S’acosta el Nadal, època de torrons, nadales, els capítols de Mr. Bean a TV3 i allò de vuelve, a casa vuelve, vuelve a tu hogar. Que hoy es nochebuena y mañana dios dirá…Y DIRÁ QUE ES NAVIDAD. No recordeu la cançó exactament així, oi? Aquesta és la versió del gran Lopes de Plats Bruts al capítol Tinc un dia normal.

Avui, però, no és un dia normal i és que avui, qui torna a casa, sóc jo! Ja fa força setmanes des del darrer dissabte retro que vaig escriure, no pas perquè no volgués sinó perquè la vida i les seves coses, i les coses de la vida. I com que estic nostàlgic i s’apropa l’època nadalenca, nostàlgica com cap altre, avui no faré cap anàlisi retro-nostàlgic.

En aquest nou dissabte retro, vinc a reflexionar de la raó amb la qual vaig començar a escriure retro i el perquè d’aquesta fal·lera que no només m’acompanya a mi, sinó a moltes companyes i companys de la família Nintenhype.

 

10 RAONS DE L’ÈXIT DEL MÓN RETRO

 

  1. Els records: cada època tindrà el seu propi retro, les seves plataformes, els seus jocs i les seves particularitats. I aquesta és una de les grans virtuts dels videojocs: que un joc envelleixi bé o malament, en part, té una explicació subjectiva. La meva opinió personal, és que no hi ha jocs objectivament bons o dolents; alguns dels meus jocs preferits, serien qualificats com a trunyogames en alguns anàlisis però per mi seguirien formant part del meu top deu. Molts jocs retro van necessàriament lligats a la nostra infància i aquí, hi juga un paper important els records associats.
  1. El pim-pam: en paraules del gran Slobulus: molts dels jocs d’abans, et permetien fer partidetes ràpides sol o amb els col·legues, sense fer grans desplegaments. En moltes ocasions ni tan sols podies guardar el progrés d’una partida i repeties mil i una vegades les mateixes pantalles. En altres ocasions, com que els jocs solien ser més aviat curts, et donava la possibilitat de “petar-te els jocs” en no molta estona. És per això que la meva consola preferida és la game boy: la majoria de jocs no et permetien guardar la partida, molts eren curts a matar i, no ens n’oblidem pas, les piles jugaven un paper important. El pim-pam, un encant més del retro.

 

 

  1. Els inicis: quasi tots ens queixem dels refregits però ho acabem comprant tot. I per què? Perquè el gust de la primera croqueta, no s’oblida, i quan ens retorna aquell gust, és impossible parar. Quan fas pop, ja no hi ha stop. I això, Nintendo, ho sap molt bé.
  1. Mites: hi ha coses que no passaran amb els futurs retro. Abans, si un cartutx no funcionava, podíem bufar el cartutx, bufar la ranura de la consola o mil i un rituals que havíem fet pensant que feien funcionar els jocs. Totes aquestes històries, són batalletes per a les noves generacions i que, quan ho comentem amb els amics, ràpidament connectem amb la nostàlgia i amb la fortuna d’haver-les pogut experimentar. Què passarà en un futur?

 

 

  1. El packaging: les il·lustracions de les caràtules, les caixes de cartró, les caixes tipus VHS, els manuals (busca manuals ara, busca. No els veus, oi? Jo tampoc). Tot això ha canviat i ara, cada cop més, s’està perdent pel creixement del format digital. Tinc els meus dubtes de si les caixes dels actuals jocs envelliran amb el mateix encant que els de les èpoques passades.
  1. Els manuals: ja ho he comentat abans, però…i els manuals, on són? Aquells manuals d’abans, gruixuts com el Tirant lo Blanc, en els que s’especificava tot tipus de detalls i fins i tot, en alguns casos, es feia una breu descripció de la història que, si no fos per aquelles línies, mai l’hauríem conegut. Ara, la majoria de manuals són digitals però ja se sap: el record de la vall on va viure, no l’esborra la pols del camí.

 

 

  1. Els anuncis: abans, els jocs s’anunciaven en revistes amb pòsters brutals i anuncis de televisió fantàstics (sense que tinguessin res a veure amb el propi joc, molts cops). Us convido a que busqueu anuncis en paper o en vídeo per internet. Allò eren anuncis!
  1. Accessoris per anar a la moda: per les pròpies limitacions de les consoles i –no ens enganyem- per motius comercials, apareixien mil i un accessoris per complementar-les o per ampliar les possibilitats dels jocs tant per gaudir en solitari com amb els amics. Temps enrere ja vàrem parlar d’això en un article dels accessoris de la fantàstica i estimada Game Boy aquí. Molava o no molava?

 

 

  1. La innovació: tot pot acabar sent retro per una simple qüestió temporal. Però no tot s’acaba reconeixent com a retro. El retro de debò és aquell va marcar un abans i un després en algun aspecte. No tot està inventat, però hi ha hi ha coses que són com són pels seus inicis, i aquest valor no podrà ser esborrat. Les bases van ser construïdes fa molts anys i amb els anys s’han anat reaprofitant aquelles fórmules que van funcionar en els inicis. Això no vol dir que els futurs retro no innovaran o no aportaran res nou, ans al contrari: seran retro precisament per això.
  1. Ja sabeu com ens agrada a Ca Nintenhype fer-vos partícips de tot el que anem fent, és per això que el punt 10 us el deixem a vosaltres. Aquestes són 10 raons d’un servidor, però n’hi haurà centenars més que us proposem que compartiu amb nosaltres. Apa, animeu-vos!