L’estiu del 2016 va estar marcat per l’arribada de Pokémon Go. A casa nostra va arribar el 15 de Juliol i com va passar en la resta del món va esdevenir en bogeria col·lectiva. Recordo anar pel carrer i veure gent mirant fixament la pantalla del seu mòbil però d’una manera diferent de com ho faria amb el whatsapp. Creuàvem mirades i sabíem que l’altre també estava jugant.

El més remarcable dels primers dies va ser les constants dificultats per accedir al joc, els servidors estaven saturats; l’èxit va superar les expectatives de Niantic. Arribaven les primeres crítiques a Niantic però en relativament poc temps les coses es van estabilitzar. El boom va durar poc més d’un mes i a poc a poc el joc va anar perdent més i més seguidors. La principal causa de la desinflada es va atribuir a la manca d’actualitzacions que incorporessin més novetats i milloressin l’experiència dels jugadors i jugadores.

El primer esdeveniment va arribar per Halloween però ja era molt tard, la gent no es conformava i les queixes sobre la tardança en l’arribada de la segona generació que no arribaria al joc fins al Febrer del 2017. Però hi havia més queixes: “ja tenim segona generació però encara no sabem res dels llegendaris de la primera“. I ens hauríem d’esperar fins a l’època del primer aniversari del joc per poder participar en les incursions que d’alguna manera ja s’anunciava en el tràiler inicial del joc. Aquesta seria l’única manera d’aconseguir els llegendaris i, per fi, poder col·laborar entre jugadors per un objectiu comú. L’últim fracàs de Niantic succeiria el Juliol de 2017 amb el fracàs absolut del Pokemon Go Fest de Chicago, una taca difícil d’esborrar i que deixava ferit de mort el joc i la companyia Niantic.

 

 

Però a poc a poc les coses van anar millorant, van anar afegint esdeveniments (avui dia, mensuals), recompenses i noves funcionalitats. Per desgràcia tot això va arribar tard i un alt percentatge de jugadors ja s’havia quedat pel camí.

Avui dia sembla que Niantic ha sabut capgirar la situació i cada vegada hi ha menys gent que deixa anar la frase: “però encara hi ha algú que segueixi jugant a això?”. Els esdeveniments, la incorporació de missions, de recompenses que permetien aconseguir llegendaris a aquells jugadors i jugadores que per viure en un poble (això implica menys gimnasos, menys pokeparades i menys jugadors) o per no tenir amb qui jugar no podien completar la seva pokédex. Es va modificar el sistema d’accés als gimnasos, es va incorporar la tercera generació –ja anem de camí a la quarta- i ja va anar caient tot: incursions de mewtwo, missions especials per aconseguir el pokémon singular Mew i ara, fa ben poc, la incorporació de les amistats en el joc amb les que tenim l’opció d’enviar-nos regals i realitzar intercanvis. Pokémon Go segueix mantenint-se com un dels jocs de mòbil amb més èxit i amb més ingressos. Dos anys després, alguns dels redactors de Nintenhype seguim gaudint d’aquest gran joc però quina opinió en tenim?

 

L’opinió d’en Tyler

 

El primer pokémon que vaig capturar va ser un Doduo i vaig flipar molt. Tota la vida havia jugat a Pokémon i ara ho podia fer pel carrer. Probablement sóc fàcilment impresionable però ja des d’un inici la idea em va semblar fascinant. He d’admetre que Niantic ha comès molts errors sobretot en el primer any de vida del joc però considero que va saber capgirar la situació sobretot amb la incorporació de les incursions que, per mi, són un dels punts més atractius del joc. Actualment crec que el joc té suficients coses per passar-ho bé tant sol com en companyia i molt m’haurien de convèncer aquells i aquelles que demanen a crits els combats cara a cara amb altres usuaris, que cal incorporar aquest mode de joc.

M’explico: el sistema de combat és molt diferent del del Pokémon clàssic i en aquest sentit crec que es pretén dotar al joc d’una funcionalitat que té poc encaix en el sistema que presenta Pokémon Go. Crec que els combats entre usuaris es reduiria a clicar a la pantalla i a arrossegar el dit per esquivar els atacs i el màxim d’estratègia, seria veure quina combinació d’atacs podria ser més sorprenent i diferent. A més, triar Pokémon útils per poder combatre es redueix als que tenen un PC (punts de combat) acceptable i, ara per ara, tampoc són molts.

Potser Niantic ens sorprèn amb alguna ocurrència si finalment inclou aquest mode de joc, qui sap. Pokémon Go és un gran joc que ens treu el cul del sofà a petits i a grans i n’estic segur que ho seguirà fent durant molt temps!

 

 

L’opinió d’en Mironet

 

Com hem dit, Pokémon Go va sortir el 6 de Juliol i jo, com us podeu imaginar, tenia molt de hype. Recordo que als companys de feina els hi deia que seria el millor mestre Pokémon i que deixaria de jugar a les consoles per jugar al Pokémon Go. Aquell dia va arribar, i la il·lusió que tenia per aquell videojoc va caure en picat: caigudes de servidors, problemes per entrar, consum de bateria, el sistema de com buscar els Pokémon i, per acabar-ho d’arreglar, jo vivia a un poble on no hi havia CAP Poképarada. Així doncs, el meu objectiu d’arribar a ser el millor entrenador es feia difícil, però tot i així no vaig defallir: vaig canviar la ruta del cotxe per anar a la feina, ja que a l’habitual no hi havia Poképarades, i a la nova sí (no faig broma).

Uns mesos després em vaig canviar de pis (us ho juro, no pel joc) i al meu actual poble fins i tot he sortit a fer “Raids” amb amics o desconeguts. Pokémon Go, actualment, és el millor joc de mòbil i és el que fa que jo a dia d’avui hagi pogut deixar la 3DS a casa. No la necessito, Pokémon Go em distreu. Tot i així, penso que és un joc que li queda molt per recórrer: combats entre entrenadors, facilitats en intercanvis… On està el tema del competitiu, per exemple? Si fessin el Pokemon VGC amb el mòbil, explotaria el món. Tot i això, sí, he sortit un Dissabte a les 23:00 de la nit amb pijama per “fer rodar” una Poképarada per fer la diària. És un joc que et fa voler ser un dels millors, sense cap mena de dubte. Tinc moltes ganes de veure com interactua amb Pokémon Let’s Go i finalment sí, em compraré la Pokéball Plus.

 

 

L’opinió d’en Furank

 

Vaig arribar a Pokémon Go uns 6 mesos després del seu llançament oficial i he de confessar que des d’aleshores no hi ha hagut dia que no hi fes una ullada. Sempre hi ha setmanes o mesos més o menys dolents, sobretot si com li va passar al Mironet es viu en una zona amb una escassetat de Poképarades / Gimnassos / Pokémon / Gent important. Suposo que algú que visqui en alguna metròpoli o zona bastant poblada el gaudirà molt més que algú que, per exemple, li sigui impossible obtenir els Pokémon Llegendaris de les “raid” degut a la falta de persones amb les que realitzar dita incursió. Personalment, però, com a fan incondicional i fins a l’infinit de la saga Pokémon, sempre he intentat trobar-li la cara positiva a aquesta aplicació tot i els aspectes negatius que li impossibiliten ser “EL JOC” per a mòbils en tot el seu esplendor…i el trencament absolut en quan a jugabilitat respecte els jocs originals.

Poc a poc, les noves incorporacions (les missions diàries, les missions singulars, els Pokémon shiny, els dies de la Comunitat,..) estan donant una mica més d’importància als/les jugadors/es en solitari, cosa que trobo crucial per mantenir la bona salut del joc. El principal problema és que amb un element d’aquestes característiques les novetats es queden ràpidament desfasades. L’exemple més clar és el nou sistema d’amistats entre jugadors/es. Quants/es de vosaltres rebíeu regals diaris de les persones que teniu agregades? Quants en rebeu ara? I igual amb el nou sistema de gimnassos (continuo preferint l’antic: era un autèntic repte a l’altura dels/les entrenadors/es Pokémon). Són petites coses però que a terme mig acaben per avorrir. Falten moltes peces per connectar i que els mecanismes funcionin correctament (què és això de que no pugui calcular com de bo és un Pokémon sense aplicacions externes?), però no tinc cap mena de dubte en que Niantic sabrà trobar solucions adequades…mentre en destrossa d’altres que li anaven a la perfecció. Com a intent de caçador de shinys del Team Mystic de nivell 33 (sincerament, és el motiu número 1 pel qual obro l’aplicació cada dia), us recomano que us deixeu captar per Pokémon Go i us endinseu dins dels seus mons realísticament virtuals.

 

 

L’opinió de l’Ariarlet

 

Feia temps que l’esperava. Era el moment, ja era oficial: Pokémon Go havia arribat al nostre territori, i a la feina estàvem tots baixant l’app. Recordo que tots vam elegir el mateix color. Havíem fet pinya: el joc els havia unit tant que fins i tot el nostre cap ens avisava de avistaments de Charizard.

La meva infantesa tornava per uns mesos, però per desgràcia poc a poc aquesta emoció anava menguant. Encara que portava més de 120 captures estava molt cansada d’haver de “patejar-me” gairebé tota Catalunya per poder trobar Pokémon diferents, ja que a la meva zona només n’hi havia de tipus planta i “Doduos”. El sistema de gimmnasos em semblava absurd, la majoria de gent que havia fet trampes tenia Pokémon que eren pràcticament invencibles.

Així que poc a poc vaig deixar de jugar fins finalment desinstal·lar l’aplicació fins que un dia, gràcies a la comunitat de NTH, vaig tornar a jugar. Aquesta tornada, després d’un any i mig, ha estat i segueix sent molt sorprenent. Tots aquells punts dolents, els quals van fer que deixés de jugar, han estat millorats i han incorporat novetats que fan que, en conjunt, l’experiència de Pokémon Go torni a ser divertida. Espero que poc a poc segueixin millorant la aplicació per a que no es torni monòtona i avorrida.

 

 

Fins aquí la primera part d’aquesta opinió sobre Pokémon Go. A la segona i última entrega donarem veu a gent que no està a la comunitat però que ens han volgut donar un cop de mà per tal d’oferir-vos el seu punt de vista respecte aquesta aplicació que, sense cap mena de dubte, va causar, causa i continuarà causant un “boom” social.