PART 1: El pirateig en jocs de la Game Boy

 

A hores d’ara no és necessari explicar què és el pirateig: tots sabem què implica i qui més qui menys l’ha practicat. El pirateig ha existit sempre, però de la mateixa manera que les consoles i els videojocs han anat evolucionant, també ho han fet els mètodes de pirateig. Per alguna raó el món retro és atractiu de mena i, en aquest cas, també. Això sí, el pirateig, si està ben fet, és pràcticament una còpia exacta de l’original. Pràcticament. Si seguiu llegint, qui sap, en acabar potser descobriu que teniu algun joc no original. A mi em va passar. Mai més he tornat a ser el mateix.

 

Com detectar si el nostre cartutx de Game Boy és pirata?

 

La Game Boy va ser la primera consola de la família Game Boy. Més tard arribaria la Game Boy Color i finalment l’advance. Si voleu conèixer algunes curiositats d’aquesta portàtil, podeu visitar el nostre article en el qual parlàvem sobre la consola i alguns dels seus gadgets. Aquesta família de consoles va néixer l’any 1989 i l’estètica inicial dels seus cartutxos era aquesta:

 

 

Pas per pas: com detectar si el cartutx és pirata?

 

Si tenim la capsa i el manual d’instruccions, la qualitat de la impressió pot ser un primer indicatiu per saber si el joc és pirata o no. Però si no disposem de dits elements, fixem-nos en el cartutx:

 

 

1. Si hi ha aquesta inscripció amb aquesta mida de lletres, és un bon indicatiu: Nintendo GAME BOY TM.

2. L’etiqueta ha de tenir números gravats. Aquesta és un altre senyal d’autenticitat.

3. El logo d’autenticitat de Nintendo tampoc pot faltar.

4. Aquest cercle s’ha de trobar en tots els cartutxos originals. En algunes còpies la mida quasi no varia així que és difícil guiar-se per aquest tret.

5. El cargol ha de ser l’exclusiu que utilitzava Nintendo que s’ha de descargolar amb un tornavís anomenat Gamebit.

 

Fins aquí tot sembla ser correcte. L’últim pas que no accepta discussió és l’obertura del cartutx. Depenent de què ens trobem a dins podrem afirmar definitivament si es tracta d’un joc original o d’una còpia. Com podem apreciar, en la següent imatge els dos cartutxos semblen idèntics. Però només un d’ells és original. Si els obrim, descobrirem el secret: veieu això negre? Això indica que el cartutx és fals. Ara bé, la resta és indiscutible: sembla un joc original.

 

 

En alguns casos no hi ha dubte de la falsedat del joc. Com podeu comprovar en la següent imatge no compleix cap dels requisits que hem comentat anteriorment. Ni per davant, ni per darrere. Però sense fixar-nos en aquests detalls, només en agafar-lo es nota que el pes és molt menor i aquest també ens indica que és una còpia pirata.

 

 

Com podeu apreciar, també, el circuit interior del joc d’en Doraemon és molt diferent. Això sí, funciona de debò!

 

 

Per si queda algun dubte, les capses en què figuren una gran quantitat de jocs i la qualitat de la impressió de les capses és qüestionable, també són còpies falses.

 

 

Ara bé, és innegable que el retro té un encant especial i, a vegades, fins i tot les còpies eren especials i fantàstiques. En aquest cas el cartutx conté sis jocs; per seleccionar el que vulguem només haurem de moure la peça negra fins fer-la encaixar en un dels sis forats. Curiós, oi?

 

 

Més tard, amb l’aparició de la Game Boy Color l’any 1998, l’estètica d’alguns cartutxos va canviar. Que els cartutxos fossin transparents va ser una manera d’evitar el pirateig ja que es podia veure el circuit interior i el seu contingut.

 

 

Com veieu el pirateig no és tan fàcil com sembla i en algunes ocasions s’aconsegueix fer còpies que són gairebé idèntiques als dels jocs originals. Si no coneixíeu algunes d’aquestes curiositats ja podeu córrer a comprovar els vostres cartutxos, perquè potser us emporteu alguna decepció o potser descobriu que sou posseïdors d’un tresor de Nintendo! Recordeu, per cert, que aquesta serà la primera part del camí al descobriment absolut de totes les formes de pirateig que hi ha hagut al llarg dels anys a les plataformes de Nintendo!