Si em coneixeu una mica, sabreu que tinc cert rodatge en el món del videojoc. Per les meves mans han passat molts títols al llarg de la meva vida i n’hi ha uns quants que els tinc abillats a uns records molt dolços de quan era un nen petit i imberbe (encara que ara com ara ho segueixo sent). Avui us xerraré d’un dels jocs que van marcar la meva infància, Elevator Action. Us seré sincer, aquest joc abans de poder-lo tastar a la meva Game Boy el vaig tenir (i tinc) al meu Amstrad CPC (ja sabeu, els microordinadors que regnaven als 80). Mai oblidaré aquells gràfics monocroms amb verd fòsfor, però sobretot mai oblidaré aquells moments. Ens queixem molt actualment de què els nens juguen massa als mòbils, tauletes, ordinadors i/o fins i tot consoles, però jo als meus 4 anys ja començava a mostrar maneres. Tot i que vaig jugar amb 4 anys no el vaig gaudir fins als 6 anys en ple any 1991, quan van portejar el joc de Taito per Game Boy.

 

Pantalla d’Amstrad / Pantalla de NES / Pantalla de Gameboy

 

UN ESPIA QUE ATROTINA

 

Elevator Action és un joc d’acció que transcorre en un edifici i ens movem mitjançant elevadors (que intuïtiu, oi?). Cap allà la dècada dels 70 i 80, es van produir moltes pel·lícules d’espies (penseu que teníem un serial de pel·lícules de James Bond, veníem d’Italian Job, etc.), i això va repercutir en molts títols a la indústria dels videojocs, com ara Rolling Thunder, Spy Hunter, etc. Taito va voler dir la seva també mitjançant Elevator Action.

En el joc controlàvem a un noi de tupè ros i vestit vermell (intuïm el vestit pel color de les portades, no per la manca de colors en el joc), i aquest havia de descendir a través d’una tirolina per un edifici, havent d’aconseguir baixar totes les plantes dels pisos fins arribar al seu Ferrari (amb un Ferrari tot és millor). Per tal de baixar fins a la planta baixa haurem de sortejar els incomptables enemics i els seus trets. Entrarem a diferents apartaments (bé més aviat obrirem la porta i en sortirem immediatament) per aconseguir documents secrets que ens sumaran punts. Però no serà l’única manera de fer pujar la puntuació, ja que també podrem disparar als enemics, saltar sobre ells donant-los una puntada “kya!” i, sobretot, provocant-los una de les morts més doloroses: xafant-los mitjançant els elevadors.

Les mecàniques del joc a priori seran bastant pobres, però pobres no volen dir dolentes. I és que tot tindrà el seu què. El fet d’esquivar els atacs, disparar als enemics, esclafar-los i sobretot disparar a les llums per confondre als nostres enemics faran del joc més complex del que ens pensàvem. Tot i això, el seu nivell de dificultat anirà “in crescendo” i tot i així no és un joc tan fàcil com sembla. In facto té moments que el converteixen en un joc complex.

 

 

LA PITJOR PART DEL PASTÍS,  PELS OCCIDENTALS

 

Vull fer esmena sobretot en l’art del joc. El títol ha tingut diversos ports, i ha sigut editat a vàries regions, però els occidentals sempre o quasi sempre ens hem emportat la pitjor part. Les versions de Nintendo Entertainment System i Game Boy tant PAL com NTSC són “horror vacui” partint de la base de portades tan brutals com la il·lustració del títol per la Game Boy japonesa on representa a la perfecció tots els moments del videojoc. La portada del joc de Famicom on podem veure a tall d’il·lustració les mecàniques del joc (que també va ser la portada d’Amstrad, Spectrum i MSX a territori europeu) i la no menys meritòria portada de la Sega Mark III (Master System) on feia una rèplica de l’anime Lupin the Third. Segons sembla, aquí som o curts de gambals o no enteníem de l’art japonès, i havíem d’apostar per artistes occidentals que feien pitjors feines i, de vegades, brossa. A que sí, Phalanx?

 

La portada de Gameboy occidental en comparació de les que van rebre altres plataformes en diferents territoris.

 

NO SON NOMÉS CONVERSES D’ASCENSOR

 

Espero que hagueu pogut gaudir de les quatre pinzellades que us he atorgat del títol en qüestió. En resum, us he de dir que és un títol genial per gaudir en una consola portàtil i que jo espero amb ganes al fet que el distribueixin a l’eShop de Nintendo com a Arcade Archives (a la PlayStation Store ja hi és i no crec que triguin massa a confirmar-ho per Switch). No em despediré sense dir-vos que Taito va fer una segona part per a màquines arcade anomenada Elevator Action Returns, un títol més adult i que va ser publicat per a Sega Saturn (Magnanime Sega). Lamentablement, el títol no va sortir del japó i el seu preu ronda els 300€.