El passat dia 6 de Març d’aquest any 2018 ens arribava a la Eshop un nou títol per a Nintendo Switch. Un títol d’una saga podriem dir bastant veterana en el sector, tot i que no ha tingut gaires entregues, com és la saga Fear Effect.
Parlar de Fear Effect és recordar l’època de les consoles de 32 bits, i més concretament, de la Sony Playstation. Aquesta saga va tenir 2 entregues a la consola de Sony: Fear Effect i Fear Effect 2 Retro Helix (una preqüela del primer Fear Effect). Després va haver-hi algun intent de fer un tercer Fear Effect a PS2, fins i tot en van mostrar un trailer, però el projecte es va parar i finalment es va cancel·lar. I no es fins ara que la gent de Sushee no han fet ressucitar la saga de Fear Effect amb el títol que ens ocupa aquest anàlisi del títol: Fear Effect Sedna, finançat al seu moment per Kickstarter.
Fear Effect Sedna ens torna a posar a la pell de Hana, Rain, Deke I Glas, personatges ja clàssics de la saga i amb la novetat d’un personatge nou, l’Axel, a part d’alguna nova inclusió que no anomenarem per no fer “spoilers”. En una trama que suposa un “spin off” dins de la trama principal de Fear Effect, cadascún d’ells disposa de les seves habilitats particulars i que haurem de saber utilitzar per poder avançar.
En aquest títol Hana i companyia hauràn d’investigar tot el misteri sobre una tauleta mitològica amb el nom de Sedna. Pel mig descobrirem que l’ambaixador Xinès a França podria estar-hi implicat, per això s’uneix l’Axel amb nosaltres després d’un incident al principi del joc. Fets sobrenaturals que anirem veient i diversos experiments complementaràn la trama del joc.
Després de parlar una mica per sobre de la història del joc, anem a parlar una mica davant quin tipus de joc ens trobarem. Fear Effect Sedna és un joc amb vista isomètrica amb mapes tancats i reduïts, en el qual haurem de passar diferents situacions des de passar d’incògnit (estil Metal Gear Solid), resoldre puzles, i un llarg etcètera. Aquestes situacions es reprodueixen en cada un dels mapes de la campanya, les seccions estan ben compensades, però sobretot dins dels tres tipus de seccions les que més destaquen serien les parts de puzzles. Aquests estan molt ben aconseguits i integrats dins la trama, i requeriran del nostre enginy i investigació pels mapejats per tal de poder-los solucionar.
A part de tot això també hi ha uns Tótems amagats que haurem d’anar recollint, a mode de col·leccionables, que ens permetràn desbloquejar nous objectes per la Galeria i allargaran la vida del títol, a part de disposar de dos finals diferents per l’aventura que acaben de completar l’experiència.
Gràficament el títol compleix, sense ser un portent visual. Ens trobem amb uns mapes bastant ben detallats i variats que compleixen amb nota aquest aspecte. Això si, són mapes més aviat reduïts. Els “sprites” dels personatges són més aviats petits, però això si, aconsegueixen distingir-se entre els diferents components del grup. Pel que fa els enemics ens trobem amb el mateix problema: són “sprites” petits i amb poca varietat. Per tant ens trobem amb un títol correcte, però bastant millorable, en aquest sentit. Destaquen especialment les escenes de vídeo, que tenen un bon nivell.
El so és un apartat bastant millorable, perquè la banda sonora en els mapes acompanya i no hi ha cap tema que destaqui més que pel simple fet d’acompanyar. Pel tema dels SFX, és bastant pobre: totes les armes sonen practicament igual, i hi ha pocs efectes “extra”, la veritat. Les veus son amb anglès y no tenen un mal nivell, tot i que podrien ser millorables amb la interpretació.
Pel que fa a la jugabilitat ens trobem davant un títol que combina 2 tipus de jugabilitat: la de temps actiu i l’alternativa, que es per jugar de manera tàctica. La de temps actiu seria la manera de jugar normal, en el qual avances amb el joystick esquerre, i presionant el mateix joycon ens podem ajupir i entrar en mode incògnit; on també tens el botó “b” per poder esquivar rodolant; el botó “A”per activar les portes, agafar objectes, etc; el botó R per disparar; i botó “Y” per activar les farmacioles. Tot això a la mà dreta. A l’esquerra, els botons que farien la funció de creueta analògica serveixen per activar les diferents habilitats del personatge, quelcom que realment no m’ha sigut gaire còmode i, a més a més, de vegades fallava. El botó “L” s’utilitza per canviar de control de personatge. I si presionem el botó “-” activem el mode de joc tàctic, que personalment no he fet servir, ja que vaig trobar que era una mica caos i era millorable.
L’aventura es curteta i amb unes 7 horetes pots tenir el joc completat amb els 2 finals que té vistos. També cal dir que el joc està completament en anglès i, sobretot, en les cinemàtiques els textos salten a bastanta velocitat i et pots perdre algun detall de l’història si no estàs molt pendent del joc.