A les grans companyies se’ls va obrir tot un món quan Nintendo Switch va demostrar la seva potència. Jocs exclusius de plataformes anteriorment considerades “majors” com PS3 o Xbox360 per fi podien veure la llum a la consola híbrida de la “gran N”. I si bé la idea dels “ports” té defensors i detractors, personalment, com a “nintendero pur”, ho considero una oportunitat d’or per a que tots els que no haguem pogut gaudir de grans llançaments com el de l’anàlisi que us porto avui: L.A. Noire, el thriller policíac de Team Bondi, Rockstar Games i Take-Two Interactive.

Benvinguts a la ciutat de Los Angeles dels anys 40

El títol ens trasllada a Los Angeles durant la dècada dels 40. Segons la web oficial del joc a Nintendo Switch, “la corrupció campa al seu aire, el tràfic de drogues està en ebullició i la taxa de criminalitat mai havia estat tan elevada. En la seva lluita per ascendir i fer el correcte, Phelps ha de descobrir la veritat que s’amaga després d’una sèrie d’incendis provocats, extorsions i assassinats brutals. S’haurà d’enfrontar al hampa de Los Angeles i fins i tot als membres del seu departament per treure a la llum un secret que podria sacsejar els fonaments de la ciutat.”

Per tal d’aconseguir els seus objectius i descobrir la veritat, l’agent Cole Phelps s’haurà d’enfrontar a un total de 26 casos basats en fets reals a base de recollir pistes, interrogatoris, conduccions temeràries, persecucions, tirotejos i acusacions cap als possibles culpables dels fets. Sona bé, oi? Profunditzem una mica més.

Contingut del joc

Al comprar el joc ens trobarem amb la sorpresa d’un avís de mida considerable a la part superior de la portada que ens diu, literalment, que ve incomplet, que per a poder gaudir del 100% d’aquesta experiència s’han de descarregar un seguit de dades a l’introduir el cartutx a la consola. Mala forma d’arrencar (és necessària la utilització d’una gran part de la memòria de la consola o una targeta SD externa per a la descàrrega), tot i que és bona senyal: el joc és tant extens que els cartutxos de la Nintendo Switch no el poden emmagatzemar sencer.

Què ens trobarem, un cop dins?  El joc original complet i tot el contingut descarregable que va sortir en forma de DLC a les plataformes inicials, a més de nous col·leccionables i vestits de detectiu que es podran desbloquejar a mesura que s’avanci en la història per tal d’aconseguir habilitats especials. Ofereix, a més, diverses millores específiques per a Nintendo Switch, com un mode Joy-Con amb controls gestuals giroscòpics, vibració HD, nous angles de càmera amplis i de dalt a baix, a més de controls tàctils contextuals per a que l’experiència de joc amb mode portàtil es vegi potenciada.

Realisme en estat pur

Els “novells” en aquesta aventura es sorprendran per la quantitat i qualitat de detalls que desprenen cadascun dels racons de la ciutat de Los Angeles. Es nota la “revolucionària tecnologia d’animació, que captura tots els matisos de la interpretació facial dels actors amb un nivell de detall sorprenent” utilitzada per a la creació del joc d’una forma aclaparadora. Dubto que en aquest moment hi hagi cap joc a la Nintendo Switch que hagi sigut capaç de plasmar de forma tant exitosa la realitat en forma de gràfics com ho ha aconseguit aquest joc, i això que estem parlant d’una aventura que, originalment, va sorgir l’any 2011. Tot el conjunt gaudeix d’una vida impensable.

Sonarà estrany, però veure que cada personatge secundari realitza accions aleatòries (i que fins i tots aquest estan cuidats fins al mínim detall, permetent veure com se’ls deformen les pestanyes al parpellejar), que les fulles dels arbres es mouen segons la direcció del vent, que als vestits s’hi aprecien les costures o que el soroll de fons reacciona segons les accions del personatge principal, són fets que posen la pell de gallina tot i els grans avenços que s’han realitzat en aquest aspecte. Ara bé, els gràfics mai ho són tot.

Els moviments dels personatges són perfectes en un 90%: un fet tant aleatori com el moure’s costa molt de plasmar en un videojoc, i en determinats moments, com ara el pujar escales caminant i posar-se a córrer de repent o girar de cop en un pla ocasionen una petita “saturació” a la pantalla que permet veure aquest 10% de “debilitat” a l’hora de recrear el moviment. Els personatges secundaris són un altre món.

 

 

Qui va de pressa plega tard (i sense acabar bé la feina)

Si bé en l’aspecte gràfic només es pot posar la pega en petites caigudes de “frames” en certes cinematogràfiques (que, per gaudi de la vista, són bastant constants) i en alguns “bugs” molt puntuals i gairebé inexistents, el principal problema del joc és la pròpia història.

El desenvolupament de l’acció ens portarà per varis departaments policials on, per desgràcia, el sentit de tot el rerefons es comença a entendre i a tenir sentit a finals del penúltim departament. Els altres són una forma molt descarada d’allargar quelcom inexistent, ja que no ocorre res rellevant i s’arriba a un punt de cert avorriment, si bé es van descobrint petits detalls del final, però res rellevant. Partint d’aquest aspecte, la jugabilitat tampoc gaudeix d’unes grans característiques: la linealitat és a l’ordre del dia i tots els casos semblen una còpia “maquillada” de l’anterior: arribar al lloc dels fets, recollir proves, descobrir alguna direcció, conduir (massa estona) fins dita adreça, interrogar algun personatge secundari, descobrir quelcom, conduir fins a una altra direcció, perseguir a cotxe o a peu el principal sospitós, interrogar-lo mostrant les proves (fent de “Poli bo”, de “Poli Dolent” o “Acusant”, opcions noves en aquest port per a Switch), culpar-lo, i cas tancat. I repetim: arribar al lloc dels fets,…

No hi ha llibertat, el guió mana i s’ha de complir amb exactitud. Si se’ns escapa un fugitiu, haurem de repetir l’acció fins que l’atrapem tal i com vol la història, no val seguir un “pla B” imaginat pel jugador. I si tornem a fallar, cap problema: podrem ometre l’escena per tal d’avançar i continuar com més aviat millor. Si durant un cas arriba el punt que tenim dos sospitosos, un dels dos és el culpable i ens equivoquem a l’hora del veredicte, cap problema: la història continua igual, simplement es mostrarà una seqüència diferent abans d’iniciar un nou cas.

És per això que la història no arriba a connectar completament amb el jugador com ho fan grans jocs del sector centrats en la història, ja que gairebé no l’implica directament amb el protagonista i, quan ho aconsegueix, falten pocs segons per a que apareguin els crèdits del final del joc (que, per altra banda, la conclusió resulta ser impactant i s’acaba descobrint el “què” de tot, però ho fa tard i havent-se deixat molt “cos” dramàtic pel camí, provocant una sensació final de buidor absoluta).

Per sort, no tot està perdut: els tirotejos massius i les persecucions a tota velocitat per la ciutat ens posaran el cor a mil per hora siguin quines siguin les condicions. La recreació d’aquests moments és perfecta i, si bé són bastant constants, fan gaudir molt al jugador. Són, potser, els millors moments d’alguns casos, però pel simple fet de que es trenquen la “rutina” anteriorment comentada d’una manera “explosiva”.

I després de la història…què?

A l’acabar el guió principal (aproximadament unes 25 hores), es permet expandir encara més les hores de joc gràcies a un seguit de col·leccionables i “extres” escampats per tota la ciutat. Missions secundàries, cotxes, diaris, novel·les, plaques, monuments,… A més, podrem repetir les missions principals per tal de superar-les amb més puntuació (mostrada a base d’estrelles, de una a cinc, que es calculen segons el nombre de pistes trobades, el nostre èxit en els interrogatoris, els danys a vehicles durant els casos, els traumatismes causats a les persones i les destrosses urbanes ocasionades). El “postgame” és un dels aspectes més rics de l’aventura. Cap queixa ni res negatiu a comentar en aquest aspecte. Els “completistes” gaudireu moltíssim explorant fins a l’últim racó de Los Angeles.

[amazon_link asins=’B075V3RGV6′ template=’ProductAd’ store=’nintenhype-21′ marketplace=’ES’ link_id=’049e1861-027c-11e8-b718-259e4c3fbb85′]