Okay, us explico com va succeir. Corria l’any 1989, jo tenia uns tendres 4 anys quan va arribar a casa meva per Nadal la Sega Master System. El primer joc que vam tindre venia pre-instal·lat dins de la consola, un impressionant Alex Kidd in the Miracle World, i a casa vam passar de tenir un Amstrad CPC a què arribessin els colors amb la Master system. Allò em va canviar, ho notava… Em vaig tornar Seguero! L’any 1991 va arribar un “jogàs” a les nostres mans, Wonder Boy III: The Dragon’s Trap. Literalment vaig al·lucinar en colors! Tot aquell colorit era impressionant, un joc de plataformes on podíem comprar armes, armadures i ens podíem transformar en animals! Una passada! Westone va desenvolupar un joc màgic que va ser distribuït per sega per a la nostra Master System, pur amor.

 

 

Va passar el temps, molt de temps, massa temps i vaig llegir en alguna revista digital (que no són massa interessants, llegiu Nintenhype, va!) que una empresa indie estava desenvolupant un remake del Wonder Boy III. Bé, doncs em vaig c*gar a les calces. Per què? Perquè normalment un remake fa c*gar… Acostumen a ser “fails” tant com pel públic nou, com pel vell, i es queden a mig camí. Va seguir passant el temps i van sortir a la llum imatges del joc i realment em vaig quedar patidifús! Ostres! Semblaven dibuixos animats! Finalment, el dia 18 d’abril del 2017 va sortir per Nintendo Switch i no vaig trigar ni un dia en comprar-lo en format digital. Recordeu, però, que també el teniu disponible en format físic gràcies a la companyia Avance, que en va fer una “edició estàndard” que supura “especial” per tots costats, ja que inclou un manual que sembla un llibre d’art, un CD amb la banda sonora i un clauer de la transformació en “drac” del personatge principal.

 

 

Així que m’hi vaig posar de cap, volia tenir el 100% del joc. Ho necessitava fortament. El vaig descarregar a la Switch i el vaig començar a jugar. Algun cop heu escoltat aquella frase de “redescobrir un joc“? Doncs en aquest cas era real. Era tot allò que vam somiar els que jugàvem als Wonder Boy. Més del mateix, però millor! Música orquestrada, animacions currades,…molt entretingut i donava per hores!

 

 

Si bé és veritat que en posar-nos al joc ens meravella el seu estil artístic, el seu colorit, els frames de les animacions, i un etcètera tant llarg que és impossible de posar, se’ns trenca el món quan veiem que si premem cert botó (el ZR) ens transforma l’aventura en el joc original! Es pot ser més ingeniós? I no només amb això, sinó que la música també la pots canviar! (en aquest cas, prement el joystick del Joy-Con dret).

 

 

No us mentiré, tampoc: no han inventat la roda amb aquest joc, han fet un replantejament del joc original i li han donat una volta, i tampoc és que es pugui considerar una obra magna de l’animació! Però el resultat és excepcional. Per sort, el gameplay és l’original: peça per peça han construït amb els frames el resultat exacte del joc retro. Seguirem portant al ratolí, a l’home-piranya, l’home-lleó, al drac i l’home-au. Però en aquest cas hi han inclòs a Wonder Girl i un nivell de dificultat més alt pels més agosarats. També han posat alguna secció amagada al “Mode Bonus”

 

 

Pot ser que on hi puc trobar més “peròs” és a la música. Si bé és veritat que hi ha peces de la banda sonora que estan prou aconseguides, n’hi ha d’altres que em grinyolen, com per exemple la peça de la platja, de la qual penso que ha perdut tot tipus de relació amb l’original. En aquest cas han inclòs en aquesta versió l’audio FM.

 

 

• Artísticament és preciós, han utilitzat una gama cromàtica que s’adequa al moment i que el fa un joc modern.

• Que puguis viatjar del joc retro al contemporani és tot un encert, bravo per Lizardcube

• És tot un detall que hi hagin inclòs a Wonder Girl com així el nou mode de dificultat, filtres i l’audio en FM.

 

 

• La BSO no brilla massa, té molts alts i baixos.