Sempre és difícil començar l’anàlisi d’un joc, però si aquest joc inclou la paraula “golf” al seu títol ho és més encara. Tots sabem que hi ha mil jocs de golf i minigolf i, en general, són bastant pobres o enganxen poc, però… Com et quedes si et dic que això NO és un joc de golf?
Golf Story es tracta d’un RPG bastant senzill pel que a equipament i punts d’habilitat es refereix però amb una corba de millora molt notòria, trobarem un apartat de missions per completar i podrem seguir una història bastant lineal però amb moltes missions secundàries que ens aportaran més hores de joc i més reptes a superar.
Comencem la història a la nostra localització natal, on un dia ens llevem i ho deixem tot per aconseguir el somni que des de petits vam veure frustrat: Triomfar jugant al golf.
Entrar a un món tan complex com és el golf no és gens fàcil, i necessites tenir contactes i bons entrenadors per poder arribar lluny. Saps que hi ha un entrenador de dubtosa reputació amb el que ens posem en contacte perquè ens ensenyi tot el que sap sobre golf i així poder anar a competir tornejos. No obstant i tot i que li demostrem el nostre colpeig perfecte, no l’interessarem, ja que no ens veu rendible, i ens haurem d’espavilar sols per despertar l’interès dels mànagers per a poder competir en un ambient ple de favoritismes i corrupció.
A mesura que avança la història el mateix joc ens va explicant les diferents maneres de colpejar la pilota per tal de posar-la allà on volem, podrem comprar pals nous que ens obriran diferents possibilitats, podrem anar millorant els diferents paràmetres d’habilitat a mesura que anem aconseguint experiència guanyant partits i completant missions, anirem coneixent cada cop més zones on jugar i conèixer gent, etc.
La manera de jugar els partits és bastant simple però alhora suposa tot un repte, ja que haurem d’escollir entre tots els tipus de pal segons ens convingui, tenir en compte la velocitat de l’aire, la distancia i el desnivell un cop la pilota toca terra. Quan ja tenim tot això estudiat, procedim a fer el tir, que es basa a tocar la “A” per començar a aixecar enrere el pal (mitjançant la barra que veieu a baix, com més a l’esquerra més potencia de tir) i seguidament haurem de picar la “A” a la zona indicada a la dreta per aconseguir colpejar just al centre de la pilota, ja que en cas de no encertar el cop pot anar molt desviat. Això no és tot el que hem de tenir en compte, també hem d’observar bé si el nostre tir pot anar dirigit algun animal (talps, ocells, tortugues, etc. on cadascuna d’elles té un efecte diferent sobre el tir), cap a algun arbre, algun búnquer o una zona d’aigua (aquesta última amb la penalització pertinent inclosa).
Després de tot el que he explicat pot semblar que és molt complex (de fet, no ho he explicat tot, falta el tema d’efectes a la pilota i els diferents tipus de tir com per exemple el bombejat o el baix), però un cop has jugat unes quantes partides ho comences a mecanitzar i arriba un punt que ho fas gairebé automàticament. En temes de jugabilitat, les partides de golf estan molt cuidades i amb moltes opcions diferents.
Una de les sorpreses més grates que m’he endut d’aquest joc és el bon ús que fa de la vibració HD dels “Joy–con“, fins i tot he descobert alguna cosa que no sabia que podien fer i encara em té al·lucinat: Aquests són capaços de fer-nos escoltar sons mitjançant les vibracions! Amb la consola totalment en silenci, si per exemple tires la pilota per un penya-segat escoltem el típic xiuxiueig de quan fas una “cagada” (és difícil d’explicar amb paraules, ho sento). Al principi vaig pensar que estava boig i que eren imaginacions meves, però li vaig anar ensenyant a alguns amics i van reafirmar la meva teoria. Un 10 en aquest aspecte.
A part del mode història que ens garanteix un bon grapat d’hores si el vols completar al 100% (unes 40h en el meu cas) tenim un mode multijugador local per a dues persones a la mateixa consola passant-vos els comandaments segons a qui li toqui i competir a vera qui completa el circuit en menys cops.
Cal destacar que el joc es troba completament en anglès (els diàlegs són únicament escrits) i ens acompanyarà una bona banda sonora, no serà recordada per ser molt bona però ens amenitzarà les hores de joc i va variant segons la localització.