Molts i moltes dels/les que heu entrat i heu llegit el títol de la opinió segur que esteu pensant que estic boig, que últimament jugo molt al FIFA19 i que estic anant a comprar una Xbox One X. Res més lluny de la realitat, no és així en absolut. Us explico:

Amb la Nintendo 3DS, la nostra estimada “gran N” va dominar completament el mercat portàtil amb més de 80 milions d’unitats venudes. Fins hi tot, la PS Vita, que tècnicament és superior a la portàtil de Nintendo, ha estat completament eclipsada per la família de la 3DS i fins i tot, a dia d’avui, i amb la Switch al mercat, Nintendo encara segueix donant importància a la família de la “portàtil pura” i aquesta segueix tenint la seva pròpia implacable quota de mercat.

I si tantes avantatges té la portàtil, per què la 3DS és i ha estat un fracàs per Nintendo? Doncs bé, com el seu nom indica, la 3DS era una plataforma on la seva principal característica era la immersió del/la jugador/a mitjançant les imatges mostrades en la pantalla superior. El fet de tenir dues pantalles permitia que l’usuari/a pogués activar o desactivar les tres dimensions, podent jugar en 2D/3D, i aquest era un dels trets característics d’aquesta família. Fins hi tot amb Wii U la idea del “tabletomando” va ser creat amb la intenció de guanyar en qualitat d’immersió. A la vista està que l’objectiu, res més lluny de la realitat, els va quedar una mica ambiciós.

Nintendo fa molts anys que intenta millorar aquesta fórmula, i va ser al 1987 quan Nintendo va treure un accessori per jugar en tres dimensions a la Famicom System (ergo exclusiu de terres nipones). Amb només amb 6 jocs adaptats (Attack Animal Gakue, Cosmic Epsilon, Falsion, Famicom Grand Prix II: 3D Hot Rally, Highway Star i JJ: Tobidase Daisakusen Part II), va ser un desastre i això va provocar que no es fabriqués en altres territoris.

 

 

Els/les usuaris/es es queixaven de la incomoditat de l’aparell i de la irritació dels ulls dels/les jugadors/es després d’algunes hores de joc. Tot i així, a Nintendo li anaven molt bé les ventes de les seves consoles del moment (NES, SNES o Gameboy), però volien seguir insistint en com podien millorar la immersió visual i a nivell jugable. Així doncs, va ser durant el 1995 quan Nintendo va tornar a insistir amb el 3D i aparegué la Virtual Boy, la única consola de Nintendo de 32 bits. “Només” va vendre 770.000 unitats, i es van arribar a treure uns escassos 22 jocs exclusius per la consola (aquesta xifra, però, té “trampa”: la xifra total són 25 títols, però entre els exclusius de Japó que no es van arribar a vendre a Amèrica i viceversa, el ball de títols resulta difícil de plasmar).

 

 

Tot i el segon fracàs relacionat amb la immersió visual, Nintendo, a principis del 2000, ens va ensenyar un possible accessori que adaptava algun joc de la GameCube a les tres dimensions, com per exemple el Luigi’s Mansion, entre d’altres, però després del cost de fabricació i la situació de mercat, van preferir deixar-ho córrer. Si en voleu saber més coses, trobareu moltíssima informació respecte la tecnologia 3D de la Nintendo GameCube, aquí mateix, en un article dels companys de 3djuegos.

Finalment, Nintendo va crear la Wii enfocada en la immersió, però no amb la imatge, si no, com tots/es sabem, amb el moviment. A aquestes altures de la pel·lícula, no cal dir que la Wii va ser un èxit. La immersió en moviment havia encaixat, però Nintendo encara tenia l’espina clavada amb la imatge. I per art de màgia, la gran N es va treure de la butxaca la Nintendo 3DS, la primera consola que sortia al mercat on es podien reproduïr les 3D sense la necessitat de cap accessori, només amb els nostres ulls i gràcies a una tecnologia anomenada “barrera de paral·latge”. I quin va ser el seu resultat? Doncs una consola que va vendre més de 80M d’unitats, però que ningú volia per la seva tecnologia.

Així doncs, aquest va ser el fracàs de Nintendo amb la 3DS. La companyia encara no ha trobat la forma de millorar la immersió del jugador mitjançant la imatge, i fins hi tot jocs produïts per ells/es mateixos/es ja no disposen d’aquesta característica, i han tret els models de Nintendo 2DS per poder baixar el preu de la consola. S’ha deixat de banda la immersió 3D amb la Nintendo Switch? A simple vista, totes les senyals apunten a que sí, tot i que recordo que hi ha molts rumors i accessoris que diuen que Nintendo Switch està preparada per les tres dimensions.

 

 

Haurem d’esperar a les novetats i notícies,  i a la possible revisió de la consola pel 2019. Nintendo és un cul inquiet, i sabem que sempre busca la millora de la immersió per l’usuari. La immerció relacionada amb el moviment ho ha aconseguit; amb la que es desenvolupa mitjançant la vibració la estan desenvolupant; però amb la vista sembla ser que ha estat un fracàs. Així doncs, paciència. Tot arribarà.