Nintendo Switch s’ha esdevingut en una de les plataformes més rentables per a desenvolupadors independents. La seva portabilitat, la gran qualitat de la seva pantalla, el rendiment que ofereix la consola – suficient en molts casos per a la gran majoria de títols independents que hi ha al mercat – fa que sigui, no només una opció exòtica, sinó l’elecció preferida de molts usuaris com a plataforma de joc principal. Els desenvolupadors troben en l’híbrida de Nintendo, una opció més que interessant, fins i tot per a treure “ports” de jocs publicats en plataformes mòbils. Agatha Knife no és una excepció.
Mango Protocol no és nou en el desenvolupament de videojocs, aquest petit equip de desenvolupadors i artistes ja han fet de les seves amb un títol anomenat Mechanika, una aventura gràfica ben àcida on la protagonista de l’aventura, una nena molt intel·ligent i amb grans capacitats anomenada Nika, vol construir un robot que sotmeti a tot el planeta. El joc només es troba en dispositius mòbils Android i iOS però l’estudi ha volgut anar una mica més enllà, endinsant-se en el món del ordinadors i les consoles amb una preqüela on les dues protagonistes dels seus jocs, coincideixen com a millors amigues. Agatha Knife va sortir a Steam ara fa un any justament i avui farà el propi a Nintendo Switch, entre altres suports. ¿Esteu preparats per a fundar la vostra pròpia dogma?
El Carnivorisme, la teva nova religió
El nou joc de Mango Protocol tracta sobre una nena amb deplorable estat físic i molt d’insomni anomenada Agatha que junt amb la seva mare, són les carnisseres d’una botiga del poble on es desenvolupa aquesta aventura. El negoci no va gens bé i la mare de la petita protagonista ha pensat que potser l’única solució per capgirar la situació és anant al “duomo” a fotre un parell de parenostres a veure si comencen a entrar noves comandes. Agatha, avorrida, fot el camp per explorar l’entorn i aquesta descobreix dues coses. La primera és que el capellà de l’església s’ha muntat un negoci del més curiós amb espelmes de formatge que fan sentir millor a la gent; bon negoci en el qual fixar-se. La segona, i la que donarà tot el sentit a aquesta satírica aventura, és que descobrirà la solució a tots els seus problemes de la vida real, a canvi d’uns petits “sacrificis”.
Agatha Knife no és un joc qualsevol, es tracta d’un títol amb una forta càrrega immoral, sempre des d’un punt de vista còmic i satíric. En realitat, un cop acabat aquesta irreverent aventura, podem fer una profunda reflexió, fins i tot, una correlació entre els mecanismes que hem utilitzat per muntar i fer funcionar la nostra religió, el carnivorisme, amb el quelcom de les religions actuals, encara existents i amb milions i milions de simpatitzants arreu del planeta. És molt interessat veure com, seguint una sèrie de passos molt concisos i clars, Agatha és capaç de crear una ordre que respon al sacrifici, sempre consentit, d’animals per poder fer carn per a la botiga. Per dur a terme aquesta empresa tindrem al nostre voltant una sèrie de personatges espirituals i reals que et sonaran molt. El fet que els desenvolupadors d’aquest joc són nacionals, t’ajudarà a identificar a alguns dels actors principals d’aquesta aventura, la resta, són personatges d’altres àmbits audiovisuals, de la música, fins i tot d’un altre dels jocs de l’estudi, anomenat Mechanika i molts – moltíssims – memes fàcilment identificables i molt actuals escampats per tot arreu.
La controvèrsia ha esclatat amb el que he comentat al començament: la seva irreverència, total i absoluta de temes que poden ferir la sensibilitat de moltíssima gent – jo inclòs –. Ha sigut, per moments, realment difícil trobar una motivació per continuar Agatha Knife. Amb això no vull dir que sigui un mal joc, ni de bon tros. De fet té un desenvolupament molt correcte, gens avorrit o pesat, uns diàlegs molt ben elaborats; és molt desternillant en molts moments i té un apartat gràfic i sonor realment destacable, però és un joc cruel, desagradable en algunes situacions, fins i tot amb un toc de burla bastant gratuïta i immadura, però després d’uns segons penses que, al cap i a la fi, és un joc que es desenvolupa rere la visió d’una nena on la ignorància, la innocència i l’espontaneïtat donen al mateix temps, molta personalitat a l’aventura. Res, un parell de segons per encaixar els esdeveniments i endavant!
Un “Point and Click” de cruel innocència
El desenvolupament d’Agatha Knife és bastant simple: la protagonista té què crear la seva pròpia religió i, de pas, omplir la botiga de clients. A priori semblen dos objectius bastant paral·lels però veuràs com aquest paral·lelisme anirà convergent cada cop més. Amb un sistema de les clàssiques aventures gràfiques dels noranta basat en el gènere “Point and Click” – per entendre’ns, d’apuntar amb el ratolí i clicar les accions allà on sigui convenient – avançaràs en els teus objectius. En aquest joc no visitaràs grans localitzacions, ni trobaràs rebuscats trencaclosques a resoldre; Agatha es mourà pels carrers del poble i podrà parlar amb veïns, botiguers, sense sostres, travestits, obrers i, fins i tot, animals. Com en tota aventura gràfica, l’objectiu de la protagonista és aconseguir diferents objectes, entregar-los a les persones adequades o combinar-los entre si per aconseguir resultats òptims, entre moltes altres opcions, amb l’únic objectiu d’avançar en la història.
Els controls de Nintendo Switch responen molt bé a aquest sistema de joc gràcies a les capacitats tàctils de la pantalla. A més, l’analògic dret fa la funció de ratolí i es mostrarà un cursor a la pantalla per donar més “feel” a l’aventura. En l’àmbit gràfic, no és pas cap exigència, només trobaràs alguna transició en la qual es perdran alguns fotogrames, però en general, el seu rendiment és molt correcte. L’estil gràfic, la possibilitat de canviar el tipus de tipografia, la banda sonora o els assoliments o trofeus són alguns dels extres interessants d’aquest joc que no deixarà a ningú indiferent.