El 2017 va ser un dels millors anys que es recorden en el món dels videojocs. Gran part de culpa d’aquesta exitosa campanya la va tenir Nintendo amb dos llançaments que varen trencar el mercat, i no només això, van tornar a marcar el camí de dos dels gèneres més presents i significatius en aquest món d’oci i entreteniment. Els jocs de mon obert existents al mercat van quedar totalment eclipsats per The Legend of Zelda: Breath of the Wild; i títols com A Hat in Time o Yooka Layle foren relegats a un segon pla amb l’arribada del joc que protagonitza aquesta anàlisi: Super Mario Odyssey.

No és habitual, des dels temps de Nintendo 64, que Mario i Link tinguin una nova aventura en un mateix any. Però 2017 no era un any qualsevol, era una batalla al tot o res. Nintendo es jugava molt amb el llançament de Nintendo Switch i era molt important posar tota la carn a la graella per captar el nombre més gran possible de nous jugadors, i de pas, atraure l’atenció d’aquells que van marxar amb el fracàs estrepitós de Wii U. El resultat no va poder ser més brutal, en menys d’un any, la nova consola híbrida ja havia superat a la seva predecessora durant tot el seu cicle de vida.

 

No podria ser d’altra forma: Peach és la “detonant” dels esdeveniments del joc

 

Sembla que el format ha agradat, però si el producte no és bo, és com si no haguessis fet res de res. Super Mario Odyssey no només és bo – boníssim –, personalment, és el millor joc de la consola fins al dia d’avui i GOTY 2017. Per què? Doncs perquè incorpora una producció mai vista, amb un desenvolupament en la seva trama argumental totalment inèdita en el seu gènere i en les seves arrels com a franquícia. A més, Super Mario Odyssey és un homenatge, un recorregut històric a través de la història del (de nou en actiu) fontaner, si no també, als teus records més nostàlgics com a fan i jugador de la saga Super Mario Bros.

 

Història “clàssica” amb incorporacions sorprenents

 

Super Mario Odyssey comença amb una cinemàtica on Mario intenta impedir l’enllaç nupcial de Bowser i la Princesa Peach a sobre d’un majestuós vaixell volador. Contra tot pronòstic, Mario és abatut i cau a un món totalment desconegut, al Regne Barret, on coneixerà a Cappy, el seu company de viatge que atorgarà al fontaner el meravellós poder de posseir els seus enemics per poder utilitzar les seves habilitats i superar els diferents reptes que es planteja en l’aventura. Aquest és un dels punts més forts del joc. A tots aquells que diuen que Super Mario Odyssey no innova en el seu gènere, aquesta mecànica destrossa qualsevol argument, ja que cada possessió, canvia completament la forma de jugar a un Super Mario. Què pots fer com a un Goomba? Quins patrons de moviment té un Bill Bala? Quines bogeries podem fer essent un Koopa? Aquí descobriràs tot això i com el món que hi ha construït per a Super Mario Odyssey gira entorn d’aquesta nova i revolucionària mecànica.

 

El “Reino de las Arenas“, el tercer territori que visitarà Mario a “Super Mario Odyssey”

 

No només Mario sembla que ha perdut alguna cosa al vaixell volador, la germana de Cappy també hi ha estat raptada per Bowser i ambdós protagonistes uneixen forces en aquesta impecable aventura. Per portar a terme la seva empresa, Cappy recupera un antic vaixell volador en forma de barret, l‘Odyssey, que funciona amb unes llunes especials com a combustible. Aquestes llunes són l’analogia de les estrelles en Super Mario 64 o Super Mario Galaxy i els sols de Super Mario Sunshine. Per tant, el desenvolupament de l’aventura se centrarà a aconseguir contra més llunes millor per poder donar més potència a la nostra nau i volar a regnes cada cop més llunyans. No cal dir que aquesta nova entrega té un fotimer de llunes, i que les trobaràs a qualsevol racó dels impressionants 13 mapes del que està formada aquesta aventura, algunes són assolibles controlant a Mario, unes altres requereixen certa perícia amb els salts, i unes altres, directament, necessitaràs un complement o un poder nou per aconseguir-les.

 

Benvinguts/es a la definició d’espectacle visual

 

El disseny dels mons de Super Mario Odyssey recorden poderosament a altres jocs com Super Mario 64 o Super Mario Sunshine amb una substancial diferencia: aquí ja no hi ha transicions entre els diferents objectius dins d’un mateix mapa. Hi ha un gran objectiu, això sí que és veritat, però tens diferents passos intermedis on podràs aconseguir les llunes corresponents i continuar la teva aventura sense necessitat de sortir i tornar a entrar per activar una nova missió. Un altre de les qualitats d’aquest plantejament més obert i interactiu és que el joc està ple de col·leccionables, tals com monedes de color morat (que serviran com a moneda de canvi per comprar roba i vestir a Super Mario) o llunes ocultes, a més de missions secundàries, mini jocs competitius amb taulell de puntuació en xarxa per picar-te amb els amics; fases exclusivament dedicades al gènere de les plataformes per acontentar als més puristes… Hi ha contingut per avorrir! Per cert, aquestes pantalles “old-school” plataformeres et recordaran moltíssim a aquelles missions de Super Mario Sunshine on Shadow Mario robava el A.C.U.A.C al bigotut superheroi per fer-lo tot molt més complicat.

 

Les “captures” d’enemics amb la gorra “Cappy” resulten ser imprescindibles durant el transcurs de l’aventura

 

Un dels detalls més preciosos i macos que té Super Mario Odyssey són les canonades retro. En ficar-te a dintre, Mario en transformarà en el clàssic Mario 2D i jugaràs un fragment de fase en un entorn adaptat als clàssics jocs de NES, amb la novetat d’incorporar físiques i mecàniques modernes a dins. He dit abans què, aquest joc és un recorregut a la història de la saga i els nostres sentiments; el de la canonada retro és només un detall, hi ha moltíssims més que et tocaran la patata de forma poderosa, fins i tot a la banda sonora que, no cal dir que encara que Kojii Kondo no estigui al cap de la direcció, el nivell i la qualitat és altíssima. Obre bé els ulls i no perdis detall de tot el que passa per pantalla, estic segur que trobaràs moltes referències a altres jocs de la franquícia i t’emocionaràs amb tots ells, sobretot al final de l’aventura, que es una de les parts més brutals i trepidants.

 

Rendiment i control a l’altura de l’esperat

 

El control i el rendiment de Super Mario Odyssey és impressionant. Si bé estava mig confirmat que el joc funcionaria a uns escassos 720p de resolució i 30 fotogrames per segon, Nintendo ha fet un treball brutal per pujar la resolució del joc a 900p en mode “dock” i ha duplicat els “frames” a seixanta per oferir una experiència inoblidable. A més, la forma de jugar amb els JoyCon et recordarà moltíssim a l’esquema de control de Super Mario Galaxy. Ara bé, hi ha significants diferències. Per una part, quan posseeixis a un enemic, l’ús dels JoyCon afavorirà l’activació de moviments especials tals com volar més ràpidament quan som Bill Bala, entre molts altres. Sí, aquests moviments també es poden reproduir amb el comandament Pro, però és molt més natural amb els JoyCon. El segon avantatge és que la vibració Rumble HD també ens servirà per interactuar amb el joc, amb alguns secrets que només podràs descobrir si estàs atent a aquesta potent qualitat dels comandaments de Switch.

 

Mario llançant llunes d’energia (“Energilunas“) a la nau Odyssey

 

En definitiva, Super Mario Odyssey és el joc més complet fins a la data, llarg, ple de secrets i referencies a tota una vida de blocs sospesos a l’aire i personatges carismàtics. Si t’agraden les plataformes, el “Collectathon” i la diversió directa i sense filtre, aquest és el teu imprescindible de Nintendo Switch.

 

[amazon_link asins=’B01MZ973SY’ template=’ProductAd’ store=’nintenhype-21′ marketplace=’ES’ link_id=’391788f6-2b58-11e8-bd31-255e77dcd721′]