fins ara inaccessibles. Aquesta característica li dóna un plus interessant al joc, ja que d’alguna manera se’ns premiarà els avenços que anem fent i és aleshores quan, de cop, se’ns dispararà una imatge al cap: “ja puc passar per aquell lloc que fins ara no podia!”.

El joc també conté un minijoc, tal com passava al primer Wario i a l’aventura de Wario Land II. En aquest cas se’ns planteja una partida de golf. Golf estil Wario, és clar. Utilitzant la força bruta dels seus placatges, haurem d’enviar un dels enemics dins del forat. Sembla fàcil, però no ho és. Sembla senzill i absurd, però és addictiu. En algunes ocasions, per poder avançar en una fase, haurem de completar el minijoc (és a dir, aconseguir, com a mínim, un par). A més, aquest minijoc implica un repte a part que farà que, fins i tot un cop acabada la història principal, hi dediquem unes hores més per completar el joc al 100%.

 

 

“Combo” d’aspectes positius

 

  • Sense dubte, la duració del joc és un dels punts forts. Però si analitzem el global del joc, és difícil trobar-li punts febles. En comparació amb les dues anteriors entregues, és molt menys lineal (de fet, no ho és gens) i manté més similituds amb el primer. Probablement, el funcionament que va plantejar el segon per capítols i no a través d’un mapa fa pensar que va decebre i es va decidir recuperar en aquesta entrega.
  • Els gràfics, tot i que mantenen la línia de sempre, milloren notablement comparat amb el segon. La paleta de colors és molt més variada i rica en comparació amb l’anterior entrega, l’sprite d’en Wario s’ha modificat i els escenaris estan més ben definits i són més variats.
  • La jugabilitat no decep i es manté al seu nivell. Es manté també la gran idea que s’inicia en la segona entrega: en Wario pot transformar-se o patir condicions que seran necessàries per poder avançar: podem ser una bola de neu, una bola de fil, un ratpenat i un Dràcula, un zombie, etcètera. Condicions indispensables per avançar en determinats punts de l’aventura.

 

En definitiva, novament ens trobem davant d’una gran aventura del gran Wario plena de diversió, repte i hores de joc. Us agradarà tant com Wario Land: Super Mario Land 3 però més que Wario Land II. I els/les que ja el vau jugar, què us va semblar?