Icey es un joc desenvolupat per l’estudi xinès FantaBlade Network i distribuït per X.D. Network Inc. , i a més és un títol nominat als The Game Awards pel millor joc xinès. Encara que ens arribi ara pels usuaris de Nintendo Switch, va ser llançat el dia 17 de novembre del 2016 i distribuït per a plataformes com PC, PlayStation 4, Xbox One, i va arribar el dia 31 de maig per a Switch.

Icey es un joc arcade d’scroll lateral en 2-D típic dels 16-bits. Els usuaris de Mega Drive (Master System, Amiga, Turbograf CD…) vam poder gaudir d’un videojoc de Capcom que va ser portejat de la seva maquina arcade, Strider, Sant i senya de la casa Capcom on trobavem a un personatge carismàtic i on els ninjes i els cíborgs s’ajuntaven per fer un joc rodó. Icey és una bona rèplica contemporània del joc anteriorment comentat que revifa un estil que teníem quasi oblidat.

 

 

Una historia tòpica, però no

 

En aquest periple d’aventures controlarem a Icey, una noia armada amb una espasa que lluitarà contra tot tipus de robots i cíborgs per poder acabar amb el Caos provocat per en Judes. La història intrínseca del joc va més enllà: Icey haurà de descobrir l’autèntica realitat que l’envolta. Per tal de descobrir-la ens trobarem amb un dilema: una veu en off que ens guiarà durant tota l’aventura del joc, però la pregunta és… hem de ser fatalistes i deixar-nos guiar per aquest narrador? O seria millor anar en contra d’aquesta veu?

 

Serem nosaltres els que dictem el nostre destí

 

El joc voldrà trencar la 4ª barrera en tot moment, i ens voldrà fer protagonistes dels descobriments i del patiment de Icey. Al cap d’una estona jugant, descobrirem que estem entrant en un bucle espai-temporal, com si dins el joc hi existís un codi font que s’auto-escriu a mesura que anem completant l’historial, a l’igual com succeeix amb els bugs, per posar un exemple. Una manera més d’atraure el/la jugador/a i fer-lo sentir part d’aquest món.

 

Un estil artístic que no te res que envejar als jocs amb més pressupost.

 

Tornem als 16 bits però amb la força d’avui en dia

 

Icey és aire fresc per jocs amb mecàniques clàssiques però amb un replantejament molt més original. Si us agraden els jocs d’scroll lateral, aquest no us decebrà pas, ja que és un títol que ens recordarà a jocs com Run Saber de SNES o el mític Strider de Capcom, i tot això embolicat amb un estil narratiu semblant al premiat Stanley Parable, que encandilarà al públic més conservador i també al més nou.

El disseny de nivells és una mostra de com han volgut fer del joc un replantejament dels clàssics sense arribar a un estil metroidvania on no haurem de aconseguir noves millores, perquè el joc ens convidarà a tornar enrere per així poder aconseguir desbloquejar els diferents finals, desembocar en noves rutes o senzillament aconseguir més diners per poder comprar millores i nous atacs.

Si, és veritat que la música no és memorable, però acompanya perfectament a l’història, sent una música bastant tranquil·la que dóna més peu a voler escoltar al narrador i el que (no) té a dir sobre el que estem fent. Encara així podrem dir que resulta encisadora i que sap acompanyar al joc mentre transcorre l’aventura.

 

Com podeu veure, l’estil de combat es molt semblant al de l’abans esmentat Strider.

 

 

Curt però amb molt que donar a entendre


Som realistes, i s’ha de dir que Icey és un joc curt. Segurament si tirem pel dret i el volem acabar ràpidament en 2 hores ho podríem aconseguir, mentre que, per altra banda, si volem ser completistes podem arribar a les quasi 5 hores de joc. Els diferents finals, camins, bosses, millores, etc. allargaran la vida del títol en quasi 3 hores de més.

Per acabar, des de la redacció de Nintenhype volem donar les gràcies a l’estudi i al publisher, que ens han facilitat la clau per poder descarregar el videojoc i crear aquest anàlisi sobre Icey, un joc no massa conegut però molt interessant i al qual val la pena donar-li una oportunitat de ser gaudit!

 
 


 

  • La presa de decisions comportarà diversos finals del joc.
  • Els diferents finals són interessants i inviten a la rejugabilitat.
  • El disseny del joc no passarà desapercebut, artísticament és bastant potent.

 


 

  • La història principal es queda bastant curta.
  • En certs moments la dificultat s’elevarà de cop.
  • Sovint tindrem la sensació de caure en la repetició.