El passat dia 3 de Maig es va posar a la venta, a través de la eShop de Nintendo Switch, el títol Nihilumbra de la companyia catalana BeautiFun Games. Aquest joc va ser inicialment desenvolupat per a IOS l’any 2012. Com ja vàreu comprobar en el seu dia, vam dedicar-li una preanàlisi que personalment creia necessàri, per tal de fer més amena l’espera per l’anàlisi d’aquest títol, però realment val la pena? Tot seguit ho comprovareu.

La màgia de les plataformes

Per començar direm que Nihilumbra és un títol de plataformes, una mica especial, d’scroll lateral en 2D. Dic que és una mica especial perquè també podríem dir que és com una gran aventura, i això ho podríem destacar perquè realment és com si visquéssim l’aventura del nostre personatge en el seu camí per escapar a l’obscuritat que sempre l’està perseguint, mentre superem diferents obstacles amb salts i combinant els poders dels colors que anem aprenent a mesura que anem avançant a la trama del joc. Aquests colors són una part fonamental per aconseguir avançar pels diferents nivells. Aquests Nivells fan la funció de mons en altres jocs de plataformes, que més endavant a l’anàlisi comentarem.

Habilitats cromàtiques

Com dèiem, els colors que anem aconseguint són molt importants per poder avançar perquè cada un dels diferents colors ens proporciona una sèrie d’habilitats que podrem combinar amb l’entorn i que ens permetran interactuar inclús amb els enemics. Per aplicar aquests colors ho haurem de fer de manera tàctil amb la pantalla segons la situació que tinguem de superar. Per exemple: l’esfera blava, pintura blava, aplicada sobre la superfície del terra, en servirà per poder desplaçar-nos molt més ràpid, però tant com ens podem desplaçar-nos més ràpid, això també afectarà als enemics, fins al punt que haurem d’aplicar el color sota d’ells per fer que caiguin a un forat per nosaltres poder avançar; el color verd ens permetrà rebotar contra el terra, per poder fer un salt molt més alt, però sempre depenent de l’alçada des d’on saltem; i un llarg etcètera. Cada nova fase que comencem ens permetrà obtenir un nou color.

Dit això, i parlant dels nivells, aquests són bastant llargs, amb una gran quantitat d’obstacles que anirem trobant, i que utilitzant el nostre enginy, i amb els poders dels colors haurem d’anar avançant resolent, aquests obstacles que he anomenat serien com petits i senzills puzles en els que haurem de trobar la manera d’aconseguir-los resoldre. Tot això sempre acompanyat per una veu en OFF que ens narra l’aventura des del seu inici i que ens ajuda a entendre la situació del nostre personatge tot donant-nos un cop de mà sense dir-nos en cap moment els passos a realitzar. El fet de que hi hagi el narrador li dóna un aire màgic i misteriós a la trama. La veu es amb anglès, però tot el que va dient el narrador també surt escrit a la pantalla, i en aquest cas podem triar entre varis idiomes, incloent-hi el català.

Al final de la fase normal, ens trobarem, com la part final de fase que consisteix en una secció que ens hem d’escapar a l’obscuritat, que és d’avanç automàtic. En aquest punt de la fase haurem de recórrer a tot el nostre enginy i habilitat amb els colors per poder escapar-nos i poder accedir així a una nova fase.

Un quadre en moviment

A la Pre-anàlisi del títol vam comentar una mica per sobre l’aspecte “visible” de l’aventura. I es que Nihilumbra, com podeu veure per les imatges, crida l’atenció per l’aspecte gràfic, en moviment guanya molt, ens trobem davant un joc que entra pels ulls, amb un nivell que recorda en alguns aspectes al motor gràfic utilitzat pel Rayman Legends l’Ubiart, que sembla totalment un quadre en moviment. Realment li dóna un aspecte màgic i de personalitat, plens de petits detalls, amb uns enemics i obstacles que realment resalten i amb una curiositat amb un bon nivell de detall, tot i que sí és veritat que li faria falta una mica més de varietat en el enemics, però cada un d’ells, ben animat i ben diferenciat en les seves funcions. Ens trobarem davant d’ombres que es van movent i a la que detecten al personatge el persegueixen; unes plantes que disparen uns orbes que et maten a l’instant; una mena de cargols que et borren la pintura; i un “escàs” etcètera. Tot i la poca varietat en el nombre d’enemics, podem dir que si estan ben diferenciats.

La banda sonora és realment de bon nivell i et transporta cap aquest món màgic de Nihilumbra. Cada nivell té una cançó diferent que acompanya a la perfecció l’acció del joc, amb temes realment bons i tot això acompanyat d’una veu “Narrativa” interessant.

Dificultat en augment

Pel que fa a la duració, Nihilumbra no és un títol realment llarg, en el tema de completar la narrativa que ens proposa, però després de pasar-nos la “història” se’ns desbloqueja el mode Ombra, que amplia bastant la duració del joc, augmentant bastant la dificultat dels puzzles, i provocant així un repte molt més important i gratificant pel jugador, però ja en el mode ombra no hi ha narració com en tota la primera part del joc. A més a més en aquest mode ombra tenim tots els poders del nostre personatge desbloquejats i els haurem d’anar combinant per avançar en aquest mode.

Per acabar, emplaçar-vos a estar atents/es a la web de Nintenhype per veure el Videoanàlisi, pròximament, d’aquest Nihilumbra, per si us han quedat dubtes i a part d’estar pendents de la web i al nostre Twitter sobre les novetats d’aquest i altres títols. No volia acabar, però, sense donar les gràcies a BeautiFun Games per cedir-nos una “key” del joc (tant per fer-ne l’anàlisi com per haver-ne pogut realitzar un sorteig fa unes setmanes).