Des de les Mega Drive i Super Nintendo han existit les guerres entre consoles: Els que teníem Super Nintendo deiem que la millor era Nintendo, i qui tenia Mega Drive deia que Sega era millor. Si més no, quan vas creixent i madurant te n’adones que la millor va ser Sega, però pobreta va morir amb el mercat guanyat de Sony. Sí, i és així com neix una nova guerra: Nintendo versus Sony, que avui dia encara existeix. Sí, cert, existeix Xbox, però no vull entrar en aquest tema.

 

 

 

En altres àmbits trobem diverses guerres, com són: Capitan Amèrica o Iron Man; Apple o Android; Pc o Mac; Digital o Físic; o la guerra que tots els/les futbolistes patim: Barça o Madrid. I és en aquesta última disputa on vull fer un símil.

En l’actualitat ens trobem amb el fet que encara que Nintendo faci una consola que trenca tots els esquemes (amb una consola híbrida desmuntable, que és tant portàtil com de sobretaula, i que encara que sigui portàtil inclús depèn dels jocs hi poden jugar 4 persones). Però sembla que als amants de Sony això els hi és igual, només destaquen la poca potència de la consola i que ells han venut molt més unitats d’aquesta. Sí, d’acord, però tenint en compte que Switch va sortir al Març i la comparem el primer any de Sony, Switch supera les vendes i la quantitat de jocs que va tenir en el seu moment, per molt que els números des del passat fins ara siguin tan elevats.

 

 

Això podríem comparar-ho amb la guerra del Barça i el Madrid on, a l’època on el Barça ho va guanyar tot (parlem del primer any de Guardiola com entrenador), a sobre va fer una cosa impensable: tirar molt de la masia (com seria ara la construcció d’una consola hibrida). Aquell any va passar quelcom que mai havia passat a la història futbolística com va ser que el Barça ho guanyés tot. Igual que aquest any Nintendo ha guanyat el primer GOTY. Seguint la semblança…quines van ser les respostes dels seguidors del Madrid i de Sony?

En el cas dels “merengues” la resposta va ser: “però nosaltres tenim més Champions i hem estat el millor club del món durant un segle. Sense Messi no sou res“.

 

 

En el cas de Sony la resposta va ser: “però nosaltres hem venut més, som la reina de les consoles, tenim més exclusius, sense Mario i Zelda no sou ningú“.

 

 

D’altra banda, amb la premsa podríem fer el mateix símil. Quan guanya el Madrid la Champions, Espanya es torna un país on tot és perfecte i un equip de futbol ha guanyat una copa súper ultra important que ens salvarà a tots de la destrucció i l’apocalipsi. Sí, semblen els herois del país i les notícies del triomf arriben a repetir-se durant unes setmanes. En canvi, quan el Barcelona guanya la Champions (exceptuant les cadenes catalanes), la premsa solament fa una menció insignificant on poc després remarquen algun triomf petit per acabar magnificant al Madrid. I és així com el passat mes de juny del 2017, per posar un exemple, Sony va treure com a exclusiu temporal Crash Bandicoot i Nintendo Switch, encara que passava un moment de falta d’estoc del producte, seguia sent líder en vendes. I és quan podríem fer el símil on encara que Nintendo era la consola més venuda en molts països del món, l’únic que es feia menció a la majoria de premsa de videojocs era el llançament d’un remaster que va ser el més venut del mes.