Bon dia, bon inici de setmana i feliç “Dia de la Mona”! Per als que no en tingueu constància, durant els dies previs a Setmana Santa, les pastisseries de Catalunya exhibeixen un deliciós i original espectacle: pastissos i figures de xocolata, algunes amb tanta complexitat i detall que es pot parlar de veritables obres d’art. Aquesta tradició típicament catalana i valenciana es coneix com “Mona de Pasqua“. El seu nom no té res a veure amb els micos, sinó que procedeix del terme àrab “munna“, que significa “provisió de la boca“, un regal en forma d’aliment dolç que els moriscos feien als seus senyors per celebrar que la Quaresma havia finalitzat. La tradició catòlica observa que el padrí regala la mona al seu fillol el diumenge de Pasqua, encara que el veritable dia per degustar-la és el Dilluns de Pasqua, que a Catalunya és festiu, i en el qual les famílies es reuneixen per menjar la mona de postres.

El “símbol clau” d’aquesta festa catalana és, sense cap mena de dubte, la figura de l’ou. D’aquesta forma, des de Nintenhype vam pensar de quina forma podríem fer un homenatge a aquesta festa i, de pas, oferir-vos un contingut especial i que estes relacionat amb totes les característiques que l’envolten. Sigueu benvingutsi i benvingudes al “top” d’Easter Eggs (“ous de Pasqua”) favorits de la comunitat catalana de Nintendo!

Abans d’iniciar el recopilatori, recordem què és un “ou de Pasqua”: “És un missatge ocult, o una capacitat amagada, o un contingut en un objecte, com una pel·lícula, un disc compacte, DVD, programa informàtic,… El videojoc d’ Atari: Adventure de 1978, contenia el primer ou de pasqua virtual que es coneix, introduït pel programador Warren Robinett (va incorporar el seu propi nom a un dels nivells de l’aventura com si fos una “paret”). Als videojocs, es refereix a secrets intencionats que s’amaguen en un algun racó per a que els jugadors els descobreixin jugant. Solen ser referències a altres jocs, pel·lícules, frases o fets famosos, o qualsevol altra cosa d’aquesta índole.”

 

1. El Luigi amb la mentalitat més fosca

 

Quan Nintendo estava treballant per a la Nintendo GameCube, Miyamoto va dir que volia fer aventures “més adultes”. Tothom creu que amb Luigi’s Mansion es va complir, ja que per ser de Nintendo, el joc té un toc de terror massa alt. Però…és possible que el resultat final s’hagués “suavitzat” molt del que era incialment per arribar a un públic més general? Doncs sembla ser que si. Durant el joc, podem trobar una ombra en la qual podem observar a Luigi penjat d’una corda, pel coll. Error, “glitch” o “easter egg”, no deixa de ser curiós trobar-se aquesta imatge durant el desenvolupament de l’aventura (tot i estar ben amagada). No obstant, molts asseguren que a Nintendo se’ls va oblidar treure aquesta imatge quan van el van “retallar” per a que no fos tant terrorífic. Però hi pot haver una explicació més rocambolesca per a tal seqüència: al joc, el protagonista és un fantasma i és això el que el jugador/a controla. Luigi es va penjar a causa de la por que li tenia als fantasmes i a tot allò paranormal.

 

 

2. Super Mario Bros. a The Legend of Zelda…

 

Si per alguna cosa es caracteritza Nintendo és per incloure nombroses referències d’altres jocs de la companyia als seus propis jocs. Fins i tot, referències de jocs d’una saga concreta a aventures futures de la mateixa saga. A alguns jocs com The Legend of Zelda, per exemple, una de les referències preferides del nostre company Liduri és l’aparició de la figura del “Chomp” (aquella enorme bola metàl·lica amb afilades dents i grans ulls que borda i està lligada amb una cadena a un pal) en algunes aventures, com per exemple d’enemics a la masmorra de la Tortuga Gegant o el Palau de l’Espada Quàdruple a “A Link to the Past”, en forma d’animals de companyia de les nostres veïnes a “Link’s Awakening”, o com a objecte consumible a “Four Swords”. Dels “easter eggs” de The Legend of Zelda en farem un altre especial més endavant, ja que són gairebé incomptables.

 

 

3. …i The Legend of Zelda a Super Mario Bros.

 

Tornem al que s’ha comentat a l’anterior punt: “easter eggs” en determinades aventures referents a jocs de la pròpia Nintendo. Super Mario Bros. no se’n lliura, i més sent la icona clau de la companyia. En Liduri també comenta que a Super Mario RPG, per exemple, arribarem a un punt de l’aventura on, en una determinada posada, si ens hi fixem, trobarem a Link de The Legend of Zelda dormint en un dels llits, com quan aquest personatge acostuma a iniciar les seves aventures. D’altres que podem posar d’exemple són l’aparició dels “Deku” (aquella raça tant característica d’Ocarina of Time) a Super Mario Galaxy de Wii, la última frase que diu el primer enemic final de “Paper Mario” referent a la saga (“I’m error”, una referència clara a “Adventure of Link”), o els nivells semblants a la primera zona del “The Legend of Zelda” original a “Super Mario 3D Land”.

 

 

4. La cançó de Totaka

 

És una cançó simple i curta de tan sols 19 notes que va ser composta per Kazumi Totaka, famós compositor de videojocs de Nintendo. Va aparèixer per primera vegada a la pantalla d’introducció de Mario Paint en prémer la lletra “O” de “Mario”. Al fer-ho, començava a sonar. Des d’aleshores, aquesta cançó va començar a amagar-se en una sèrie de videojocs en els quals va participar Kazumi Totaka. En tots els casos es troba oculta: bé pot ser que per trobar-la calgui esperar una quantitat determinada de temps en algun escenari, o altres casos com el de la versió japonesa de The Legend of Zelda: Link ‘s Awakening on per escolta-la ens havíem de posar el nom de “Totaka” al nostre arxiu de selecció de partida. En aquest enllaç podeu trobar totes les aparicions d’aquesta melodia.

 

 

5. Vampirs que es diuen “Mario”

 

De vegades, jocs que surten totalment de l’estètica generalitzada de Nintendo també tenen referències molt clares a la companyia de la “gran N”. En aquest cas, ens remuntem al 2013, quan 3DS va rebre l’aventura Castlevania: Lords of Shadow – Mirror of Fate gràcies a Mercury Steam, Konami i la pròpia Nintendo, continuació directa del primer Lords of Shadow. Per no fer “spoilers”, en cert punt de l’aventura on les canonades subterrànies seran el nostre pitjor enemic, el personatge es trobarà un pergamí enganxat a la reixa d’un d’aquests tubs rovellats que clama el següent missatge “El desastrós estat de les canonades d’aquí sota pertorbarien, fins i tot, al meu germà Mario. Algunes parts estan extremadament rovellades, mentre que algunes altres estan cobertes d’una capa de fongs degut a l’alta humitat de l’ambient. No tots els bolets semblen comestibles com per fer-hi una mossegada. Qui sap. Què podria passar si me’n mengés un?”. Es nota perfectament la referència a Mario i Luigi. La que queda més “amagada” és la referència als bolets verinosos de Super Mario Bros.: The Lost Levels, que aquesta és per “erudits” de la saga.

 

 

6. Tot conflueix a Animal Crossing

 

La saga de “simulació de vida” ambientada en un lloc fantàstic però a la vegada familiar i real com Animal Crossing no es lliura de les referències d’altres jocs de Nintendo. En aquest cas, però, no queden dissimulades en absolut i no s’han de realitzar peripècies per tal de que l’usuari o la usuària es trobi davant dels ulls quelcom element que li recordi de forma implacable que “Nintendo està aquí”. En tots els jocs de la saga, el personatge que controlem pot adornar la seva casa amb elements tant pintorescs com l’Espasa Mestra de The Legend of Zelda, l’estrella d’invencibilitat de Super Mario Bros. o el bòlid de F-Zero. A més, aquest es pot vestir amb disfresses com l’armadura de Samus o la característica vestimenta de Link. Mentre sigui per a que “tot quedi a casa”, ben rebut serà.

 

 

 

 

7. El rerefons de Pokémon

 

Pokémon, aquesta saga que el públic general considera “per a nens” (com la resta de Nintendo, bàsicament) no és dels videojocs que tinguin més referències a altres de la mateixa companyia, però ho compensa amb una gran quantitat d’elements molt amagats i misteriosos que només fan que obrir l’aixeta de l’especulació i engrandeixen la vena del misteri. En Vis (Victor) comenta que possiblement un dels que més va pertorbar als jugadors i jugadores va ser a Pokémon Rubí Omega / Alfa Zafiro, just abans d’acabar l’aventura i endinsar-nos de ple en el combat contra el Campió de la Lliga Pokémon. Recordeu que hi ha 4 membres del “Alto Mando” a derrotar abans de poder plantar cara al campió? Doncs bé, el segon membre d’aquesta “èlit” resulta ser Phoebe, anteriorment trobada durant l’aventura i especialitzada en els Pokémon de tipus Fantasma. Al parlar-hi, veurem com la càmera realitza extranys moviments i, per un segon, podrem observar una nena petita asseguda en una de les cadires del fons de la seqüència. Posteriorment, a mesura que vagi avançant la conversació, la podrem tornar a veure camuflada entre la silueta del protagonista. En definitiva, un fantasma del que tot el que se’n sap prové de la ment de les especulacions dels jugadors i jugadores. I com aquest, en podriem posar mil exemples més. Tocarà fer un altre especial…

 

 

 

8. Little Mac, vigila amb Mario i Donkey Kong

 

Un dels “ous de Pasqua” més comuns, clàssics i fàcils de reconèixer, al menys per als que portem jugant molts anys o ens interessa el passat i tot allò “retro”, és el que podem trobar al joc “Punch Out!” de Nintendo Entertainment System. Els frenètics combats que Little Mac haurà de realitzar contra nombrosos i durs contrincants per tal de rebre el cinturó de Campió Mundial estaran arbitrats pel propi Mario. Però la cosa no queda aquí. Al “Punch Out!!” de SNES, si bé es perd la referència de Mario com a àrbit, fa cosa d’un parell d’anys es va descobrir que els desenvolupadors del joc van incloure un “truc” molt, molt difícil de veure per tal de superar alguns combats d’un sol “ganxo”: simplement, s’ha d’estar atent/a a quan un personatge del públic li faci l’ullet al protagonista. Si reaccionem ràpid, el combat es guanyarà per K.O. absolut. Al Punch Out de la Wii també tenim un “cameo” inesperat: a les dificultats més altes del mode Campionat, el campió absolut no és altre que Donkey Kong. Sí, tocarà derrotar-lo.

 

 

9. Nintendo Switch a la vostra disposició

 

Sí, a l’última consola de Nintendo també hi trobem “easter eggs” curiosos. No, no als programaris ni a les opcions del “software”, si no al Nintendo Pro Controller, el comandament “extern” per a la consola. El Mironet ha aportat que si abaixem el “pad” de direcció dret i afinem la vista dins l’espai que queda al seu interior, podrem comprobar que al plàstic que recobreix el mecanisme de direcció hi ha escrita la frase “thx2 allgamefans!” (“Gràcies a tots els/les fans dels videojocs!”). No us preocupeu, que Nintendo també s’ha encarregat de picar l’ullet als jugadors/es dins la pròpia consola. Teniu present que a la consola, per posar-se en mode d’espera, cal pitjar lleument el botó d’inici, i que per engegar-la cal tornar a fer el mateix. Doncs bé, en Rocsta em recorda que per a que aquesta acció s’executi, dins el codi intern que realitza les accions de la consola, hi ha un element que s’anomena “Oyasumi” que, en japonès, significa “Bona nit!“. Mai ens deixaran de sorprendre, aquests japonesos.

 

 

10. “HAL” per a Kirby

 

La bola rosa amb potes, ulls, extremitats i una gana infinita també gaudeix d’alguns “easter eggs” interessants. A part dels “cameos” d’altres personatges i enemics del món de Nintendo en forma de quadres o “clons” dins les aventures de Kirby, l’Ariarlet comenta que el més important és el que “s’auto-realitzen” els desenvolupadors del joc, HAL Laboratory. En TOTS els jocs de la saga hi ha una sala súper secreta molt senzilla visualment on, just al mig de la pantalla, s’hi pot llegir la paraula “HAL” a base de cubs. Ja us comentem que no és fàcil trobar aquestes sales i de vegades només es troben mitjançant mètodes poc convencionals.

 

 

EXTRA: Eartbound i els problemes amb els drets d’autor

 

A una saga de culte com Earthbound (o “Mother” com la coneixem per aquí) li havíem de fer alguna referència, i més tenint en compte que és la “nineta” dels ulls d’en Rocsta. Segons em comenta, a Mother 2 hi ha un determinat moment en que els protagonistes de la història es creuen amb dos cantants de blues de Runaway Five. Aquest cantants fan referència als Blues Brothers. Originalment es van anomenar com a “Tonzura Brothers” però degut a la semblança amb el grup original i els grans problemes que es van tenir amb el copyright, els desenvolupadors es van veure obligats a canviar-los el nom.

 

 

Esperem que hagueu gaudit d’aquest “especial Dia de Pasqua” i no dubteu en que molt properament us oferirem els continguts que s’han anat especificant de forma més concreta i incidint en algunes sagues molt reconegudes. Creieu-me: valdrà molt la pena l’espera. Recordeu que també teniu oberts els comentaris aquí a la web per qualsevol recomanació sobre algun tema del que vulgueu que parlem i que les nostres xarxes socials estan sempre a la vostra disposició. Tingueu bona Setmana Santa i sigueu feliços/ces!