Fa pocs dies, parlant amb els companys i companyes de Nintenhype i gairebé com a broma, no recordo ben bé per què, van aparèixer, com per art de màgia, un seguit de paraules que em van cridar l’atenció i em van rebotar dins el cervell com si fos una pedregada d’estiu. “Amb el que m’ha costat aquest joc m’hagués pogut comprar…”. I ja va estar totalment liada. La imaginació em va començar a assaltar els pensaments i, abans de perdre algunes genials comparacions, se’m va ocórrer escriure un article (d’opinió, d’anàlisi, crítica i de “curiositats”, una mescla un tant estrambòtica, ho reconec) per intentar plasmar aquestes idees i, de pas, intentar crear una mica de consciència i, per què no, d’inconsciència general cap a tots els lectors i lectores.

 

Repàs a l’evolució dels preus dels jocs i consoles

 

I si us comentés que amb el canvi de moneda actual (de pessetes a euros, i amb la seva corresponent inflació), anar a la vostra botiga de videojocs i comprar una Xbox nova us costaria 641 euros? Tal qual.  I no és l’exemple més xocant que es pot posar: per adquirir una Sega Saturn avui dia hauríeu de “deixar anar” 787 euros. Una bogeria. Les xifres per fer aquesta part s’han extret d’aquesta pàgina i d’aquesta altra.

Però anem per parts. Pel que fa a la consola reina de Sony, PlayStation, el preu d’aquesta s’ha “abaratit” vora un 25-30%: dels 542 euros que costaria comprar-la avui dia fins els 399 que costa una PS4 Pro. Xbox, per la seva banda, dels ja comentats 641 euros als 299 de la Xbox One S, hi ha un 50% ben bo de diferència. I, ja anant a Nintendo, la cosa no deixa de sorprendre, però per la banda contrària: la NES, comprada avui dia, costaria 440 euros, que contrastats amb els 330 (aproximadament) amb els que es pot adquirir una Nintendo Switch, fa una diferència de 110 euros, una “baixada” que no arriba al 20%.

Menció especial per les desaparegudes consoles de Sega, que al canvi actual serien totes impossibles d’adquirir si no se n’estigués molt interessat: des de Master System (438 euros), Mega Drive (538 euros), passant per Saturn (786 euros) i arribant a la seva decadència amb DreamCast (353 euros), és un exemple de supèrbia gens recomanable.

D’aquestes xifres en podem extreure vàries conclusions. Sony, per la seva banda, és una empresa que va començar amb uns preus molt poc competitius i, a partir del llançament de PS3, va anar abaratint preus per tal de captar més públic, creant una oscil·lació que va del punt més àlgid fins a un manteniment mitjà. Microsoft i la Xbox és l’exemple més clar d’extrema variació: Xbox a un punt molt alt de preu; baixa quan surt la Xbox 360; torna a pujar al llançament de la Xbox One, i baixa de forma extrema a la Xbox One S. I Nintendo, finalment, poca cosa a dir: s’ha mantingut gairebé al mateix rang de preu durant tota la seva història, sobretot en les consoles de sobretaula.

Pel que fa al preu dels jocs, no m’esplaiaré massa: de mitjana, fa 20-30 anys (i altra vegada tenint en compte el preu de la inflació actual), comprar un joc bàsic (no edició especial, ni limitada, ni res per l’estil) de qualsevol plataforma ens costaria, de mitjana, entre 80 euros per un joc de Sony, 90 per un de les plataformes de Xbox, i 130 per a les consoles de Nintendo. Per ser que ara un joc bàsic de PS4 Pro costa 70 euros, un de Xbox One S més o menys el mateix i els de Nintendo entre 40-50, la diferència més plausible és a la nostra estimada companyia nipona. El preu de les edicions especials i aquestes coses que s’estan inventant ara seria de fàcil càlcul: considerant que una especial d’un joc “triple A” d’avui dia costa entre dues o tres vegades més que el joc original, simplement cal sumar aquest augment al preu de fa dues o tres dècades. I la cosa quadra bastant.

 

El preu d’algunes consoles. Per ordre: el nombre en negreta correspon a quin preu tindria amb la inflació actual. A sota, el nom de la consola en si. A la línia final s’hi observa el preu original a l’època en la que va sortir al mercat.

 

 

Comparacions realistes…

 

Posem que, com a base, cada joc nou de Nintendo surt a la venta per un preu mitjà de 40 euros (descartem edicions especials i arrodonim les xifres, com s’ha comentat anteriorment). D’aquesta forma, es pot arribar a pensar que aquests diners no donen per massa degut a l’encariment de la vida general, al menys en territori Europeu, però des de Nintenhype hem fet un seguit de comparacions per a que podeu equiparar el preu d’un joc amb altres elements d’ús quotidià que es podrien adquirir a canvi de la mateixa quantitat de diners. Tingueu en compte que hem fet càlculs arrodonits, però els resultats són realment gràfics.

  • Emplenar 3/4 del dipòsit de gasolina del cotxe, posant pel cas que un automòbil, de mitjana, té una capacitat per a 40-50 litres i que el litre de gasolina varia bastant (ara està a 1,3 euros el litre), ens ha sortit aquesta xifra.
  • La compra de diaris (o d’altres publicacions que no superin massa l’euro) per tot un mes.
  • Un llibre de text per a l’escola. Sonarà irreal però la realitat és així de trista.
  • Un parell de sabates normals. Aplicable a altres peces de roba que no siguin “de marca”.
  • 3 bombones de butà. No és del tot cert, però gairebé: ara mateix, la bombona de butà està a 14,68 euros la unitat, pel que multiplicada per tres, ens augmenta el preu a 44,04 euros. Per desgràcia, aquesta  xifra no para d’augmentar i potser ven aviat ho haurem de canviar per “2 bombones de butà”.
  • 20 inhaladors per asmàtics, xifra que xoca bastant i que posa en evidència el preu dels jocs.
  • 20 paquets d’ “Ibuprofeno”. Comentari exactament igual que l’anterior exemple.
  • El menjar d’una família petita per gairebé dos dies. Especifiquem: de mitjana, el preu de la compra setmanal d’una família estàndard (2-3 persones), puja a uns aproximadament 150 euros (traient despeses entre setmana, no incloses al càlcul), pel que 40 euros donen per menjar, i molt bé, durant dos dies.
  • Mantenir un nen Africà durant 40 dies. Una xifra escandalosa que contrasta absolutament amb l’anterior comparació, sobretot si creiem a les ONG i els seus càlculs de vida diària en aquells territoris.
  • 28 quilos d’arròs. Hem volgut posar aquest exemple, ja que és un aliment bàsic per a moltes famílies amb pocs recursos i la comparació resulta xocant (preu d’un quilo d’arròs, 0,70 cèntims).
  • Aproximadament 40 barres de pa tipus “baguette”. Un altre dels aliments bàsics de la societat. Depenent dels llocs on es compri i de la seva qualitat, la xifra total pot augmentar.
  • Poc més 1/4 (un quart) del total de la factura de la llum. També hem d’especificar: la factura de la llum per a una família de dues persones és de 170 euros mensuals de mitjana, pel que 40 euros del joc de Switch ens cobririen un quart d’aquesta despesa. La xifra es dispara a mesura que s’augmenta el nombre de familiars.
  • 1/250 part d’un cotxe de 10.000 euros. D’un Dacia Sandero, per exemple. No en tenim ni per pagar una lletra.
  • 5 entrades pel cinema. Si de mitjana una entrada al cinema costa 7 euros, el càlcul és fàcil.
  • 1/25 part del sou mig d’una persona a Espanya. Sense comentaris (1000 euros de mitjana mensuals). Per desgràcia, encara podríem pagar més part del sou mig d’un pensionista.
  • 1/2.250.000.000 part de la corrupció espanyola. Tampoc farem una opinió concreta sobre aquesta comparació si volem mantenir la bona salut de la pàgina.

 

…i absolutament surrealistes

 

Bé, surrealistes, tampoc, perquè són totalment reals, però són curiosos i poden sorprendre així, ficats en forma de llista. Hem triat elements totalment aleatoris però que si cerqueu a al xarxa veureu que són absolutament verídics. Una mica d’humor tampoc va malament, i menys en aquests temps on escasseja de forma alarmant.

  • Tallar els cabells d’un gos o qualsevol altre animal de companyia. Gairebé tres vegades més car que un tallat de cabells a una persona humana. Costa fer-ho, si, però en definitiva, és el mateix. No s’entén…
  • 40 cerveses. De poca qualitat, tot sigui dit, però no deixa de ser una xifra curiosa…i perillosament alta. Des de Nintenhype no recomanem que us gasteu el que costa un joc de Nintendo en cerveses, sobretot si són per consum propi i continuat.
  • Gairebé 2 quilos i mig d’anacards (i poc més d’un quilo de pinyons). Els fruïts secs són un gran aliment però amb un preu que a vegades frega el surrealisme. Hi ha coses més cares, tot sigui dit.
  • Una carta del TCG de Pokémon. Ni totes les cartes del Trading Card Game de Pokémon són tant cares, ni tenen un preu tant barat. De fet, és un món tant extens que aquests trossets de cartró es venen des de 2 cèntims d’euro fins als més de 2.000 per unitat. Depèn de molts factors. Algun dia potser ho especifiquem.
  • Més de 80 preservatius. També depèn de la marca i de la qualitat, però s’ha realitzat un càlcul aproximat. La seguretat sempre per endavant i més en termes d’ETS, i especialment si algú pot arribar a gastar tal quantitat de preservatius de forma conscient.
  • 1/100 d’una operació estètica. De mitjana, cada persona que es fa un “retoc quirúrgic”, es gasta uns 4.000 euros. Sense comprar 100 jocs de Switch, us podreu pagar aquest canvi de cara que porteu tant temps esperant (vagi per endavant la ironia).
  • 32,5 grams del formatge més car del món. 1300 euros per quilo que costa aquesta barreja de llets “premium” curades a les llunyanes terres de Belgrat. Indigestió assegurada.
  • 13 dispositius MP3 comprats a Aliexpress. Consumisme pur o revenda assegurada. El que teniu 100% assegurada és la mala qualitat del producte en si.
  • Adquirir 1/2.270.000.000 part de la fortuna de Bill Gates. Sí, el senyor “gasta” un compte corrent de 9.100.000.000 milions de dòlars. Ell, per 40 euros, ni obre els ulls pel matí. Tot i així, en dóna molts a la caritat i altres obres benèfiques, així que se’l perdona i respecta. I no, no és el més ric del món.
  • 1 part de 475 d’un diamant d’un quirat. O el que és el mateix, una pedra preciosa de la mida d’un gra de sorra. Tenint en compte que el preu d’un quirat de diamants està a 19.000 euros…

 

Recordeu: això és una simple opinió comparativa per a fer-nos una idea del valor de les coses i de la quantitat de bitllets que es mouen arreu del món en unes poques hores a canvi d’elements que per alguns poden ser d’importància i per d’altres poden semblar una bogeria impensable. No ho treiem de context. No som ningú per jutjar als altres ni per la seva condició, ni pel seu nivell de vida, ni per la seva manera de viure el dia a dia. Cadascú fa amb el que té el que li vingui de gust o el que bonament pugui. En definitiva, reflexionar sobre aquest tipus de temes sempre es bo i espero de tot cor i sentiment que us hagi fet pensar una estona sobre què està passant (econòmicament parlant) al món i de les conseqüències de determinades accions “dels de dalt” sobre la societat actual.

Moltes gràcies per llegir-me i espero que aquesta opinió us hagi agradat!