League of Evil és un títol de plataformes en 2d d’estil retro píxel que està molt de moda últimament en el món indie, creat per la gent de Ratalaika Games. Amb aquest títol ens proposen una aventura que es desenvolupa en 4 capítols, amb una trama diferent en cada un d’ells en els quals haurem de superar els diferents obstacles que hi ha a cada un dels diferents nivells.

 

 

En total el títol té uns 140 nivells que, com hem dit abans, estan dividits en 4 capítols, cadascun amb la seva pròpia i senzilla trama que se’ns expliquen al primer nivell de cada una d’aquestes parts i al final quan hem completat l’últim nivell de cada capítol tenim un petit ending, i que ens queda diferenciada la temàtica sobretot pels escenaris i l’OST del joc que comentarem més endavant.

 

 

El joc, tot i les imatges que mostrem en aquest anàlisi, està traduït a l’espanyol. Per tant tenim un títol indie amb una temàtica senzilla, però que ens convida a jugar directament sense gaires premisses.

 

 

Gràficament ens trobem davant d’un joc “píxel art” que ens pretén ambientar amb un tipus de joc estil retro en tot ell, intentant imitar les fórmules de l’època de les “8 bit”, però es nota que el joc està més treballat en l’apartat dels colors i la seva solidesa, tant que les màquines actuals permeten una millor qualitat i intensitat de colors en si mateix, els elements en pantalla es mostren de manera adequada i amb molta fluïdesa que la veritat fa que el títol sigui frenètic, i convida a jugar com més ràpid millor, però que presenta uns fons d’escenari poc treballats, que crec que podrien estar una mica millor, però també dins d’aquesta senzillesa fa que es prengui més atenció a l’acció del joc. Els personatges són bastant petits, però dintre l’estil píxel estan bastant ben aconseguits i presenten alguns detalls interessants: el protagonista, per exemple, es pot notar que és una barreja de Bruce Willis (salvant les distàncies) i Kano de Mortal Kombat. Això sí, com deia, l’apartat gràfic podria estar una mica més treballat sobretot en els fons dels escenaris, perquè podrien tenir bastant més de detall i així oferir-nos una millor ambientació.

 

 

 

En quan a la jugabilitat ens trobem amb una estratègia bastant senzilla, la qual es basa en 2 botons i la direcció. Els 2 botons serien un pel salt i l’altre per fer un “Dash”, amb aquest Dash podem matar els enemics a part de perllongar un salt, més d’una vegada necessàri, per poder arribar a més distància de manera horitzontal, i per part del salt tenim la posibilitat  de fer salt normal o doble salt a part de poder-nos agafar a la paret i a partir d’allà a poder optar a fer un doble salt extra, i amb aquestes premises jugables podem anar completant tota l’aventura, a part de vigilar amb els obstacles que hem anomenat en tot l’anàlisi.

Pel que fa a L’ Ost i la banda sonora, la veritat que és un apartat que està realment aconseguit amb unes melodies que acompanyen bé als nivells, un estil electrònic i midi, com l’utilitzat en els jocs de l’època de 8 bits, però té un problema greu el títol i és la repetició de melodies, perquè si, la música no para en cap moment, ni quan et maten ni cap tipus de variació dins els nivells. Amb això vull dir que potser durant 20 nivells escoltarem la mateixa melodia de fase i aquesta no para en cap moment i, al principi, una melodia que creus que està molt bé al final se t’acaba fent repetitiva i, en definitiva, cansa, però el nivell de melodies la veritat que està realment aconseguit, en l’apartat dels efectes de so és molt bàsic, i no hi ha pràcticament efectes de so, ni amb salts, morts, etc i et treuen una mica de l’experiència de l’aventura.

En quan a la duració, aquesta realment és el seu punt fort. League of Evil convida a intentar superar-te a tu mateix durant les fases, sobretot per un punt comentat abans i és la rapidesa del joc que convida a passar-te els nivells el més ràpid possible, amb unes estrelles, i a més a més si ens maten, el reinici dels nivells es instantani, a part de tenir l’al·licient de col·leccionar el maletí que hi ha per fase que ens afegeix un motiu per tornar a jugar els nivells que no ho hem aconseguit. El nombre de nivells és interessant, ja que tenim una no menyspreable quantitat de 140 fases diferents. Això sí, són curtes, pel que es poden completar en una mitja de 20-25 segons per nivell. I com a plat estrella tenim el mode editor de nivells, que ens permetrà crear nivells i baixar-ne de nous d’altres usuaris via online, per aquesta manera sempre tenir nous nivells per jugar i fan que sigui un títol gairebé infinit.

 

Aquesta anàlisi l’hem pogut fer amb la cessió d’una Key per part de Ratalaika Games, fet pel qual estem realment agraïts.