A vegades hi ha jocs que ens emocionen. Alguns aconsegueixen posar-nos a flor de pell allò que ens volien transmetre els desenvolupadors (siguem sincers/es: més d’un/a i de dos hem arribat a plorar per algun joc). Ens hem enrabietat per no aconseguir finalitzar-ne una part. També hi ha hagut aventures que ens han arrencat un somriure per moments o comentaris. Fins i tot hem arribat a passar por en certs moments. Doncs bé, oblideu totes aquestes emocions perquè aquests jocs no en són un exemple. I sí, us he de dir que no procedirem a analitzar un joc, si n0 tres! I és què les diferencies són tan mínimes que puntuar als tres individualment seria absurd i no s’entendria.

 

 

Pero què ******* és això?

 

Començarem per preguntar-nos: què és Pure / Electric Love? I realment és una pregunta complicada. No se ben bé si existeix un “forat” on col·locar aquest gènere. Potser es podria dir que formaria part de les visuals novel, d’aquestes de flirtejar al més pur estil Toki Toki Memorial, però realment és així?

Si em disculpeu vull tornar una mica enrere. Aquests jocs farà qüestió d’uns mesos van ser llançats a l’eShop japonesa, amb títols pels articles com “Pure / Electric Love ens portarà una actriu porno com a protagonista“. Doncs bé, ni podem dir que sigui una actriu porno, ni podrem dir que siguin les protagonistes. I és que les models seleccionades són reconegudes per les seves feines com a model de poca roba amb cert aire d’erotisme a revistes i DVD o BD a japó i el protagonista del joc “serem nosaltres”. Dit això la primera ensopegada ve quan veiem a l’eShop espanyola que el joc està en japonès. Il·lús de mi, pensava que serien les veus, però no… Sóc tant, tant il·lús…

 

No deixeu que la imatge us menteixi. Només tindreu tres converses a no ser que compreu els DLC.

 

Centrem-nos! És molt difícil però ho hem d’aconseguir. Cada Pure / Electric Love costa 3,99€ un preu assequible per la butxaca i fer el pensament per adquirir-lo. En realitat aquí tenim un parany dels grossos: aquest és el preu del joc, sí, però si el volem sencer haurem de pagar en total uns 12€ en total, perquè té dos DLC… meravellosos.

Ara procedirem a l’explicació dels jocs. En total ara mateix n’hi ha tres, What Do You Want amb Eri Kitami com a model, Look At My Eyes amb Moe Yamauchi, i el darrer de tots, Everyone Else! amb Ema Sakura. A l’iniciar el joc per primera vegada tindrem tres apartats davant la vista: Calling, Gallery i Mail. I us preguntareu… “Però no havies dit que estava 100% en japonès? Però si està en anglès!” Error companyes meves… Sabem que als japonesos els hi encanta mesclar l’idioma anglosaxó a les seves converses, i aquest n’és un cas. Efectivament, quan procedim a “fer calling” sona un ben aconseguit to de trucada i la senyoreta ens respondrà amb un molt bonic so fonètic, dient i expressant quelcom semblant a “Moshi, Moshi, Bang, Bang“.

 

Ni a Trucada Perduda de Takashi Miike ho pasarieu tant malament

 

El videojoc consisteix a escoltar a la noia xerrar i nosaltres respondre “sí” o “no” (en alguna ocasió disposarem d’una tercera opció i respondrem alguna cosa que desconec, ja que el meu coneixement en japonès és nul) i sí, ho dic entre cometes , perquè està escrit en japonès. Si us pregunteu si la conversa ve subtitulada al castellà, us diré, que no, i si també us pregunteu si està en anglès, també us contestaré que no. És a dir, el joc consta d’unes converses en japonès amb múltiples opcions que nosaltres anirem responem. Un cop acabem les converses, la model ens enviarà un mail escrit en japonès amb alguna paraula en anglès on ens enviarà unes fotos suggerents seves, que podrem veure a la galeria, on cada conversa tindrà les seves fotografies i un vídeo (amb una qualitat horrible).

 

Comença la sensació de pànic…

 

Nintendo: era realment necessari?

 

Si heu arribat fins aquí us haureu donat compte de què el joc no val ni per anar al contenidor orgànic. Tenim tres converses per escollir amb elles i… Sorpresa! Dues més a tall de DLC, a 4€ cadascuna. També us diré que completar les tres converses amb totes les contestacions completes no us costarà molt més de 2 hores. És a dir que si paguem els 12€ en total obtindrem 6 hores més de total avorriment! Enhorabona! Però la incògnita va més enllà. La meva pregunta és: Com Nintendo no ha tingut la vergonya almenys de subtitular-ho a l’anglès? Em resulta absurd que un joc totalment localitzat al mercat japonès arribi a occident sense haver sigut subtitulat almenys en anglès.

 

Aquest és el nostre regal per estar “Lost in Translation”

 

Banda sonora? Oh no, gràcies!

 

No existeix. No en té. L’únic que us puc comentar és que sona un mòbil i la model en qüestió xerrant amb una veu suggerent que ens indica que està flirtejant amb nosaltres. Per cert, s’ho han currat tant fins al punt de què el so de la veu de la model sona com si estigués al telèfon, Uau…!

Realment no hi ha molta més cosa a dir… Ah sí! Que és perfecte en mode portàtil. De fet aquest joc va sortir a part de Nintendo Switch també a Android. I és que emula perfectament el to de la trucada quan estem en portàtil, així com la veu. A vegades si tanquem els ulls ens podrem imaginar que estem tenint una conversa de debò… en japonès, clar està…! Us emplaço a que veieu els meus directes de Twitch. I també si voleu maleir-me podeu comentar aquí sota o a Twitter. Qualsevol contribució econòmica per aquesta basura serà de gran ajuda!
 

 
 

 

  • Les fotografies de les models, que tenen una qualitat bastant acceptable.
  • El to de la trucada. En algunes ocasions sona bastant real.

 

 

  • Tot, en general. No hi ha aspecte que se salvi.