L’actual generació de consoles gaudeix d’una quantitat més que suficient de jocs “indie” relacionats amb la supervivència. Com a exponents del gènere, tindríem Don’t Starve, The Flame in the Flood, Hello Neighbor, Little Nightmares…Cadascun d’ells disposa d’una jugabilitat i una essència pròpies que els distingeixen de la resta. Intentant fer la competència de mode assequible a aquestes grans aventures, fa relativament poc va sortir per a totes les plataformes el títol anomenat Lost Sea, de la companyia eastasiasoft. Pot plantar cara als “grans” del sector, dins la modèstia que salta a la vista que disposa? Descobrim-ho.

 

 

Això de la història com dieu funcionava?

 

El tema és que d’història, en té més aviat poca, per no dir inexistent. Al més pur estil “Lost”, el/la protagonista (que seleccionarem d’una llista abans d’iniciar l’aventura en si) es troba en un avió rumb a un destí desconegut i aquest, inesperadament, s’acaba estavellant al Triangle de les Bermudes, amb la seva “ja clàssica” pèrdua de memòria un cop el senyor/a en qüestió es desperta de cop tombat/da a la platja. Un cop explicats els conceptes bàsics de com funciona tot plegat (que us especificaré tot seguit), el nostre personatge s’anirà trobant amb altres supervivents de la catàstrofe (tot i que per ser un avió amb places limitades, de persones n’hi ha de forma indefinida…) i junts hauran d’anar explorant les diferents illes que conformen aquesta misteriosa zona per intentar escapar d’aquest malson.

La veritat és que podria haver donat una mica més de si, el tema narratiu. Es troba molt a faltar un rerefons més profund o, al menys, amb una mica més de treball imaginatiu al darrere, sobretot al tractar-se d’un títol d’aquestes característiques i que, tenint en compte els aspectes que vindran més endavant, la profunditat de la història hagués pogut ser l’aspecte que hagués salvat Lost Sea de perdre’s en l’oblit dels jugadors i jugadores.

 

Indiferència audiovisual

 

Ja sabeu que un servidor acostuma a parlar primer de la jugabilitat abans que el tema gràfic i auditiu, però tal i com ocorre amb la història en si, aquest apartat tampoc destaca especialment. Els gràfics són de pur “cel shading”, i tot el conjunt gaudeix d’un estil 3D bastant aconseguit. El problema és que tots els elements interactius o que es mouen tenen un “downgrade” bastant exagerat, i l’únic que realment es veu mitjanament bé són les estructures ambientals o, per a que ens entenguem, “les de fer bonic”. Aquestes característiques, juntament amb un contrast de colors massa forts i amb una inexistència total de degradats (això sí, les ombres mereixen un aprovat, al menys), em provoquen un cansament visual notable que al menys de forma personal fan que no em cridi gens l’atenció.

Igualment ocorre amb la música i els efectes de so. Sí que es veritat que cada element, personatge o ésser té els seus propis efectes, però són dos o tres i es limiten a sons “guturals” poc atractius. La música no va més enllà: una melodia orquestral que es va repetint en bucle a mesura que es va acabant, si bé cada zona (ara hi arribem, no us preocupeu) en té una de diferent. Elements auditius escassos i massa limitats.

 

Què “mitjanament ben fets” estan els elements ambientals i quina plastilina movible més graciosa pobla els escenaris. No vull dir que el conjunt arriba al nivell d’esperpèntic però poc li falta.

 

 

Profunditat jugable realment funcional

 

El tema és que, tot i aquestes carències, vindria a ser un The Flame in the Flood sense totes les opcions de supervivència pura: sistema de “perma-mort”, exploració per illes, impossibilitat de tornar enrere, enfrontaments contra enemics “al mateix nivell”,… i un llarg etcètera. I tal com considero que em seria impossible intentar especificar totes les opcions de les que disposa el títol anteriorment comentat degut a la complexitat i l’habilitat que s’ha de tenir de cara a arribar al final de l’aventura, he de reconèixer que Lost Sea ha captat l’essència d’aquesta categoria de joc i l’ha mesclat perfectament amb l’exploració i els puzles, convertint-se en un joc amb una jugabilitat senzilla però complexa a la vegada, anant “al gra” d’una forma efectiva i directa.

L’aventura es presenta gairebé com un “joc de taula” en el que cada “casella” és una illa de la zona (tindrem disponibles zones molt diferents: jungla, desert,…) i la casella final és un enfrontament contra un enemic final, que haurem de derrotar si volem superar la zona (quelcom sense massa sentit tenint en compte que la finalitat d’aquests “poderosos” éssers és destruir-nos perquè sí). Dins de cada illa, l’objectiu serà trobar, a base de senzills puzles, unes plaques d’or molt antigues que s’utilitzaran com si fossin el “dau” que ens transportarà a la següent illa. Per exemple: si trobem una placa, doncs avançarem fins a l’illa següent; si en trobem dues, dues illes; i així successivament. A no ser que “caiguem” sobre una illa especial, el nombre de plaques que podem trobar per territori està limitat entre 3 i 4 unitats. I així, fins arribar al final.

 

Cada illa anirà marcada per una dificultat, expressada en nombre de ganivets darrere una calavera. A més ganivets, més difícil serà superar dita illa…però major serà la recompensa.

 

El personatge a controlar (especifico que, tot i que a l’iniciar l’aventura en tindreu disponibles més de 10 de diferents per triar, no tenen diferències entre ells/es més que el propi aspecte estètic) tindrà uns controls molt bàsics però suficients per superar cada obstacle. Disposarem d’un matxet, un mapa, l’habilitat de córrer i la disposició d’utilitzar diversos elements situats dins de cofres, que trobarem poc o molt amagats pel mapa. Els humans que anirem trobant durant el desenvolupament de l’aventura també tindran habilitats, que complementaran les del/la protagonista, com ara construir ponts, obrir cofres tancats amb clau, reviure personatges…i funcionaran amb un “sistema de reclutament”: com que només podrem reclutar 3 personatges, haurem de seleccionar els que desitgem segons les nostres necessitats. Tranquils/es: és molt intuïtiu.

I, com a conclusió, però no menys important, arribem a l’apartat de les millores. Tot i estar perduts/des enmig del Triangle de les Bermudes, hi haurà un bon home que ens voldrà vendre habilitats o potenciadors nous amb les monedes i les restes dels enemics que anirem derrotant. Mentre que amb els diners pròpiament dits comprarem millores pel propi personatge (tenir més vida, poder córrer més estona,…), amb les restes dels enemics comprarem millores pel vaixell (tenir la possibilitat de marcar totes les plaques de cop al mapa, traçar rutes alternatives cap a aquestes de forma automàtica,…). A més a més, per allargar una mica la vida del joc, disposarem de col·leccionables massa ben amagats per les diferents zones que us costarà suor i llàgrimes trobar-los tots.

Per acabar, com sempre, us deixo amb un “gameplay” de la primera mitja hora del joc on podreu veure resumides totes aquestes característiques i comprovar si us interessa adquirir-lo: