[OPINIÓ] La plàstica gallina dels ous d’or de Nintendo

Alguns, a aquestes altures, em consideraran absolutament repetitiu, però no em cansaré de dir que Nintendo és la companyia reina en el món dels videojocs en saber-se treure les castanyes del foc d’alguna forma o altra per molt estrambòtica que sigui quan les coses no li van especialment bé o quan alguna cosa no els surt com estava planejada en la misteriosa ment de tot l’equip. D’aquesta afirmació parteix l’article d’opinió que avui us porto.

Corria l’any 2014 i s’augurava un futur massa negre per a la consola “mare” de Nintendo d’aquell moment: WiiU. 3DS, per la seva banda, seguia els passos de les seves germanes portàtils i continuava arrasant per tots els continents. En aquest sentit, cap problema, però s’havia de recuperar l’èxit i la confiança depositats en la successora de Wii. Semblava absolutament impossible: al 2012, sis anys després del seu llançament oficial, havia venut més de 100 milions d’unitats, que és fàcil de dir, però és una xifra increïble. Al pas que anava WiiU (12,6 milions d’unitats l’any 2016, 48 mesos després del seu llançament oficial), tot feia preveure un fracàs màxim. I així va ser. WiiU s’està deixant de fabricar i avui, al 2018, encara no ha venut ni 20 milions d’unitats mundials. Totalment morta i enterrada.

Però retornem a fa quatre anys. A Nintendo no li agrada perdre, i ho ha demostrat durant tota la seva història: Si la venta de cartes Hanafuda plastificades no funciona bé, les fem més barates ni que ens haguem d’arruïnar per tal d’acontentar al client, recuperarem els diners a costa de variar els materials; si ens treuen les relacions empresarials d’importància per redefinir el concepte de “joc de taula”, cap problema, els fabriquem nosaltres mateixos; si l’empresa està a punt de tancar degut a la falta de successor, cap problema, diem que aquell home que passa pel carrer és parent nostre fins que n’aconseguim un de la sang de la família; i un etcètera massa llarg.

Ningú s’esperava que el 10 de juny del 2014 s’anunciaria, al Nintendo Treehouse de l’E3 2014, una nova gamma de productes per tal de recuperar les inversions perdudes: els Amiibo, unes figuretes dels personatges més emblemàtics de la companyia que incorporarien, a la seva base, un xip NFC que desbloquejaria certs elements a alguns jocs. Sortien com a complement pel videojoc “Super Smash Bros.”, de WiiU, amb compatibilitat amb les 3DS gràcies a un aparell extern que connectaria la consola amb el xip en qüestió. I tothom amb les mans al cap al veure que cada una valdria 12,95 euros, amb massa preguntes i la ment plena de somnis. La resta, com se sol dir, és història: de mitjana, cada any han anat venent uns 2 milions d’unitats de figures des que es van presentar. Aproximadament, la venta total puja a uns 8 milions d’unitats. I com és lògic, la cosa ben aviat se’n va anar de mare.

 

“Onades” infinites, avís per a sensibles

 

Abans que res, us animo a passar de llarg d’aquesta part. És difícil de seguir, extremadament estressant i, sobretot, llarga. Si teniu ganes de llegir, endavant, però em veia amb l’obligació de fer l’avís.

La primera ronda d’Amiibos es llançà al Novembre de l’any 2014 (totes les dades d’aquest article seran dates de llançament a Europa), i constà ni més ni menys que de 12 figures diferents. Mario, Peach, Yoshi, Donkey Kong, Link, Fox, Samus, Entrenadora de Wii Fit, l’ “Aldeano” d’Animal Crossing, Pikachu, Kirby i Marth. Una bogeria extrema, i més tenint en compte que al Desembre del mateix any sortí la segona onada, amb 6 figures més (Zelda, Diddy Kong, Luigi, Little Mac, Pit i Captain Falcon).

A aquestes altures, tothom s’esperava que els personatges jugables de Smash Bros. tindrien en seu “alter ego físic”, però ningú estava preparat per fer plorar la cartera d’aquesta forma tenint en compte que fins a la desena onada sortirien un mínim de 5 figures mensuals i que sorgirien noves col·leccions pel camí. Tercera onada, Gener del 2015, amb Estela, Bowser, Lucario, Toon Link, Sheik i Ike encapçalant les llistes de venta. Quarta onada, Febrer del mateix any, que constà de Shulk, Sonic, Megaman, Rei Dedede i Meta Knight. La venta d’òrgans va augmentar un 300%.

I arribem a la cinquena onada, al Març del 2015. Semblava que Nintendo s’havia cansat d’aquesta constància, però no: la sèrie d’Amiibos “Super Mario” impactà amb la força d’un meteorit. Uns Mario, Luigi, Peach, Bowser, Yoshi i Toad (nova incorporació) amb les mateixes funcionalitats que els seus “germans” de la col·lecció Smash Bros., però com diu el famós “meme”, “Són iguals, sí, però la postura és diferent!“.

La sisena onada no es va fer esperar. A l’Abril tinguérem més incorporacions “físiques” de la sèrie Smash Bros. (Daraen, Lucina, Wario, Charizard, Ness i Pac-Man). La gent, respirant tranquila, perquè la col·lecció Super Mario era història. I Nintendo rient fortament mentre fumava puros encesos amb bitllets morats, perquè les figuretes d’Splatoon no es van fer esperar i al mes següent vam tenir l’Inkling Noia, l’Inkling Noi, l’Inkling Calamar i dues noves figures de Smash Bros. (Greninja i Jigglypuff). A partir d’aquest moment és quan tot se’n va de mare. Al Juny ens plantaren tres Amiibos de Yoshi (més quatre més d’Smash: Palutena, Pit Ombrívol, Samus Zero i Ganondorf) en forma de “peluix de llana” per al joc Yoshi’s Woolly Wood. “Són iguals, sí, però són de color Verd, Rosa i Blau!”. I, al Juliol, tres més d’Smash: Dr. Mario, Bowsy i Olimar. Aigua, si us plau.

I aigua ens donaren. Passà un mes sense cap llançament d’Amiibos, però al Setembre, amb la tornada a l’escola, s’incorporaren el Mii Karateka, el Mii Tirador, el Mii Espadatxí, R.O.B, Mr. Game & Watch i Duck Hunt a la col·lecció Smash, més una nova versió de Mario (com si estigués pixel·lat) per celebrar el seu 30 aniversari. L’Octubre tingué pocs llançaments: El mateix Mario però canviat de color, Mewtwo de Smash Bros. i una nova gamma de productes Amiibo, les cartes NFC, de la sèrie Animal Crossing. Al Novembre ens sorprengué veure Chibi Robo fet figureta, Falco per a Smash i, ara si, 8 personatges d’Animal Crossing portats “a la realitat”, més una nova sèrie de cartes de la mateixa col·lecció. Per acabar bé aquest mes, ens presentaren un “mega Amiibo” de Yoshi de Llana, d’uns 30-40 centímetres. L’any va acabar fluixet: Shovel Knight s’incorporà a la família juntament amb 5 personatges nous d’Animal Crossing. Porteu el compte de la quantitat de figures s’han comentat? Jo, per desgràcia, si: 78 figures i 200 cartes NFC. I la venta d’òrgans augmentà un 400%.

L’any 2016 va arrencar fluix, però a finals d’any tornarà la bogeria. Al Gener es presentà la figura de Ness de Smash Bros. i quatre noves incorporacions de veïns d’Animal Crossing. Alegria: fins al Març no hi haurà cap altre llançament. Aquell mes van aterrar Link Llop amb Midna (de Twilight Princess, únic Amiibo de la sèrie), R.O.B amb els colors de Famicom, Roy i Ryu de Smash, quatre noves figures d’Animal Crossing i una nova ronda de 100 cartes de la mateixa sèrie. Tres mesos després, al Juny, juntament amb la sortida de “Kirby: Planet Robobot” per a 3DS es presentà la sèrie amb el mateix nom del joc, amb Kirby, Meta Knight, Waddle-Dee i un altre Rey Dedede. No cal tornar a fer l’acudit de les seves funcions. Ah, i a finals de més, 100 cartes noves d’Animal Crossing. Ja portem 4 sèries. El Juny del 2016 va ser el mes d’Splatoon: figures de Mar, Tina, Inkling Noia de color verd, Inkling Noi de color lila i Inkling Calamar de color taronja.

I arribaren els “temuts” Octubre i Novembre, quan Donkey Kong, Wario, Estela, Boo, Daisy, Waluigi i Diddy Kong de la “morta i enterrada” col·lecció Super Mario van sorprendre a tothom. I, com no, més cartes d’Animal Crossing: 50 de la sèrie “Animal Crossing: New Leaf” i 6 cartes de la casa Sanrio. El Desembre, per la seva banda, va ser el mes de The Legend Of Zelda. En motiu de la celebració dels 20 anys de la saga, sortiren 4 Amiibos amb un logotip especial a la caixa: Un Link amb estil “8 bits”, el Link adult d’ “Ocarina of Time”, Link de “The Wind Waker” i Zelda del mateix joc. Va ser l’onzena onada de les figures Amiibo. I en queden 7 fins arribar a avui. Paciència.

2017 va ser un any on les figures Amiibo començaren a augmentar de qualitat, tot i que el ritme de llançaments no va disminuir en absolut. Al Febrer es llançà Poochy de Llana, el company de Yoshi a Yoshi’s Woolly Wood. Al Març, s’uniren a la família Link Arquer, LinK Genet, Zelda, Bokoblin i el Guardià de Breath of The Wild, amb un nivell de detall espectacular, juntament amb 90 cartes de la sèrie “Mario Sports”. Al Maig, Fire Emblem: Echoes de 3DS s’acompanyà de les figures d’Alm i Celica. L’onada catorze, al Juny, va fer augmentar la sèrie The Legend of Zelda, amb el Link de “Majora’s Mask”, el Link de “Twilight Princess” i el Link de “Skyward Sword”. Juliol va ser un mes nefast per als col·leccionistes: Bayonetta versió 1 i 2, Corrin versió 1 i 2 i Cloud versió 1 i 2 s’uniren al planter d’Smash Bros., però al tirada fou tant escassa que encara ara s’espera una reposició. El mateix mes sortiren Inkling Noia d’Splatoon 2 i l’Inkling Noi i l’Inkling Calamar del mateix joc, així com una figura única de Pikmin per al joc Hey! Pikmin de 3DS. Metroid: Samus Returns, al Setembre, va venir acompanyat d’un grandíssim Amiibo de Samus i un del Metroid. Octubre va ser molt variat: Goomba i Koopa de la col·lecció Super Mario, Tiki i Chrom de Fire Emblem, i Mario, Peach i Bowser Nupcials de Super Mario Odyssey. Per acabar, Novembre ens va portar els quatre Elegits de Breath of the Wild. Ah, sense oblidar la famosa “caixa de cereals Amiibo” que ha sortit fa res (la degradació d’entre les degradacions de tota aquesta bogeria).

Respireu, que la història, al menys de moment, acaba aquí. Per aquest 2018 hi ha anunciat un “pack” de figures de la sèrie Shovel Knight, sense data concreta de sortida, i un Amiibo del Detectiu Pikachu que acompanyarà el joc amb el mateix nom, d’unes dimensions més grans que els Amiibos normals. A més, fa cosa d’un parell de mesos es va llançar una caixa de cereals amb funcionalitat Amiibo (que sí, ja s’ha deixat de fabricar) i una figura de Solaire de Dark Souls que es va esgotar als pocs minuts d’obrir-se les reserves.

 

 

En teniu prous? Doncs teniu, edicions especials i exclusives territorials

 

Els més completistes esteu d’enhorabona: l’anterior “totxo” estava destinat a les figures regulars. El món Amiibo també ha gaudit de llançaments d’edicions especials i d’algunes figures exclusives de territoris específics, sobretot d’Amèrica i de terres nipones (lògicament, com sempre, Nintendo deixa de banda Europa fins i tot en aquest aspecte). De la col·lecció Super Mario es va versionar la figura de Mario per fer-ne una de daurada i una altra de platejada, limitadíssimes i avui dia altament difícils de trobar; Skylanders es va “fusionar” amb els Amiibo i van sortir quatre figures (Turbo Charge Donkey Kong, Dark Turbo Charge Donkey Kong, Hammer Slam Bowser i Dark Hammer Slam Bowser), que no van tenir especial èxit; Megaman també gaudí de la seva versió daurada, venuda en conjunt amb l’edició especial del joc “Megaman Legacy Collection”, exclusiva d’Amèrica i Japó; Les primeres unitats de Pókken Torunament de WiiU es vengueren amb una targeta especial NFC de Mewtwo, aquesta sense “exclusivitat territorial”; Japó, altra vegada, gaudí de sis Amiibo del joc Monster Hunter Stories, de 3DS; i, per finalitzar, Qbby, el personatge de BoxBoy, també es versionà a Amiibo, de tirada limitadíssima en territori nipó.

A més, algunes figures regulars es llançaren en forma de “pack” doble o triple. Els lluitadors Mii de Smash Bros., R.O.B + Mr. Game & Watch + Duck Hunt, els tres primers de Splatoon, les segones versions de la mateixa sèrie i els tres primers Amiibos d’Animal Crossing es llançaren també en forma de pack triple. Les “Calamarciñas” Mar i Tina, Link i Zelda de “The Wind Waker”, Alm i Celica i els dos de Metroid: Samus Returns, per la seva banda, en forma de pack doble. Rés més destacable que la grandària de la caixa contenidora.

 

Una història d’escassetat i especulació

 

Primer: beveu una mica, respireu profundament, aneu a estirar una mica les cames i, quan estigueu preparats, torneu a enganxar la lectura d’aquest article. Em falta la part d’opinió “pura” i us asseguro que fins i tot jo m’he cansat de rellegir els apartats anteriors per comprovar que tot estigués escrit correctament. Només us puc donar les gràcies per haver arribat a suportat tal quantitat de línies. No us preocupeu, acabo en cinc minuts.

Quan un servidor afirma que la història dels Amiibo “gaudeix” d’una aleatorietat que trenca la ment de forma absoluta li hauríeu de fer cas, perquè com a col·leccionista de gairebé totes les figures que han anat sortint, he anat vivint de primera mà cadascuna de les etapes d’aquesta estrambòtica etapa. Els fanàtics d’aquest fenomen sabreu de què parlo: especulació pura, tirades escasses i figures acumulant pols a les estanteries de les botigues especialitzades. M’atreveria a dir que, fins i tot, de violència (però per sort aquest apartat va quedar en una “anècdota”).

Al mateix mes de llançament, per exemple, ja hi havia escassetat de figures com l’ “Aldeano”, ocasió que els especuladors (particulars i empreses de renom, que encara té més nassos) aprofitaren i la revenda inflà més d’un 200% el preu original de 12,95 euros per figura. Podria haver quedat en una anècdota, però la següent onada encara fou més crítica que la primera, especialment en el cas de l’Amiibo de Little Mac, el personatge estrella de la saga Punch Out. S’arribaren a “revendre” exemplars de la figura per xifres al voltant del centenar d’euros, i tot gràcies a les poques unitats fabricades per Nintendo i les males intencions dels que van aconseguir tenir al seu poder una de les preuades estatuetes. I va passar (i continua passant) amb moltes més figures: Pit, Estela, Bowser, Shulk, Rei Dedede, Daraen, Lucina, tots els de la col·lecció The Legend of Zelda i Breath of The Wild, els sis últims d’Smash Bros, i ara s’hi afegeixen els primers exemplars de la primera onada, que poc a poc van desapareixent de les botigues. Està arribant un punt que alguns de fins a la quarta onada sembla com si no s’haguessin fabricat mai.

Com a “curiositat”, no se si sabreu que el dia de llançament d’una de les primeres onades, en alguns centres comercials i botigues especialitzades, hi van haver fins i tot denúncies d’agressions degut a que alguns especuladors (adults i menors d’edat inclosos) van arribar a les mans amb alguns usuaris per tal d’aconseguir totes les unitats de certs Amiibo i poder-les revendre a l’exterior mateix de la botiga/centre en qüestió. Com diuen molt per aquí, “estem al pou” i cada vegada ens hi enfonsem més.

Mentrestant, però, a l’altra cara de la moneda, col·leccions com la d’Animal Crossing s’emplenen de pols a les estanteries de les seccions de videojocs. El motiu? Creença per part de Nintendo de que tindrien una gran acceptació, fabricació massiva de models específics mentre deixen de banda els realment demandats i rebuig gairebé total d’aquells models per part de la comunitat interessada. Hi ha cadenes especialitzades en videojocs que fins i tot els regalen amb la compra d’algun altre producte. En un primer moment, va semblar que gràcies a la reposició (més abaix us ho comento) de “grans” demandats com Estela, “Aldeano” o Shulk l’empresa canviaria la seva mentalitat, però avui dia els col·leccionistes ens trobem davant d’una situació ben diferent: els que ens interessen, han desaparegut. Literalment, s’han volatilitzat. Per cada 100.000 models que trobem d’Animal Crossing, trobem una trista unitat de, per exemple, la versió 2 de Bayonetta de Smash Bros. I mentre algunes col·leccions pràcticament s’han de regalar, el preu oficial de venta al públic s’ha apujat 2 euros respecte els 12,95 inicials. Pot semblar una minúcia, però tenint en compte els que s’arriben a vendre, suposa una gran quantitat d’ingressos “extra” degut a aquest augment de preu “per la cara”. Per rematar, tot això sense tenir en compte que algunes empreses es passen per l’arc del Triomf aquest preu base i especulen fins a punts insospitats. Inabastable.

 

 

Caps girats i canons de més per 99.000 euros

 

Ho volia posar al final però com que podria entrar perfectament a la categoria d’especulació, he inserit aquest petit paràgraf abans del “clímax” final. Una vegada més, els/les que us hagueu unit tard a aquest món de plàstic amb olor a oli de ricí potser n’haureu sentit a parlar, però no ho haureu viscut. Un bon dia, abans de que sortís la segona onada i s’iniciés aquest període de “no retorn”, va aparèixer per eBay un Amiibo defectuós del personatge de Samus que, en comptes de tenir una mà i un canó, tenia dos canons, un a cada banda. El preu: 99.000 euros. Saltant-me molt tros d’història, finalment, degut a la publicitat que se li va donar, es va acabar venent per 3.000 euros. Algú va deixar anar 30 bitllets de 100 euros (o 60 bitllets de 50 euros) per una figura “defectuosa” que podia ser perfectament falsa (personalment encara dubto que fos real). A partir d’aquí, els “defective Amiibo” (com se’ls va conèixer arreu) van aparèixer com l’espuma: que si un Luigi amb el bigoti sense pintar, que si un Marth amb dos espases (surrealisme pur), que si un altre de Samus (del mateix venedor, curiosament) amb el cap girat cap enrere…i mil exemples més. Tenint en compte que en productes de primera tirada en poden sorgir perfectament una determinada quantitat de defectuosos, poso d’exemple aquells anys com a una de les èpoques on la idiotesa humana es podia respirar i es notava als ulls com si fos aiguarràs. Suposo que no cal que sigui més concret. Ah, i si l’Amiibo “defectuós” ja era un dels “unicorns” de l’època (Little Mac o Estela & Destello, per exemple), la cosa se n’anava de mare de forma imparable. Van ser uns mesos…curiosos, però pagaria per a que tornés a passar alguna cosa semblant. Era trist però divertit.

Quin futur els espera?

 

Quina podria ser la solució a tota aquesta situació partint de la base de que a Nintendo sembla que cada vegada li importa menys el consumidor final d’aquest producte? Què podem fer, els usuaris, per obtenir l’Amiibo que ens interessi? Es poden importar de zones geogràfiques d’on es disposen d’una gran quantitat d’unitats de figures que aquí no es troben, però aquest mètode comporta un sobrecost lògic. És igual, resumeixo: no hi podem fer absolutament res sense haver de comprar-lo superant, a vegades de forma doble o triple, el seu PVP “original”. Nintendo està donant prioritat màxima a l’especulació. Podria ser per algun motiu desconegut, però no: a l’empresa li és absolutament igual el que es faci amb els seus productes mentre els 14,95 per figura acabin arribant a les seves mans i recuperin la inversió realitzada amb “x” unitats de cada Amiibo. I quan es recuperi tota la inversió, ja pensaran si treuen alguna nova “remesa” per cobrir les demandes dels usuaris. No us enganyeu: les unitats que sortiran al mercat estan predeterminades des de fa mesos i el famós “restock” és una farsa com una catedral. I és perquè els beneficis amb aquestes figures són certament ridículs: per a que una inversió sigui rentable, normalment s’ha de guanyar, tirant baix, entre el 25-30% més del total invertit, i dubto moltíssim que el cost final de cada Amiibo superi aquesta xifra. El “poc” que es guanya, s’inverteix en altres col·leccions, perquè si els diners recollits s’utilitzen per a fabricar figures anteriors, les coses no quadren i provoquen una descompensació total.

Per això, aquests trossos de plàstic s’estan convertint, poc a poc, en un objecte que agafarà el qualificatiu de “col·leccionista“. I ja sabem que passa amb aquestes coses. Nintendo, a més, n’és experta: no cal viatjar gaires mesos enrere per veure què va passar amb la NES Mini. Són les seves polítiques i els han assegurat la història (de fet, són un dels pilars bàsics de la indústria seguint unes normes i unes estratègies massa personals). Continuarà passant? Si, sense cap mena de dubte. Però teniu present que els usuaris tenim el poder. Deixem que s’empleni de pols la morralla que ens volen fer comprar a la força. Fem que els especuladors es mengin els sobrecostos de 30 grams de plàstic pintat. Poc a poc, canviarem la situació i us asseguro que gaudirem de la varietat absoluta. Mireu, si no, com han baixat de forma dràstica els anuncis d’Amiibos o com la seva compatibilitat amb alguns jocs es veu “reaprofitada” fins a la sacietat. Paciència, amics col·leccionistes i nouvinguts a aquest món. Quan toquen campanes, senyal de festa.