Estem en un punt en el que la Nintendo Switch ha superat els més de 1000 títols en format físic i digital i es comença a fer difícil intentar fer una distinció entre tots aquells jocs que realment valen la pena, els que no tenen la qualitat audiovisual adequada per estar a una consola de tal nivell, els que es consideren “joies ocultes” i que s’han vist tapats per altres llançaments de més calibre,… i un etcètera llarguíssim. Però sense cap mena de dubte, estem en un moment on resulta curiós que es llanci un títol de forma discreta i, automàticament, es converteixi en una de les millors experiències viscudes en una plataforma tot i haver tingut un impacte molt just en la societat de jugadors i jugadores. Això és degut, sobretot, a varis factors, com per exemple la inexistent intencionalitat de cara a expandir-lo per “x” motius que només coneixen determinades empreses. Però per això estem aquí, per descobrir-vos jocs dels que potser no heu sentit a parlar però dels que us n’assegurem la seva viabilitat com a element d’entreteniment multimèdia. Esteu preparats/des per canviar la vostra aparença i intentar trencar la maledicció de Monster World? Acompanyeu-nos a explorar tots els racons de Monster Boy and the Cursed Kingdom, que ha vist la llum gràcies a FDG Entertainment, Game Atelier i SEGA/LAT Corporation.

 

 

Una història en format “remaster espiritual”

 

“Però gent de NintenhypeCat, no en vau fer un anàlisi, d’aquest joc, fa temps?“. Doncs no, company/a lector/a. En Rockstr85 va fer l’anàlisi de Wonder Boy: The Dragon’s Trap, on amb el seu coneixement de Sega i de tot el món retro que l’envolta, us va oferir un desplegament de la saga digne de qualsevol fan de l’eterna rival de Nintendo. “I quina és la diferència entre els dos jocs?”. Ara hi arribem. Aquella aventura ens oferia la possibilitat de reviure de forma “remasteritzada” (en tots els aspectes audiovisuals) l’aventura de Wonder Boy III de principi a final i amb alguns extres molt interessants, però en definitiva, era exactament el mateix joc de l’any 1991 “adaptat” a la nova generació. El resultat? Només us cal fer clic a l’enllaç que us hem deixat més amunt per comprovar que es tracta d’una adaptació que frega l’excel·lent.

Monster Boy and the Cursed Kingdom, per la seva banda, resulta costós definir-lo. No és un remaster ni un “remake”. Seria com el “successor espiritual” de la saga Wonder Boy però no forma part del “canon” original. La gent de FDG Entertainment, Game Atelier i SEGA/LAT Corporation han agafat els elements d’aquesta saga i els han incorporat en una aventura sorprenent que agradarà tant a “fans” del món retro com a nouvinguts/des. De fet, la dificultat per intentar instaurar-lo en la línia principal és fàcil d’explicar: el projecte inicial s’havia de dir Flying Hamster II: Knight of the Golden Seed (seqüela del joc original del 2010 anomenat Flying Hamster). El problema va ser que es van voler finançar a través de Kickstarter i el fracàs va ser absolut. Sorprenentment, al cap d’un any es va anunciar que dites empreses havien arribat a un acord amb LAT Corp per adaptar dita aventura als mons de Wonder Boy. La resta és història.

Monster Boy and the Cursed Kingdom ens explica la història de l’heroi Jin, que després de veure com, d’un dia per l’altre, el seu tiet es torna boig i converteix a tots els habitants de Monster Land en animals gràcies al poder d’una estranya vara màgica, haurà de cercar un seguit d’esferes llegendàries que, a part de dotar-lo de forma personal de nous poders de transformació que l’ajudaran en la seva tasca, permetran anar trencant la maledicció que sofreixen tots els habitants d’aquestes misterioses terres. Haurem de plantar cara a poderosos enemics finals i superar diverses zones que no es ficaran les coses fàcils en cap moment, tot derrotant  tot allò que gosi ficar-se per davant nostre per recollint monedes i així millorar el nostre equipament.

 

Les llegendes tenen un inici dur i costós. Que li diguin al Jin, que l’han transformat en un porc pirata…

 

Sis transformacions a l’altura de la situació

 

S’ha comentat que la nostra missió serà cercar unes esferes màgiques per tal de trencar el malefici que pesa sobre els habitants de Monster Land. Però el joc és molt més que “anar a tal lloc i agafar l’esfera”: és un metroidvania amb una jugabilitat única i extremadament personal. Aquest estil de joc es basa en exploracions dinàmiques en els que l’obtenció de nous ítems i moviments ens permeten arribar a zones diverses i, si retornem als terrioris inicials amb determinats poders, podrem explorar-ho tot al 100% i aconseguint noves ajudes, potenciadors o ítems que ens ajudaran al desenvolupament de l’aventura i podrem plantar cara sense contratemps als costosos elements de les zones finals del joc. I, a grans trets, Monster Boy ens ofereix això, però dits “poders” són noves transformacions en animals que obtindrem després de derrotar als enemics que custodien les preuades esferes llegendàries. Transformar-nos en serp ens permetrà escalar parets i tirar àcid per enverinar als enemics, el lleó tindrà una força inhumana i podrem obrir determinats cofres,… i així, fins a sis canvis diferents amb habilitats úniques, que ens oferiran la possibilitat de recórrer tots els racons d’una gran quantitat de zones conectades entre si (respecte Wonder Boy, el mapa és inmens i laberíntic, i posarà a prova en tot moment la nostra capacitat de reacció i adaptació) i així trobar, per exemple, cors que ens augmentaran la vida o naps màgics que ens permetran utilitzar en més ocasions les nostres màgies (un bumerang, boles de foc, rajos o ciclons).

 

Els clàssics enemics finals de fase posaran a prova la nostra adaptació amb la transformació predominant de la zona.

 

I si bé hi ha transformacions que basaran el seu poder en l’estratègia a costa de perdre poder d’atac (el porc pirata o la serp, per exemple, per tenir una referència del principi del joc sense massa “spoilers”), a mesura que anem avançant en el joc ens trobarem amb transformacions molt més poderoses i fins i tot ens podrem equipar escuts, armes o amulets per a tornar-nos gairebé invencibles. Dits “extres” els comprarem als ferrers repartits per tot els territoris, de vegades extremadament ocults al vendre objectes molt interessants, amb les monedes que obtindrem al derrotar els enemics. Algunes armes ens permetran congelar als enemics o utilitzar-les contra determinades trampes i obrir noves zones, o potser trobarem unes botes que ens permetran bussejar sense transformar-nos en granota, o fins i tot podrem trobar escuts resistens al foc. Les opcions es compten a desenes i es multipliquen exponencialment si tenim en compte que, arribats a cert punt, podrem millorar l’equipament amb pedres especials, com si fos un “mini RPG”, per dotar-los de noves habilitats. Tot això, a part d’incitar a l’exploració exhaustiva, allarga la duració del títol encara més. Esteu, doncs, davant un joc que us oferirà unes mínim 20 hores de diversió contínua, amb una varietat de situacions molt sorprenent i que no us decebrà en cap moment.

 

Un exemple de com podrem dotar de noves habilitats l’equipament comprat al llarg de l’aventura.

 

Màgica excel·lència audiovisual

 

Les comparacions són odioses però en algunes ocasions, necessàries. I com que aquí tenim d’exemple el primer llançament que va arribar a Nintendo Switch (Wonder Boy: The Dragon’s Trap), hi ha la necessitat de tirar una mica endarrere en el temps i comprovar-ne les característiques diferencials entre ambdós títols. El primer que salta a la vista és que, efectivament, ens trobem als mons de Wonder Boy, però aquí ha passat alguna cosa espectacular, perquè tenim un estil gràfic absolutament trencador i magnífic. Si sou amants de la cultura “manga”, esteu d’enhorabona: Monster Boy és un anime jugable i, a més, tots els gràfics han estat dibuixats i pintats a mà. No hi ha millor definició possible. Els colors són vius i tots els elements disposen d’un nivell de detall molt acurat. Els elements de fons disposen de la mateixa vida que els elements en moviment i en primer pla, i fins i tot s’ha posat atenció a l’acció “pròpia” dels NPC, que actuaran per si mateixos/es si no els aturem per parlar-hi (si bé cadascun/a disposa de la seva “missió” i la defensaran fins al final de l’aventura). No sabreu on mirar: s’ha conjuntat tot amb tanta cura que serà com veure una pel·lícula d’animació sense cinematogràfiques. I aquest és, potser, un dels seus punts més fluixos: amb tal desplegament gràfic es troben a faltar algunes escenes en moments clau que dotin de “realisme” la història que ens explica l’aventura, si bé hi ha moments en que el joc prendrà el control i quan arribem a un determinat punt els personatges s’encarregaran per si mateixos de transmetre els nostres passos i el camí que haurem de seguir. En qualsevol cas, l’aspecte visual us introduirà de ple a la llegenda de Monster Land i us permetrà mesclar-vos entre els seus caricaturescos habitants.

 

La vida que desprenen els escenaris de Monster Boy serà difícil de superar en un altre joc d’aquestes característiques.

 

I si la música i la banda sonora de “la primera part” ja ens van ficar la pell de gallina, la de Monster Boy encara la gaudirem més. S’ha anat a “assegurar la jugada” en aquest àmbit i se’ns ofereix una versió molt millorada de la clàssica OST de la saga, amb una influència orquestral interessant i que dota el títol d’un aire molt èpic i aventurer que li escau a la perfecció. Cada zona que visitem tindrà la seva pròpia melodia, o fins i tot vàries, i cada acció tindrà una reacció sonora que es veurà reflectida a la pantalla de la consola però també a la nostra oïda. I si bé cada escenari serà llarg de superar i les melodies no duren més de quatre minuts cadascuna, en cap moment ens assaltarà el sentiment de repetició auditiva, al contrari, ens quedarem amb ganes de més. Per fi ens trobem amb un joc en el que escoltar una determinada peça musical ens permet reviure mentalment una aventura tot i no estar-hi jugant i que es queda enregistrada a foc a la nostra memòria. No ens fem responsables de la possible i posterior addicció a la OST que us pugui causar el joc. Quina de les més de 60 melodies xiulareu fins a la sacietat?

I un cop havent llegit tot això, segurament tindreu ganes d’adquirir-lo. “Però gent de NintenhypeCat, l’estic buscant per comprar-lo i no el trobo enlloc!”. Sí, el trobareu a la eShop, en digital. Altra vegada, els i les europeus/es hem estat ignorats/des per totes les distrbuidores i no podrem obtenir aquest fantàstic joc en format físic (cosa que resulta extremadament estranya tenint en compte que el joc està totalment traduït al castellà). Si el volem, haurem de recórrer a la importació, com poc a poc se’ns està habituant tot i el descontent generalitzat que provoca aquesta situació. No és un d’aquells jocs especialment cars que resulti gairebé impossible de comprar en un altre territori degut a les taxes d’importació i altres impostos similars, però tot i així, tirarà endarrere a molta gent i els impossibilitarà el gaudir d’una AVENTURA en majúscules, cosa que és una llàstima i un hàndicap important a tenir en compte de cara a l’expansió d’un element multimèdia de tal qualitat.

 

D’una icona en una pantalla a tot això que ofereix la versió física exclusiva d’Amèrica hi ha diferència, no?

 

 

 

  • L’estil gràfic, que farà de les delícies de tots i totes els/les amants del manga i l’anime.
  • La banda sonora, recognoscible automàticament, que arrencarà un somriure als/les nostàlgics/ques.
  • La jugabilitat, que ens ofereix moments molt variats i ens obliga a l’adaptació situacional.
  • La diversió. Us costarà deixar-lo estar un cop inicieu la partida.
  • La duració, molt adequada tenint en compte les seves característiques.
  • Port excel·lent. Funciona a la perfecció tant en mode portàtil com en mode dock. 

 

 

  • Es troben a faltar cinematogràfiques durant el joc com la que ens apareix al tràiler de l’aventura.
  • Que hagi arribat a Europa només en format digital. Sensació d’ignorància cap als usuaris/es.
  • El preu de 40 euros per quelcom digital pot tirar endarrere a molta gent.