El passat 31 de maig aterrava a Switch i resta de plataformes un auto-proclamat “survival fantasy RPG“. De la mà de l’estudi anglès independent Solar Sail i produït per Curve Digital, ens arriba un Indie amb una carta de presentació a priori prometedora: Gràfics “fets a mà”, narrativa potent, barreja de gèneres i món obert són els pilars sobre els quals s’estableix Smoke and Sacrifice. Compleix amb les expectatives? A continuació us en detallo la meva opinió personal. Espero que us ajudi!

 

 

HISTÒRIA

 

En l’article de primeres impressions ja vam comentar el rerefons que ens espera en posar-nos sota la pell de Sachi, la nostra protagonista. És una història amb tots els elements per a fer-la potent: un homenatge a l’amor matern a mode de conte dels de “bons i dolents”, dins un món de fantasia desolat i en mans d’uns pocs privilegiats que exprimeixen els supervivents mentre acaparen recursos per a benefici propi. És una excusa perfecta per endinsar-nos dins un món d’aventures, misteris i sentiments enfrontats, on identificar-nos plenament amb la protagonista i tot allò que li passa a mida que descobreix la veritat amagada sota el temple mentre intenta retrobar-se amb el seu fill a la desesperada.

Sorprèn que no s’hagi treballat més en aquest aspecte, donat el seu potencial. Ben aviat ens trobarem que, fora d’una breu i molt resumida introducció en començar el joc i alguns moments específics durant el joc, no hi ha un fons narratiu o línia argumental elaborats. La història hi és, però es troben a faltar personatges ben definits, diàlegs més treballats i unes quantes cut-scenes en moments clau de la partida per donar-li una millor sortida a aquest tema. Sense necessitat de cinemàtiques espectaculars o guions de cinema, unes simples explicacions, imatges, missions secundàries especials o converses ben posades li haurien donat un toc sublim a la trama, d’aquelles que poden arribar a fer plorar. Malauradament no hi són o escassegen, i malgrat no ser cap inconvenient de cara a disfrutar de l’aventura tal i com se’ns presenta, no puc deixar de pensar que ha estat potser l’aspecte més desaprofitat d’aquest títol.

 

La Sachi fent la seva ofrena a l’Arbre Solar, en una de les escasses cut-scenes del joc.

 

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

 

També us vaig avançar que ens trobem davant d’un Don’t Starve vitaminat. La premisa general funciona de meravella: No hi ha un arbre de progressió del personatge com a tal, però sí ens trobem que, si volem avançar dins l’aventura, hem d’aturar-nos a planificar, recol·lectar els recursos que ens calen i craftejar de valent.

El sistema de crafting, sense tenir res massa innovador o remarcable, fa la seva feina: Per a construir objectes i consumibles necessitem combinar materials. Aquests els podem obtenir de diferents maneres i en diferents llocs del mapa, i val a dir que aquí no es tracta només d’eliminar enemics o picar pedra, hi ha molt més a fer. A mida que avancem, la dificultat i complexitat augmenten, així com també ho fa el nivell dels objectes que podem obtenir.

La fòrmula de farming + crafting es converteix doncs en l’element central i imprescindible per a la supervivència a Smoke and Sacrifice. Els materials orgànics es degraden en el temps, els haurem de combinar ràpid o trobar maneres de conservar-los. Les armes, equipament i objectes avançats s’han de construir en llocs concrets (olles, taules, forges, etc.). Les receptes les haurem de descobrir a base de completar missions, o bé desxifrant-les de certes ubicacions especials desperdigades pel mapa. Tot això ens obliga a planificar, gestionar inventari i desplaçar-nos freqüentment pels diferents racons del món si volem avançar en l’aventura sense problemes. Sumant-hi el sistema de missions i el fet que només podem guardar el progrés en punts específics del mapa (terminals),el conjunt  ens garanteix entreteniment durant una bona estona (entre 25-35 hores, per ser més específics).

 

Crafting a dojo!

 

Respecte de l’entorn, dir-vos que es tracta d’un món obert composat per petites regions de diferents ambients (boscos, poblats, glaceres, fàbriques, etc.). Tot i que ens podem moure lliurement, alguns biomes requereixen d’equipació específica, i cada enemic té les seves pròpies característiques i estratègies associades. Així doncs, anirem desbloquejant les diferents parts del mapa a mida que avancem dins el sistema de crafting. Per a facilitar-nos la vida, tenim a disposició un mapa (que ens indicarà en tot moment la nostra ubicació, punts interessants i objectius), i un sistema de portals que, un cop desbloquejats, ens permeten viatjar de punt a punt sense problemes.

 

Vista del mapa i sistema de portals

 

I per tancar l’apartat tècnic, una petita sorpresa: Només tenim possibilitat de guardar, i conseqüentment, jugar una única partida…Res d’Auto-saves, branques de decisions o tornar a saves anteriors quan la caguem. Obrint el joc anirem directament a petar allà on ho vam deixar la darrera vegada. El menú del joc, tot i ser-hi, és tan terriblement simple que sembla més una anècdota que un gestor d’opcions.

 

GRÀFICS I SO

 

L’apartat visual del joc n’és un dels seus principals reclams comercials. I és que el món de Smoke and Sacrifice s’anuncia com un lloc on tot és “pintat a mà”. Certament, el seu estil és relativament original i el resultat, a mig camí entre fantasia i steampunk, és prou decent tractant-se d’un petit independent.

En destaco principalment l’art i animacions de la majoria de bèsties i bosses que ens trobarem pel camí. Jo no sé si “dibuixar en analògic” hi té res a veure ja que, sincerament, no n’he notat cap diferència destacable respecte d’un títol purament digital. Però he de dir que en aquest sentit l’estil funciona molt bé i dóna molta presència. Alguns dels enemics tenen un aspecte realment notable, ens ho pensarem dues vegades abans de passar a l’atac!

 

Una bestioleta de res…

 

No tot és perfecte, però. L’estil gràfic i animacions dels personatges humans es queda curt en comparació. Les expressions facials són pràcticament inexistents; els moviments, poc convincents i limitats. Passades poques hores, ens trobarem amb què molts dels entorns, objectes i personatges es re-utilitzen constantment dins el joc.

Respecte del so, res a destacar en positiu o negatiu. La música és subtil, sense estridències ni moments memorables, però contribuint a crear una atmosfera adequada. El mateix podem dir del so: tot al seu lloc i ben posat, però sense arribar a destacar en cap dels dos sentits.

No esperava més d’un indie per aquest preu i no puc per tant considerar dites mancances com a punts negatius sinó a la mida del pressupost i capacitats de l’estudi. La foto final ens presenta un món que, malgrat no arribar a embadalir, és agradable a la vista i ben alineada amb la història que se’ns explica. En conclusió: Molt bona relació qualitat-preu.

 

JUGABILITAT

 

Arribats a aquest punt, toca treure l’acudit fàcil: Anem a parlar de les llums i les ombres, o millor dit, del fum i dels sacrificis que ens esperen dins el joc.

No puc comentar res sobre els controls donat que l’anàlisi s’ha fet sobre la versió Steam del joc. Es nota per això que el títol està pensat per jugar amb gamepad, així que estic convençut que no suposarà cap problema conduir a la Sachi des dels nostres Joy-cons o Pro Controller.

D’altra banda, m’ha agradat trobar-me davant d’una aventura on no només ens hem de limitar a liquidar tot allò que es mou a base de força bruta. I és que durant el joc descobrirem que l’atac frontal no és sempre la millor ruta. Per què enfrontar-nos a un porc senglar descomunal, quan podem preparar-li una emboscada i deixar que la natura se n’ocupi? Ens trobarem també amb l’existència de més mecàniques i interaccions on, de cara a aconseguir un determinat producte, no podrem simplement lootejar-lo d’un cadàver, sinó que haurem “d’exprimir-lo” d’altres maneres que no us avanço. Tots aquests petits detalls juguen molt a favor del títol, allunyant-lo de semblar repetitiu o “matxaca-botons”.

 

Plants vs. Porcs senglars?

 

Reconec per això que en determinats moments m’he sentit perdut en la trama i superat per l’enorme quantitat d’objectes a caçar, combinar i mantenir. La llista és molt llarga i disposem de poc espai a l’inventari. Haurem de tenir paciència i fer aturades tècniques sovint per repostar, donat que l’equipament requereix manteniment constant i alhora necessitarem consumibles per mantenir-nos amb vida. És una opinió subjectiva i, de fet, estic segur que a molts els agradarà que sigui així, però què voleu…jo sóc dels que consideren que farmejar ha de ser una opció, en cap cas el camí principal.

Una altra cosa remarcable i que m’ha fet arronsar les celles és la manca de context, ajuda i descripció detallada de les missions. Per exemple, vaig haver de recomençar del tot la partida en haver-me oblidat de com havia de caçar un animal, cosa necessària per a completar una missió. I és que, un cop atorgada una missió o explicada una mecànica concreta, no hi ha forma de tornar-ne a veure els detalls dins el joc: Res a la descripció del quest, cap recordatori per part de cap NPC, ni tampoc una “enciclopèdia” o simple ajuda dins el menú del joc cobrint els aspectes més elementals. Solució? Tornar a començar i re-llegir l’únic diàleg on se’ns explica el tema per primera i última vegada.

Aquesta manca d’informació rellevant és també extensible a les armes, trampes i d’altres elements importants del joc. Com sabem quina arma és millor o pitjor, més o menys adequada per a diferents entorns? Doncs, amb comptades excepcions, l’única manera de descobrir-ho consisteix en tirar de “prova i error”.

 

Pantalla de missions

 

Com veieu, són temes menors, però que sumats devaluen una experiència que amb una millor implementació hagués pogut arribar a ser esplèndida. El resultat final és més que satisfactori, però ens caldrà paciència i certa tolerància a la frustració si volem completar el títol fins al final. Imprescindible un bloc de notes o Walkthrough del joc a mà si no voleu patir més del compte.

 

  • Combinació d’estils molt encertada. Aventura completa i variada on no tindrem temps d’avorrir-nos.
  • Estil artístic original que, sense oferir grans espectacles, compleix amb les expectatives.
  • Món obert amb vida pròpia. Haurem de pensar rutes i estratègies abans de sortir a l’aventura.
  • Varietat de missions, objectius i possibilitats.

 

  • Sense pràcticament opcions ni descripcions, guies o informació bàsica dels aspectes importants del joc.
  • Possibilitat de jugar una única partida.
  • Inventari limitat i alt nombre d’objectes, receptes i combinacions a tenir en compte.
  • Més farming que narrativa.