En una galàxia molt llunyana, existia el Sistema Lylat. Allà, un heroi de nom James McCloud situat al planeta Corneria creà un equip de mercenaris que defensava el Sistema Lylat que va anomenar equip Star Fox. Aquest va tenir descendència i va concebre a l’heroi més gran que ha tingut l’equip Star Fox, Fox McCloud.

Així doncs, amb aquesta història extreta en part del primer Starwing com se li va dir al territori europeu i del joc de Nintendo 64,LylatWars, es va concebre la història d’un dels shoot’em up més originals fins al dia d’avui. Per començar caldria esmentar què és exactament Starfox (a partir d’ara l’anomenarem amb la nomenclatura original). Star Fox va ser un joc produït per Argonaut Software l’any 1993 per Super Nintendo, i van dissenyar un xip anomenat originalment com a MARIO (Mathematical, Argonaut, Rotation i I/O) que finalment es va quedar com Xip Super FX, un element que va servir per demostrar al món les capacitats de renderització de polígons i tot i que ara sembli tecnologia arcaica en el seu moment va ser molt innovador. És a dir, podríem estar parlant del fet que el joc en qüestió va ser una demo tècnica per provar el poder del xip, però el títol va tenir tant de carisma amb els seus protagonistes que va calar al cor de la gent.

 

Des de Corneria fins a Venom

 

Molts podrien ser els seus motius, entre ells la capacitat d’escollir recorreguts. Principalment el joc tenia 3 recorreguts; un camí fàcil constituït de 5 nivells, un camí de dificultat mitjana de 6 nivells i el de dificultat difícil de 7 nivells. 3 camins i una mateixa història, on Andross, un científic dement, invadia el Sistema Lylat i assetjava el planeta Corneria. Allà els Star Fox, pilotant les seves naus Arwing, defensaven el planeta i realitzaven una ofensiva fins al planeta Venom per acabar amb el malèvol científic Andross.

 

Per què va triomfar?

 

Potser per ser dels primers jocs a tenir gràfics 3D a l’època o potser el mateix carisma que desprenien els nostres herois. En Fox McCloud, líder de l’equip; el seu pilot estrella Falco Lombardi; el segon pilot, Peppy Hare; el mecànic Slippy Toad; o l’amalgama de tots ells; van crear un ferm bloc que gràcies a les il·lustracions, converses entre ells, ens van fer sentir part del Star Fox.

 

 

Tant va triomfar el joc, que Nintendo va decidir desenvolupar una segona part: Star Fox 2. Malauradament el títol va arribar als finals de la vida de la consola i davant l’imminent arribada de Nintendo 64, Nintendo va decidir tirar-se enrere i no produir-lo. Tot i així la comunitat va leakejar la rom i la van traduir als diferents idiomes, finalitzant el joc tot i havent-hi alguns bugs que repercutien a l’experiència del jugador. Però gràcies a la SNES Mini, Nintendo va decidir finalitzar el joc i fer el llançament oficial fent petits canvis i eliminant els bugs restants.

Nintendo, encara no havent portat a terme Starfox 2, tant apostava per la guineu més emblemàtica de la seva companyia que va decidir crear Lylat Wars (Star Fox 64 a el Japó i a territori nord-americà), el primer joc de Nintendo 64 que tenia la funció del Rumble Pak (per a qui no ho sàpigui, el Rumble Pak era una peça que es posava dins del revers del comandament i produïa vibracions en diferents moments del videojoc). L’aventura és una preqüela directa del primer títol de Super Nintendo, on el nostre protagonista tornarà a ser Fox McCloud,però  aquest cop comptarem amb un petit rerefons a tall d’introducció que ens narrarà que James McCloud, creador de l’Equip Star Fox juntament amb Peepy Hare i Pigma Dengar, s’endinse’n dins del planeta Venom on va quedar desterrat el pervers científic Andross, i un cop allà, Pigma, havent tramat un pla amb Andross, creen una trampa per agafar els dos pilots, però Peepy aconsegueix escapar-se mentre que James resulta segrestat. Així doncs, el seu fill, conjuntament amb Peepy, i els nous herois, Falco, Slippy i Rob_64, formaran el nou esquadró per salvar la vida del mite James McCloud i confinar a Andross per sempre.

La saga gaudia de bona forma i Rare, desenvolupadora que havia contribuït a crear jocs de molt d’èxit a la companyia de Nintendo, va mostrar una darrera guspira de color l’any 2002 abans de deixar per complert a Nintendo i formar part de Microsoft: Star Fox Adventures: Dinosaur Planet. El joc arribava amb molta expectació després de l’excel·lent història de Lylat Wars. Tanta era aquesta expectació que no van trobar en aquest joc el que cercaven. El títol consistia de dues parts: unes que pilotaves l’Arwing i l’altra que era un Action RPG al més pur estil, Zelda: Ocarina of Time. Va ser Star Fox Adventure un mal títol? La resposta és no, no ho era, però el públic potser no estava preparat per aquest canvi, fent que més de la meitat del joc fos un Action RPG i deixant en un pla molt secundari el shoot’em up, gènere al qual li pertany la saga.

 

 

La història era prou decent. El general Pepper enviava l’equip Star Fox en una missió al planeta Sauria, on uns insurgents s’han declarat en contra del planeta Corneria. Quan l’equip arriba a l’òrbita del planeta, en Fox McCloud descendeix i allà coneix a Krystal, l’única supervivent del seu planeta natal, Cerinia. Els dos protagonistes entaularan una amistat que comportarà que Krystal, sigui la nova incorporació a l’equip Star Fox com a quart pilot, quedant-se amb el rol de Peppy Hare.

El següent Star Fox va ser l’any 2005. Per primer cop una plataforma de Nintendo va rebre dos títols de la saga Star Fox: Assault, títol durament criticat pels medis especialitzats mentre que els usuaris aquest cop van sortir més contents per l’entrega desenvolupada per Namco. Aquesta entrega a diferència de l’anterior comptava amb nivells i se sortia del pseudomón obert que havia creat Rare. N’hi havia de tres tipus: els nivells espacials amb l’Arwing típics de la saga, els nivells amb el Landmaster, el tanc d’atac de l’equip Star Fox, i per finalitzar les missions a peu, on Fox anirà equipat amb un blaster.

Una història molt més elaborada i la presa d’importància de nou del Arwing va fer que els seguidors i seguidores de la saga els agradés més aquesta entrega. L’història s’enceta un any després dels esdeveniments succeïts de Star Fox Adventures, sent Andross derrotat. Allà, el seu propi nebot, Andrew Oikonny, crea l’aliança rebel anomenada “Forces Armades Venomianes” on es proclama líder i crea una ofensiva contra Corneria i l’equip Star Fox surt en la seva defensa. Però de cop i volta un insecte gegant de la raça “aparoide” acaba amb les Forces Armades Venomianes. L’equip Star Fox lluita contra l’aparoide i acaba amb ell, però poc temps després, Corneria rep un atac realitzat per dits éssers.

 

 

Però si ens pensàvem que només eren les consoles de sobretaula el que rebrien jocs d’Star Fox estàvem plenament equivocats. Nintendo DS va rebre dos títols, Star Fox 64, remake de Lylat Wars de Nintendo 64 doblat per primer cop al castellà, i Star Fox Command, títol que comptava amb uns controls més semblants al que va ser Lylat Wars, però amb un toc més estratègic on tindrà molta importància la Fog of War, una boira que ens cobrirà l’horitzó.

El títol tindrà lloc 4 anys després d’Star Fox: Assault amb la invasió dels Anglars, a més a més tindrà molta importància el propi “Lore” dels protagonistes, pel fet que els membres d’Star Fox tenen problemes interns entre ells. Podrem aconseguir fins a 9 finals diferents, sent l’Star Fox amb més finals de tots.

Per finalitzar el darrer títol que vam tenir va ser Star Fox Zero. Aquest cop el joc va ser desenvolupat per Platinum Games i supervisat per Shigeru Miyamoto. Segons ell, el títol va agafar aspectes del joc que mai va arribar a sortir a Wii i ho van desenvolupar més i millor degut al gamepad. Encara que el títol ho tenia tot per triomfar, un breu anime, estar doblat al castellà i tornar a la idea original del Shoot’em Up, la dificultat d’adaptar-se als controls va tirar enrere a una gran quantitat d’usuaris i usuàries.

 

 

També cal dir que conjuntament a Zero, vam poder gaudir d’Star Fox Guard, un petit mini joc de tower defense on controlàvem la nostra base hi havíem d’impedir el pas a uns robots que ens farien les mil-i-una, sent vigilats en tot moment per les nostres càmeres de seguretat.

Lamentablement sembla que serà dificultós que puguem tenir una nova entrega de la saga per Nintendo Switch, però per sort, Ubisoft ha volgut brindar-nos amb una petita espurna, i amb el seu títol Starlink: Battle for Atlas per Nintendo Switch, podrem jugar amb Fox McCloud i el seu Arwing, cosa que s’agraeix i qui sap si en un futur això pugui donar peu al llançament d’un nou capítol de la saga.

No seria una bona guineu si no us comentés que Star Fox 2 no va ser l’únic títol cancel·lat de la saga, sinó que va existir una beta d’un nou Star Fox per Virtual Boy, que va ser mostrat a la WCES de Las Vegas l’any 1995, però per les males vendes de la consola va constituïr que mai va arribar a finalitzar-se. I això és tot equip, desitjo que us hagi agradat aquest viatge pel sistema Lylat, i que estigueu sempre llestos/es quan se’ns reclami per defensar Corneria.