S’acosten unes dates on l‘esperitisme i la unió de tot allò terrenal amb el món ocult està significativament a flor de pell. Mentre aquí celebrem la Castanyada, una festa on els panellets, les castanyes i les fogueres són els totals protagonistes del moment, el “Halloween” s’ha estandarditzat gairebé a nivell mundial. Consumisme o globalització, com que és un motiu de celebració i de culte, és totalment respectable, però ho hem de dir: com la Castanyada i la seva humiltat, poca cosa poc competir. Però sempre en aquests moments de l’any ens ve de gust passar una mica de por i de superar els nostres temors més ocults. Per això, des de NintenhypeCat, el Rockstar, en Marxally i un servidor, en Furank, us hem preparat un especial del “top 10” de jocs de terror que trobareu a les plataformes de Nintendo. Fem una crida a tots/es els/les amants del món retro, també, perquè hi trobareu aventures d’absolutament totes les plataformes de la “gran N” ordenades cronològicament! Esperem que el gaudiu i que us animeu a plantar cara a alguns dels enemics més carismàtics del món del videojoc.

 

1. Sweet Home (Nintendo Enternainment System)

 

Servidor, Rockstr85, us parlarà del joc que va inspirar Resident Evil (Bio Hazard): Sweet Home, desenvolupat per Capcom per a Famicom. El títol va ser dirigit per Tokuro Fujiwara que posteriorment va ser el productor general de Resident Evil (amb això ja us ho dic tot). El joc pren com a referència una pel·lícula que es va estrenar el mateix any (1989) sota el mateix nom, Sweet Home. La història està basada en aquesta pel·lícula però el guió es troba corregit i augmentat per l’equip desenvolupador i és tant o més bona que les pròpies pel·lícules de terror asiàtic. El guió ens narrava com desapareixien els frescs del famós artista Ichiro Mamiya dintre de la seva mansió, 30 anys més tard, un equip de cinc persones documentalistes s’endinsen dins de la mansió a la recerca dels seus frescs, però, quan arriben allà descobreixen que la mansió té vida pròpia i està regentada per una fantasma que acabarà amb tots els que s’hi endinsin. Així doncs, el grup es decideix dividir en dues parts per tal de descobrir ràpidament la verdadera realitat que els envolta. Si en voleu saber més us animo que el jugueu (si trobeu a la ROM traduïda) o bé que em pregunteu, però us asseguro que us posarà els pèls de punta!

 

 

2. Clock Tower – The First Fear (Super Nintendo Enternaintment System)

 

A priori SNES no sembla que hagi de ser una consola que disposi de títols de terror, però si ens endinsem més en ella trobarem alguna cosade la qual rascar, com ara els Shin Megami, Demon‘s Crest, Musya i el que ens ocuparà ara, Clock Tower, el primer títol d’una de les trilogies més esgarrifadores: la trilogia del boig de les tisores. Clock Tower – The First Fear, no és un Survival Horror convencional, és un point & click on haurem de fer les nostres perquisicions sense aturar-nos, ja que en tot moment serem presses vivents de la mansió on ens allotgem. Controlarem a Jennifer Simpson, una noia orfe que conjuntament amb altres noies vol ser adoptada pel propietari de la mansió Clock Tower. Un cop dins, després d’una demora esperant a la institutriu i dona del propietari Mary, la Jennifer sortirà a cercar-la, però a l’escoltar un crit esgarrifós tornarà per descobrir que totes les seves companyes han desaparegut. Així s’iniciarà un conseqüent malson on una centena de possibilitats de morir hauran de ser sortejades per nosaltres fins a desentrellaçar la verdadera veritat que oculta la mansió. Sereu capaços/es de sobreviure al boig de les tisores, o bé us empalarà amb elles?

 

 

3. Resident Evil: Gaiden (Gameboy Color)

 

Qui hauria d’haver dit que la “petita portàtil” de Nintendo rebria una entrega de la grandiosa saga Resident Evil. En aquest títol, anomenat Gaiden, l’acció ens situa després de la catàstrofe de Racoon City, en un vaixell anomenat Starlight, on la malvada companyia Umbrella transporta la seva nova bio-arma cap al continent Europeu. Per tal de parar els peus a aquesta organització, un agent especial anomenat Barry Burton és enviat al transatlàntic i, de pas, recollir pistes del seu company anteriorment enviat al mateix vaixell i del qual se n’ha perdut el contacte: Leon S. Kennedy. Amb aquesta història de fons, el títol exprimeix al màxim les capacitats de la Gameboy Color, amb un estil visual molt curiós semblant a un “remake” d’un joc destinat a ser llançat a la NES i una banda sonora que serà l’encarregada màxima de tota la tensió que sentirem mentre juguem. Això sí: obriu bé els ulls quan vulgueu girar una cantonada: els zombies fa molt temps que no tasten la carn humana…

 

 

4. Resident Evil 2 (Nintendo 64)

 

Aquí en Rockstr85 altra vegada, i tornem amb Resident Evil, però aquest cop amb la segona entrega de la saga per Nintendo 64. Sabeu que sóc sincer, i us ho diré així tant panxo, és una p*ta m*rda de versió, i el perquè ara us el desengrano. Com ja sabreu la Nintendo 64 no podia reproduir escenes FMV, era la consola més potent que hi havia al mercat però la seva estructura li impedia. I el resultat? Doncs que teníem unes FMV de pena, i de postres l’in game és fosc i fins i tot es veu una mica esborronat/boirós, però per sort no era tot dolent. Teníem l’opció d’escollir diferents vestimentes, grau de violència, color de la sang i el més interessant, una sèrie de 16 documents anomenats Ex Files, on narraven informació de la saga. Dit això, va ser el primer Resident Evil que arribava a les consoles de Nintendo (tot i que segons sembla, la primera entrega anava a sortir originalment per Game Boy Color). La trama del joc s’inicia dos mesos després dels fets esdevinguts a la mansió Spencer, a Racoon City, on el Virus-T ha sigut estès i ha transformat en morts vivents a gran part de la població. En aquesta entrega controlàvem a Leon S. Kennedy, un nou oficial de la policia de Raccon City, i a Claire Redfield, germana de Chris Redfield i que està cercant al seu germà desaparegut. Per últim, queda comentar-vos que aquesta edició és una raresa, i que si us voleu fer amb ella us costarà suor i llàgrimes pel fet que van treure molt poques unitats al mercat, i estan molt revalorades (PAL-ESP volta cap allà els 200-300€), si encara així ho voleu, no desistiu i potser el trobareu més econòmic! Benvinguts/des a Racoon City!

 

 

5. Eternal Darkness: Sanity’s Requiem (Game Cube)

 

Bones, sóc en Marxally. No és cap sorpresa el fet que sóc un gran amant de la GameCube i del seu catàleg. Sí que és cert, també, que la consola quadrada de Nintendo no va gaudir de gaires jocs de terror més enllà de la saga Resident Evil. Parlaré, però, d’un joc únic que es titula Eternal Darkness: Sanity‘s Requiem, i va ser desenvolupat per Silicon Knights. El joc ens transporta a la mansió de la família Roivas, on Alexandra Roivas investigarà la misteriosa mort del seu avi, tot descobrint una història terrorífica a través dels diferents capítols d’un llibre: Eternal Darkness. Els diferents capítols ens transportaran a diferents períodes de la història i coneixerem diferents personatges que viuran moments terrorífics. Eternal Darkness: Sanity‘s Requiem és un joc survival horror amb un toc d’acció i aventura i certs elements de puzle. Una de les peculiaritats que té, i que el diferencia d’altres jocs del seu gènere, és la barra de cordura, la qual va baixant si ens trobem monstres o situacions que espantin el nostre personatge. Quan la barra estigui baixa, diferents efectes ens poden sorprendre i, fins i tot, arribar a espantar de diferents maneres, tot trencant la quarta paret repetides vegades. Gràficament el joc és una meravella, especialment tenint en compte que va sortir l’any 2002, i tècnicament parlant, es controla prou bé i la càmera no acostuma a ser cap problema. Dit tot això: aconseguiràs arribar al final d’Eternal Darkness i descobrir el secret que s’hi amaga?

 

 

6. Dementium: The Ward + Dementium II (Nintendo DS)

 

La Nintendo DS va gaudir d’una quantitat de títols de terror interessant, però per desgràcia la majoria o es van quedar a Japó o es van quedar en simples projectes, cancel·lats a causa de la política “family friendly” de Nintendo. Per sort, poc a poc van anar canviant els ideals i el públic objectiu, i ens van arribar joies per als/les amats del gènere com l’escassa saga Dementium. La primera part (Dementium: The Ward) ens posa en la pell d’un personatge desconegut (controlat en primera persona) on la seva única missió serà escapar-se d’un psiquiàtric abandonat envoltat de vísceres, missatges en clau clamant la mort de tot plegat i éssers semi-humans assedegats de sang. Gràcies a les armes que anirem trobant durant el desenvolupament de l’aventura, podrem plantar cara a poderosos enemics finals sorgits d’experiments mèdics fallits. En la segona part (Dementium II), molt més completa i amb una nombrosa quantitat d’opcions a nivell jugable respecte Dementium: The Ward, descobrirem qui som, perquè estem presos en aquest maleït món i qui són els personatges que turmenten els nostres pitjors malsons. El final de la segona entrega, molt obert a interpretacions, donava a entendre que tindríem una tercera part (i final) en un futur, però per desgràcia, mai va arribar. Teniu disponible una remasterització de la primera part a la eShop de Nintendo 3DS. Us asseguro gairebé al 100% que la suor freda no us abandonarà en cap instant.

 

 

7. The House of the Dead: 2 & 3 Return + Overkill (Nintendo Wii)

 

La saga de shooter “mata-zombies” sobre rails per excel·lència també es va deixar veure a la Wii. Amb una història de fons que queda en un segon pla total degut a la rapidesa de l’acció (tot i que és gairebé genèrica: personatge crea un exèrcit de zombies per controlar la humanitat i una organització secreta intenta evitar-ho), The House of the Dead: 2 & 3 Return ens permet gaudir de l’evolució dels títols principals i els seus escenaris replets de morts vivents (misteriosament, sense incorporar-hi la primera part), amb una quantitat de modes que no ens cansaran mai. The House of the Dead 3 continua gaudint de la gran (però difícil de dominar) jugabilitat del segon amb una millora gràfica impressionant, i a més d’incorporar noves armes i funcions, disposa de petites escenes de presa de decisions que ens permetran desembocar en un final concret de l’aventura (a The House of the Dead 2 només hi havia disponibles un parell de finals, i depenien de la puntuació obtinguda). THOTD: Overkill, si bé continua amb la idea del shooter sobre rails, és una aventura grotescament caricaturesca en la que haurem de girar la mirada en més d’una ocasió degut a les gràfiques imatges que se’ns mostraran. Això sí, ho farem plorant del riure.

 

 

8. Spirit Camera (Nintendo 3DS)

 

Aquest “spin-off” de la saga Project Zero (Fatal Frame) sorgida a Nintendo 3DS l’any 2012 té detractors/es i defensors/es a parts iguals, però el que és innegable és que explota les capacitats de la consola a un nivell que pocs jocs aconsegueixen mínimament fregar. El primer punt que el distingeix de la resta és que no el podrem jugar en format digital, ja que haurem d’utilitzar la càmera de la 3DS per tal de mirar les pàgines d’un llibre maleït (incorporat dins la caixa del joc) i així treure’ns de sobre de la maledicció que ens obliga a veure, viure i sentir (no sempre de forma amigable) els fantasmes que poblen el món. Amb una història de fons molt fosca, Spirit Camera ens obligarà a aixecar-nos del sofà i buscar els fantasmes del joc movent-nos per casa. Ideal per si voleu passar una nit terroríficament divertida. Atenció perquè si bé la pantalla de la consola us avisarà de que teniu un fantasma a prop, n’hi haurà d’altres que apareixeran per sorpresa i l’ensurt us l’endureu així de gratis. La sensació d’immersió dins de l’argument és fantàstica, gràcies a la tècnica del so “surround”.

 

 

9. Project Zero: Maiden of Black Water (Wii U)

 

Project Zero és una de les sagues més famoses de survival horror que hi ha a dia d’avui. Desenvolupada per Koei Tecmo, va arribar l’any 2015 al territori europeu una nova entrega de la saga, on utilitzaríem el Gamepad de Wii U a manera de càmera obscura, donant així una màxima profunditat al joc i fent-nos passar un neguit constant. En el joc controlem a tres personatges tots relacionats amb la muntanya Hikami, muntanya reconeguda en el joc per culpa dels suïcidis massius que hi havia, així com al fort lligam que hi ha entre el món mortal i el món espiritual. El primer dels personatges serà Yuri Kozukata, que comptarà amb una habilitat de poder portar del món de les ombres al nostre món a diferents persones; Ren Hojo, amic i company de Yuri, escriptor que cerca noves inspiracions pel seu llibre; I Miu Hanasaki, filla de Miku Hanasaki protagonista del primer Project Zero. Tots els protagonistes estaran entrelligats per salvar les ànimes dels no-morts. O no, vosaltres decidiu quin és el vostre final.

 

 

10. Outlast 1+2 (Nintendo Switch)


Finalitzem aquest top 10, amb Outlast, saga que actualment l’eShop de Nintendo Switch compta amb la primera i segona entrega, mentre que la companyia Limited Run Games ha apostat per treure una edició física limitada amb ambdues entregues. Però com que ens agrada la xocolata calenta que s’escampa pel revers del nostre pantaló un xerraré una mica d’Outlast 1. Outlast ens narra una aventura on controlarem en primera persona a un periodista que cerca respostes d’un hospital psiquiàtric abandonat, o això pensàvem, perquè al adentrar-nos veiem que el terror és palpable. L’equip mèdic es va dedicar a experimentar amb els seus pacients i aquests encara hi són, trastornats, i nosaltres com a periodistes voldrem esbrinar que està succeint, però… arribarem a treure’n alguna conclusió? O ens ficarem a la gola del llop per no sortir-ne mai més…?