Si ho comencem, ho acabem. Fa un temps en Furank ens regalava l’anàlisi de Super Mario Land 2: Golden Coins i ens deia que “descriure la personalitat d’aquest personatge (Wario) s’escapa de les característiques del present anàlisi.” Doncs avui ho farem, perquè val la pena. Amb la mítica Game Boy, l’any 1993 arribà Wario Land: Super Mario Land 3 que va significar el naixement de Wario com a protagonista principal, una aposta arriscada que va sortir molt bé a Nintendo, ja que seria el principi d’una saga d’èxit.
Un ou i una castanya
Els dos tenen bigoti però entre en Mario i en Wario hi ha molta diferència. En Wario és l’antiheroi simpàtic de Nintendo: egoista, narcisista i amb un únic interès; fer calers, res de rescatar princeses. L’ànsia de poder i de fer gran la butxaca serà el fil conductor de la història del joc. Al llarg de tot el joc anirem acumulant diners i avançant fins a fer-nos amb el gran tresor dels pirates: una valuosa estàtua de la princesa Peach amb la que poder fer dentetes a en Mario.
El joc es desenvolupa a l’estil Mario, en un mapa repartit en diferents àrees custodiades per una gran varietat d’enemics. Per superar els seus adversaris i avançar per les successives fases, en Wario pot ajudar-se d’objectes que, en agafar-los, dotaran en Wario de diferents poders: un barret de drac que llança flames, una ceba que equival a un xampinyó, un jetpack o unes barret amb banyes amb les que repartir a tot cristo. Però l’aposta de crear un nou personatge que no posés tot el pes en l’heroi exitós de la franquícia, en Mario, implicava necessàriament un fet diferencial que fes oblidar-lo i evités comparacions odioses. Aquest element diferenciador seria la personalitat d’en Wario que lluny de generar una reacció negativa entre els seguidors de Nintendo va aconseguir un impacte positiu i és que d’alguna manera la parella Mario-Wario poden ésser considerats el Dr.Jekyll y Mr. Hide de Nintendo donant la possibilitat als jugadors de triar aquell ego en el qual se senten més identificats.
W de Wario
Saltar a sobre dels enemics no és suficient per derrotar-los; un placatge o directament els esclafes. I si no és suficient, els cremes o fins i tot els pots tirar una moneda a sobre per deixar-los a punt per placar-los. Qualsevol cosa per fer créixer el seu poder. Aquesta és la marca Wario i és la que es va anar mantenint en les següents apostes de Nintendo tenint a l’antiheroi com a protagonista.
Gràficament, Wario Land millora la seva preqüela malgrat portar-se un any de diferència. El disseny del protagonista així com el dels diferents enemics està cuidat; 8 bits, any 1993, recordem. En cap cas ens resulta una còpia de les seves preqüeles, realment l’univers Wario és una aposta diferenciada i això ho notarem tant en els gràfics, com en la jugabilitat. En l’apartat musical també existeix aquesta diferenciació; aquest és variat i aconsegueix traslladar-nos a l’atmosfera Wario molt diferent de la viscuda en el jocs en els quals en Mario era protagonista.
A diferència de la seva preqüela, aquí avançarem de forma lineal en el mapa i és que no hi ha camins alternatius. Quaranta fases repartides en set indrets ens oferiran força hores de joc; ara bé, un cop finalitzat el joc, tenim l’oportunitat de fer-nos amb aquells tresors que no hàgim aconseguit, objectiu que no només allargarà la diversió sinó que ens donarà la possibilitat de gaudir de finals alternatius i fer realitat els desitjos d’en Wario. N’hi ha un total de quinze i en alguns casos ens haurem de trencar el cap donant voltes per intentar trobar-los.
Ah, també hi ha checkpoints però també a l’estil Wario, és a dir, utilitzant una moneda; si no en tenim, no podrem guardar. I per acabar la fase, haurem de fer una cosa similar, a l’estil Català, tipus peatge: perquè s’obri la porta per, haurem de pagar.
Un detall interessant que també estarà present en algunes de les entregues posteriors de la saga Wario són els minijocs. En aquesta entrega tindrem la possibilitat de participar en dos minijocs a canvi de monedes un cop finalitzada una fase, que ens donarà la possibilitat de multiplicar els diners que hàgim guanyat en el nivell que hàgim completat o bé guanyar alguns cors o fins i tot una vida extra. A en Wario només li val guanyar, sigui el que sigui.