Els problemes veïnals han existit al llarg de tota la  història de la humanitat –probablement també quan vivíem en coves- i han sigut la causa de conflictes i mals entesos que en el millor dels casos no passava del plató de El diario de Patricia. Veïns sorollosos, maleducats, bruts. D’altres també assassins. I tot acaba de la mateixa manera: la senyora Encarna declarant al davant dels micròfons d’Antena 3: “Siempre saludaba en el rellano”.

Doncs bé, TinyBuild ens porta a Switch després d’arribar per PC el Desembre del 2017, un Survival Horror que ens posa a la pell d’un personatge que té un vecinillo força estrany i que amaga algun secret a casa seva darrere una porta ben protegida. La nostra missió? Descobrir què és això que amaga.

 

 

MORIR D’ÈXIT

 

Hello Neighbor és el resultat d’una campanya fracassada de crowdfunding a través de la plataforma Kickstarter però que TinyBuid va veure suficientment interessant com per finançar-la i no deixar-la morir. Almenys no d’entrada. Hello Neighbor va tenir molt bona acollida dins el món Youtuber i això va donar-li l’impuls que necessitava. El joc es presentava envoltat d’una història misteriosa, amb incògnites sobre el veí, sobre qui érem nosaltres, sobre la casa…i com no podia ser d’una altra manera es van anar generant mil i una teories que encara van fer més gran el fenomen Hello Neighbor. Cada prova Alfa i Beta era molt esperada entre molts sectors de Youtubers amb renom i, malgrat les evidents mancances del joc que se suposava que s’explicaven pel fet de trobar-se en període de desenvolupament, quan finalment va ser llançat al mercat la realitat no va ser l’esperada.

 

Una bona base i una incògnita que es queda a mig gas per l’escassa intencionalitat de millora.

 

UNA FÒRMULA CONEGUDA PERÒ IGUAL D’ATRACTIVA

 

No tot està inventat però en aquest cas la fórmula és reciclada, però això no és un punt negatiu. La fórmula utilitzada en jocs com Un vecino infernal (en la que es posa de manifest els conflictes veïnals) o en pel·lícules com l’obra de Hitchcock La ventana Indiscreta, (amb un fantàstic James Stewart) segueix funcionant, però si no se li dóna l’acabat que es mereix pot acabar sent un fracàs agredolç. Però no donem més tombs i expliquem què ens presenta aquest joc i com.

Ens trobem en el menú inicial i la cosa pinta bé: la música ambiental és fantàstica i l’escena de fons és l’interior de la casa del veí, concretament a la zona de la porta misteriosa que haurem d’obrir per saber què hi amaga. De tant en tant veiem l’ombra del veí projectada a la paret. A la part esquerra de la pantalla hi trobem un menú que ens permet iniciar una partida, continuar-ne una ja començada o directament seleccionar l’acte que volem jugar. El joc consta de 3 actes més l’acte final que en un inici estaran bloquejats però a mesura que els anem superant els podrem seleccionar lliurement. Per últim tenim l’opció de configurar els controls, seleccionar un idioma diferent i, important, triar si el veí estarà en mode amistós o no. Aquest últim punt és important, ja que el comportament del veí canviarà d’un mode a un altre i per tant la dificultat del joc també variarà una mica.

Si iniciem una nova partida, la primera escena que se’ns presenta -després d’un petit temps de càrrega- és la d’un nen corrent carrer avall jugant amb una pilota i aquí ja podem notar que alguna cosa no acaba d’anar bé, ja que es produeix algun tiron en els gràfics. Per sort gairebé no passa més cops en el que queda de joc però no és una bona carta de presentació que això passi en l’escena inicial. Seguim. La pilota s’atura davant la casa del veí i és aleshores quan sentim uns sorolls que provenen de l’interior de la casa. El nen s’apropa a la finestra per veure què passa i és aleshores quan veiem per primer cop al veí. Zero diàlegs però l’objectiu és clar: obrir la porta i veure què està ocorrent dins aquelles “quatre parets”

 

Hello Neighbor gaudeix d’una originalitat en els puzles que queda truncada per la gran quantitat d’aspectes negatius.

 

COMENÇA L’AVENTURA. I ELS BUGS.

 

De sobte apareixem davant de la que suposem que és la nostra casa i que se situa just davant de la del misteriós veí. Podem interactuar amb gairebé tots els objectes i portar-ne a sobre un màxim de quatre. Potser trigarem una estona a entendre com durem a terme el nostre pla, ja que la casa no és petita i té moltes habitacions inaccessibles i molts puzles per resoldre. Un dels punts criticables és la falta de lògica d’aquests però un punt a favor és que podrem els podrem resoldre de diferents maneres i podrem deixar córrer lliure la nostra creativitat. A vegades fins i tot alguns dels bugs (aquests sí, molt constants) ens poden fer sortir volant i així accedir a zones de la casa que encara no són accessibles per manca d’objectes. En d’altres maleirem els bugs perquè ens faran impossible la simple tasca d’apilar caixes de cartró o directament ens faran desaparèixer un objecte que potser necessitàvem. Recordo en un moment del joc que per error vaig llençar contra una paret un objecte important i va desaparèixer. El vaig acabar trobant fora, davant la casa.

Trigarem més o menys a trobar la solució per seguir avançant però ho anirem fent mentre intentem que el veí no ens atrapi ni descobreixi que estem dins del jardí o la casa.  Les físiques del joc és un dels punts criticables, ja que això afecta directament a la jugabilitat i, per defecte, a la diversió. Un salt fàcil acaba sent impossible i un salt impossible acaba sent possible. Curiós. Com dèiem, la jugabilitat es veu afectada i fins que no ens acostumem al control, arribarem a desesperar. Al mig de la pantalla apareix un punt blanc que ens ajudarà a apuntar a allò amb què volem interactuar. Si hi podem interactuar perquè fer encaixar el punt a sobre l’objecte, al principi també serà una odissea i això és un problema si has de fer les coses ràpid per evitar que el veí t’enxampi.

 

Així se li queda la cara al nostre veí quan veu que les seves pertinences travessen les parets per “art de màgia”.

 

Però no tot és un desastre, ja que tot allò que hàgim fet no ho perdrem si el veí ens atrapa. Simplement apareixerem davant de casa altra cop però amb tots els objectes i avenços assolits. Quan el veí se n’adoni que estem dins la seva propietat farà una mena crit de sorpresa que ens alertarà i serà aleshores quan començarà a sonar una música que ens posarà en alta tensió.

Per cert, cada vegada que el veí ens atrapi hauran passat unes hores, per tant, podrem jugar de dia, al vespre, de nit o a la matinada. I aquest fet també influeix en les coses que podrem fer i en el comportament del veí. Cada vegada que comenci un nou acte visualitzarem una breu escena que ens contextualitzi. I la casa canviarà fent-se més gran i posant-nos més dificultats per acabar descobrint el perquè de tot plegat. La duració de cada acte i del còmput global del joc anirà en funció de la nostra perícia i per la nostra capacitat de resoldre els enigmes que ens anirem trobant; és difícil, doncs, dir una duració total objectiva. Si vau anar seguint les fases de prova que jugaven els youtubers pot ser que us resulti una mica més fàcil entendre la mecànica il·lògica dels puzles.

 

UNA HISTÒRIA OBERTA I ESTRANYA

 

La manca de diàlegs i el component abstracte dels elements de la història farà difícil poder donar una explicació que ens resulti completa, però aquest potser és un dels punts més interessants. A mesura que anem avançant en la història -i fins i tot un cop finalitzada- hi tindrà cabuda diferents explicacions i teories. Com sempre, algunes gaudireu d’aquest sistema i d’altres ho odiareu.

 

Us recomanem que no llegiu res sobre la història i, si no ho heu fet, no mireu les partides dels youtubers, ja que això us pot esbiaixar i aixafar la diversió del joc. Millor que deixeu fluïr la vostra imaginació al ritme del joc.