Devius Dungeon, el “roguelike” desenvolupat per NoddleCake Studios i adaptat per Ratalaika Games és un joc que originalment va sortir per a dispositius mòbils amb sistema operatiu Android i iOS allà per l’any 2014 i ara, també fa lo propi a Nintendo Switch. L’estudi ha publicat recentment la segona part d’aquest joc de plataformes i acció procedimental que espero i desitjo que tapi les necessitats bàsiques del primer títol, on donem vida a un misteriós heroi sense nom en el seu únic i vital propòsit: Salvar el regne de les amenaces malvades que han despertat al més profund de les masmorres.

 

Un “Roguelike” molt novell

 

El joc té un plantejament bastant senzill. El teu personatge pujarà de nivell derrotant a les diferents amenaces que es presenten per pantalla. Un cop aconseguida l’experiència necessària per pujar de nivell, podrem atribuir punts a tres paràmetres concrets: vitalitat, força i destresa. El primer paràmetre, com el seu nom bé indica, ens atorgarà més punts de salut. El segon paràmetre, bastant clar també, ens donarà més força per colpejar als enemics. El tercer paràmetre no és tan clar, ja que la destresa va en funció de la ràtio de cops crítics que podràs assestar i el qual incrementarà si decideixes incrementar aquest paràmetre.

 

 

Devius Dungeon també té un sistema de millora d’equip bastant senzill i restrictiu al mateix cop. En la mida que trobis a un comerciant, generalment quan superem uns 4 nivells – o al nivell principal, a la sala reial – podràs comprar nou equip, entre el que destaca armes, armadures, anells o pocions. Cada un d’aquests complements  incrementaran els tres paràmetres que he comentat abans. El gran però és que no podràs comprar l’equip que tu vulguis sinó que serà seqüencial. Què vol dir això? Doncs que primer has de comprar la primera arma, després la segona, la tercera, i així de manera seqüencial fins a tenir la darrera de totes, i aquest patró es repeteix amb tots els elements que es poden comprar.

 

 

I com es compra? Doncs amb guita, amb pasta. I com s’aconsegueix la pasta? Doncs liquidant enemics o explorant les diferents fases aleatòries per tal de descobrir els secrets i racons amagats on es pot aconseguir tot tipus de materials preciosos que t’ompliran les butxaques de calers ben calents. És hora de parlar de les fases de Devious Dungeon, perquè com a “bon” joc del gènere, les localitzacions s’haurien de generar de manera aleatòria, però no és el cas. He trobat exactament iguals en diverses ocasions per el que em fa pensar que el joc disposa d’una sèrie de fases redissenyades que es carreguen aleatòriament i reubica els elements claus. En els diferents nivells (més de setanta) trobaràs enemics de tots tipus, amb diferents patrons de moviment, plataformes, tresors i una clau daurada que obrirà el portal cap a la següent fase.

 

Exploració per donar una mica de joc

 

El joc també inclou quatre grans enemics finals, un per cada món. Aquests “bosses” donen una mica més de personalitat i varietat a un joc poc elaborat, on només destaca algunes coses concretes, com per exemple, el disseny de les armes i armadures o algun enemic concret. La resta, es nota que és un joc de mòbils de recursos limitats, amb un disseny simple, un rendiment realment pobre – fins i tot per a un “consolón” com és Nintendo Switch – unes animacions i “hitboxes” bastant tortuosos i,  malgrat tot, té alguna cosa que et fa seguir endavant, possiblement el teu sentiment d’esperança de trobar alguna cosa més, algun col·leccionable, algun extra que justifiqui la inversió del teu temps en això.

Ni tan sols les missions que se t’encomanen són realment seductores, ja que no són missions secundàries com a tal, són més aviat, assoliments per matar a un nombre determinat d’enemics, per aconseguir un nombre de monedes concret, aconseguir claus daurades, etc. Tot són reptes quantitatius però res que et canviï la forma de jugar per complet.

 

 

Estic convençut què Devious Dungeon respon a un altre perfil de jugador del qual som o estem acostumats a relacionar-nos; un jugador que no vol coses enrevessades, que vol un joc d’ambientació medieval que sigui directe i proporcionalment entretingut amb el seu nivell “gamer” ; un joc ideal per matar el temps en un trajecte curt o en una estona morta. Tret d’aquesta conjuntura, no el recomanaria a cap jugador que busca un “roguelike” tenint alternatives tan precioses i amb un treball molt més satisfactori com, per exemple, SteamWorld Dig 2. No tot val, no tots els jocs què es publiquen a Nintendo Switch han de ser meravelles. Avui ens ha tocat sofrir-ho.