Una de les icones més emblemàtiques de Nintendo és, alhora, un especialista a mantenir el seu statu quo envers el pas dels anys. Kirby és un dels personatges més entranyables de La Masia de can Ninty i des de la seva partida de naixement, que data de l’any 1992 a Game Boy amb aquell meravellós Kirby’s Dream Land no ha variat gens el seu plantejament ni la seva forma d’entendre les seves aventures. Clar que hi ha hagut molts (moltíssims) experiments, com Kirby’s Dream Course (HAL Laboratory, 1994) per a Super Nintendo, o el recent Kirby and the Rainbow Course (HAL Laboratory, 2015) per a Wii U, però en general, la franquícia ha sigut molt recursiva i repetitiva en la seva execució. És aquesta recursivitat el que fa gran a Kirby? O hi ha alguna cosa més a part del “fanservice”?

Doncs sí, hi ha més. HAL Laboratory Inc. és expert en afegir mecàniques noves i sorprenents en cadascun dels jocs de Kirby i fer que aquests girin al seu voltant. Dona igual què es repeteixin les mateixes localitzacions, és igual si ens trobem amb els mateixos enemics un cop darrere l’altre; Cada joc protagonitzat per l’entranyable boleta rosa mescla la jugabilitat clàssica amb la nova mecànica de torn per crear noves experiències, i Kirby Star Allies per a Nintendo Switch no és, ni de bon tros, una excepció.

 

El poder de l’amistat

 

Aquest concepte, el qual hem estat escoltant molt sovint en altres videojocs com Final Fantasy XV (Square Enix, 2016) o Xenoblade Chronicles 2 (Monolith Soft, 2017) també està present en aquest títol que estrena presència a la consola híbrida de Nintendo. Des de la seva presentació oficial en el passat E3 2017, els fans de Kirby han estat esperant més notícies i més vídeos amb “gameplay” per acabar de decidir-se. Fa unes setmanes que la eShop de Nintendo també es va penjar una demostració per poder sortir de dubtes amb aquest Kirby Star Allies. Com tothom ha pogut comprovar, la nova mecànica implementada se centra en el joc cooperatiu i el seu fonament es basa a reclutar aliats al nostre equip. D’aquesta manera, podem portar fins a quatre poders diferents alhora, un concepte que mai ha sigut possible a la franquícia.

 

Kirby Star allies destaca per un nou sistema de “captura” dels enemics

 

Algú pot pensar que aquesta “nova” mecànica ja estava implementada a Kirby’s Return to Dream Land (HAL Laboratory Inc. 2011) per a Wii, però també és cert que el joc cooperatiu d’aquest títol no té, ni de bon tros, la profunditat que té Kirby Star Allies. En aquest nou capítol, cada un dels nostres companys d’aventura pot trencar, cremar, congelar o evitar diferents tipus d’obstacles elementals que revelen sales secretes de bonificació o peces de trencaclosques que serveixen com a element motivador i col·leccionista per acabar el joc al 100%. Els aliats i Kirby també poden combinar els seus poders entre si, per aconseguir efectes devastadors en atac o en defensa.

Per poder afegir aliats al nostre equip, és tan senzill com tirar-li un cor. Si aquest enemic pot ser persuadit (normalment són els rivals que generalment Kirby s’empassa per poder utilitzar el seu poder) passarà automàticament a formar part del nostre grup. Si jugues amb un amic, aquest tindrà control directe sobre ell. Si jugues sol, la IA s’encarregarà de tot, fins i tot de descobrir els secrets d’una fase, si és que el seu poder és aplicable. Si tens al teu equip complet i segueixes tirant cors, podràs canviar en tot moment als integrants del teu equip. No perdis de vista els escenaris i els enemics que estan col·locats en ells, segurament es tracta d’un indicador de què en aquest tram de nivell, s’utilitzarà aquest poder.

 

Els enemics finals no tindran res a fer contra el poder dels nostres tres aliats

 

La darrera mecànica que gaudeix aquest Kirby Star Allies són les Habilitats Especials de l’Amistat. En certs nivells, et trobaràs amb unes plataformes grans i grogues on els quatre integrants de l’equip s’uneix per transformar-se en un pont “humà”, en una roda imparable i destructiva o en un tren que és capaç d’escalar parets aparentment impossibles de superar. Hi ha més poders, però faria miques la part més impactant del joc. Sens dubte, aquestes habilitats donen més de varietat a un títol que peca de ser excessivament accessible, molt vistós, sí, però gens arriscat en cap faceta.

 

Una aventura a mig gas amb esprint final

 

Com he comentat des de l’inici d’aquesta anàlisi, Kirby és de les franquícies que menys innova en la seva essència; sempre és redundant en el seu plantejament i no només perquè es tracti d’un joc de plataformes en dues dimensions, sinó perquè no arrisca en incorporar novetats reals, més enllà de les habilitats que emmascaren una identitat inalterable. En el cas de Kirby Star Allies, la incorporació del component cooperatiu afegeix efectes més vistosos però no canvia en cap moment la forma en la qual es juga a un Kirby i això és una cosa que si ho fa molt bé Kirby Triple Deluxe (HAL Laboratory Inc. 2014) i Kirby: Planet Robobot (HAL Laboratory Inc. 2016) ambdós de Nintendo 3DS. Ara bé, he de recalcar que en moments molt puntuals d’aquesta aventura i sobretot al final de la mateixa, el joc explota d’una forma tan brutal que salva els plats sobre la botzina.

 

Les habilitats per superar determinats moments “clau” són massa fàcils d’obtenir

 

El joc és fàcil, però això no és un atribut criticable, ja que tots els Kirby, en major o menor mida, ho són. Sí que és veritat que a Star Allies s’han passat potser un gra massa. Entrar en una sala de bonificació i trobar-te les habilitats que necessites per poder aconseguir una peça d’un trencaclosques o un interruptor per accedir a un nivell secret és passar-se una mica. He acabat el joc amb més de cent vides i és el primer cop que em passa a la saga. Els caps de fase y els caps entremitjos són una broma, els combats duren un sospir. En definitiva, és un joc per gaudir-lo i no esperar ni un sol repte, perquè no ho té.

Kirby Star Allies és curt. En sis hores t’ho pots passar. Un cop acabat tindràs disponibles més mini jocs que incrementen les hores de diversió amb amics (o no) però que a mi, particularment, em sobren moltíssim. Crec què és un joc car pel que ofereix i crec que la saga ja comença a ressentir-se dels 26 anys d’història a l’esquena. Crec que aquest personatge necessita un canvi, si bé, no radical, si amb noves mecàniques que canviïn el nucli de la saga mantenint els seus enemics i les seves senyes d’identitat. El podría comparar amb Yoshi, una saga que també té la seva identitat i que malgrat tot, arrisca moltíssim més a l’hora de canviar la seva jugabilitat.

 

Determinats moments “aleatoris” despleguen l’encant visual de la saga

 

Per acabar, vull recalcar que Kirby Star Allies podria rendir molt millor a la consola. Que aquest joc funcioni a trenta fotogrames per segon quan trobem que les fases de bonificació de final de fase o les transicions entre sectors d’un mateix nivell són a seixanta fotogrames cabreja molt. Aquest és un joc no massa exigent gràficament, encara que té efectes de llum molt i molt bonics, és perfectament funcional al doble de fotogrames. Si Super Mario Odyssey ho ha aconseguit, aquest no té excusa.

 

[amazon_link asins=’B072R3W2L3′ template=’ProductAd’ store=’nintenhype-21′ marketplace=’ES’ link_id=’f1026050-2db7-11e8-8f1e-e139cf835109′]