L’any 1989 es va emetre el primer capítol d’una de les sèries animades de més èxit de la història: The Simpsons. Aprofitant el boom de la sèrie, l’any 1992 apareixeria per diferents plataformes –la mítica SNES inclosa- un joc que convertiria el pallasso Krusty en el protagonista d’un plataformes-puzle. En una època en la que els jocs de plataformes eren abundants, Krusty’s Super Fun House no va aportar cap novetat, si no que va agafar elements d’aquí i d’allà per fer una proposta que segurament pretenia que la marca Simpson fos el principal reclam.

Si bé temàtica del joc són els Simpsons, el màxim protagonisme d’aquests serà aparèixer en una mena de màquina esclafa-ratolins.

  • Esclafa-ratolins dius?
  • Sí, això he dit.
  • Però aleshores és un gorehardcoregame in a two dimensional world?
  • Tampoc ens passem.

 

 

Krusty’s Super Fun House és un joc al més pur estil Lemmings però amb ratolins. Anirem avançant per diferents nivells que, en completar-los, ens donarà la possibilitat de passar a una altra fase amb uns quants nivells d’estètica diferent a l’anterior i així successivament. Controlant el –carismàtic?- pallasso Krusty ens hem d’ajudar dels elements que ens anem trobant al llarg i ample (curiós dir això en un joc 2d) dels escenaris des de simples cubs fins a parts de tubs amb l’objectiu de conduir grups de ratolins fins a l’escorxador. La mecànica del joc és simple i no ofereix massa dificultat afegida. Ens trobarem alguns enemics que ens ho posaran complicat però gaudirem de diferents “armes” amb les que poder derrotar-los; des de rosquilles pastisseres fins a una mena de boles gegants metàl·liques.

Abans us hem dit que la mecànica és simple i no hi ha massa dificultat més, oi? Doncs us hem enganyat una mica. A mesura que anem avançant pels diferents nivells la cosa es va complicant i arribarem al punt que cometre un petit error de càlcul pot fer que aquell nivell ja sigui irresoluble i hàgim de reiniciar-lo. Per als jugadors i jugadores que demanden reptes aquest joc és fantàstic tot i que des de Nintenhype us recomanem tenir a prop un pot de vàlium, per si de cas. No ens enganyem, la dificultat arriba un punt que alguns nivells ens semblaran literalment impossibles i els deixarem tirats donant-nos per vençuts. Per afegir-li una mica més de salsa al tema, si ve podem guardar la partida només podrem fer-ho quan, passats uns quants nivells, se’ns proporcionarà un password.

 

 

Gràficament el joc és senzill sense gaires aspiracions. Els escenaris, immensos, tindran diferents dissenys a mesura que anem avançant en les diferents fases del joc. El protagonista, en Krusty, és recognoscible, el mateix que en els cameos d’en Bart, en Homer o la Marge. Els enemics i els ratolins tenen un disseny senzill i poc atrevit.

L’apartat sonor és d’aquells que, quan portes vint minuts estancat en una fase, es fa extremadament pesat i atabalador. És d’aquells, també, que quan has acabat de jugar el segueixes escoltant durant hores.

Pel que fa a la jugabilitat el joc és ben simple: saltar i atacar. Com ja hem comentat abans, per poder avançar en l’objectiu del joc haurem d’utilitzar objectes que ens anem trobant per col·locar-los en altres llocs que ens ajudin a conduir els ratolins fins a l’escorxador. Només podem agafar un objecte així que, en ocasions, haurem de fer molts viatges amunt i avall per poder portar a un mateix lloc diferents cubs. Dit així pot semblar senzill però en determinats nivells pots ser desesperant.

La duració és l’apartat més difícil de valorar ja que dependrà de la nostra habilitat i enginy i sobretot de la nostra paciència. Tanmateix podem assegurar que no és un joc curt ni molt menys ja que, en cas de tenir memoritzada la resolució dels nivells, fins i tot així trigaríem força estona en resoldre’ls.

 

Us deixem amb un gameplay del principi del joc perquè us feu una breu idea de què va la cosa. Gaudiu-lo!